“Porto al meu cos sang de mig Catalunya”

BarcelonaQuan comença a sentir-se cansada, amb mal de cap, malestar i símptomes semblants a la grip, Laura Trives ja sap que això indica que necessita urgentment una transfusió de sang. No falla. Cada tres setmanes li han d’injectar tres bosses de sang per sobreviure. La Laura va néixer fa 33 anys amb una malaltia congènita, talassèmia major, una mutació genètica que afecta el 5% de la població, tot i que en molts casos no es desencadena. Es tracta d’un desordre de l’hemoglobina, el principal component dels glòbuls vermells, que l’obliga a rebre transfusions periòdicament. “Si no rebés aquestes transfusions em quedaria sense hemoglobina, sense oxigen, hi hauria una fallada multiorgànica i moriria”, explica la Laura sense embuts.

La malaltia forma part d’ella i no hi pensa gaire, només se’n recorda quan el cos reclama una nova transfusió. “Ho porto bé perquè m’ha acompanyat tota la vida”, diu. La Laura és una de les protagonistes de la Marató de Donants de Sang 2.0, que ahir va començar a la plaça Catalunya de Barcelona i que s’allargarà fins al 22 de gener en els principals hospitals catalans. L’objectiu és aconseguir 7.000 donacions extres per fer front a la caiguda de les reserves que es produeix després de Nadal i quan el fred i la grip fan preveure que les donacions baixaran.

La Laura és una de les ambaixadores 2.0 d’aquesta marató que aquest any dóna protagonisme a receptors de sang habitual com ella i que han aprofitat aquest esdeveniment per donar les gràcies als donants a través de les xarxes socials. “M’hi va la vida”, reconeix. “Porto al meu cos sang de mig Catalunya”, assegura. I és així. Calcula que una cinquantena de persones li donen cada any “la vida” amb el seu gest. “Si els hagués d’enviar una carta a tots no acabaria mai!”, afegeix.

Ella és la petita de quatre germanes i l’única que ha desenvolupat la malaltia. Admet que l’ha limitat en algunes coses. Per exemple, a l’hora de viatjar. Li hauria agradat fer una estada Erasmus com van fer altres companys d’universitat, però era reticent a fer-se transfusions a l’estranger. “Si faig un viatge intento que sigui la setmana després de la transfusió per trobar-me bé i disfrutar-ho”. De fet, va estudiar turisme però quan va acabar es va adonar que era “complicat” treballar de guia turística amb la seva malaltia.

Sinònim d’estar sa

Ara treballa de teleoperadora en una multinacional i està satisfeta, ja que l’horari li permet flexibilitat per anar a l’hospital a rebre les transfusions. No és un procés ràpid. Dues hores per cada bossa més el temps que triga a fer proves i analítiques. En total, fins a nou hores a l’hospital que la Laura passa com pot. No té res a veure amb les primeres transfusions que va rebre als anys 80 -va començar als nou mesos d’edat-, quan encara no s’analitzava com ara la sang i era el seu pare, regidor a l’Ajuntament de Sabadell, qui seleccionava personalment els donants. “Això va durar molt poc, però suficient per haver-me pogut infectar, ja que no es feien proves de VIH o hepatitis”, explica la Laura, que reconeix que és “una sort” tenir “un Banc de Sang que controli” el procés de la donació i la transfusió.

A Catalunya, cada dia calen unes mil donacions per fer front a les necessitats dels pacients ingressats en clíniques i hospitals. Es calcula que una de cada cinc persones necessitarà sang o algun derivat durant la seva vida. La marató vol destacar la posició privilegiada de les persones que poden donar sang, ja que això vol dir que estan sanes. A la Laura li agradaria “tenir la sort” de poder ser donant però no pot. En canvi, anima la resta a fer-ho. “Sóc molt pesada”, admet. Les transfusions són vitals per a ella però també suposen una important sobrecàrrega de ferro per a l’organisme. “Tinc alguns òrgans afectats, com el fetge i la melsa, i potser necessitaré un trasplantament hepàtic”, explica.

Dèficit de grups negatius

Ara mateix al Banc de Sang hi ha reserves per a vuit dies, però hi ha dèficit de sang de tots els grups negatius. La meitat de les donacions de sang s’utilitzen per tractar malalties com el càncer i l’anèmia i un 40% són per a intervencions quirúrgiques com trasplantaments o accidents. Les necessitats en obstetrícia i ginecologia, com les hemorràgies postpart, suposen el 3%. Cada any unes 1.500 dones salven la vida gràcies a les transfusions que reben, a vegades de fins a 20 bosses. El descens de les donacions fa que cada cop siguin més necessàries les campanyes per incentivar la donació.

És per això que al febrer el Banc de Sang i Teixits posarà a prova una aplicació per a smartphone que avisarà el donant quan la seva sang hagi arribat a algun hospital, s’hagi utilitzat en alguna operació o hagi salvat una vida. Com diu la Laura: “Els donants no saben fins a quin punt ens ajuden a continuar vivint!”