Una porta a Mart?: la fotografia del Curiosity que genera teories alienígenes
El robot de la NASA va difondre una imatge que es fa viral tot i que es tracta d'un fenomen geològic freqüent
BarcelonaL'agost del 2012 un aparell totterreny de la mida d'un cotxe va aterrar al planeta Mart. Era el Curiosity i tenia una missió: investigar si hi podria haver hagut mai vida al planeta vermell. Deu anys després, el vehicle de la NASA ha fotografiat el que pot semblar una porta excavada en una paret de roca. La fotografia s'ha fet viral –i ha estat compartida amb tota mena de mems amb el hashtag #MarsDoor– perquè ha donat ales a tota mena d'especulacions: des d'un amagatall per a marcians fins a un portal cap a un altre univers. En realitat, però, tot apunta a un fenomen molt menys extraordinari.
Segons ha explicat el geòleg Sanjeev Gupta al diari The Daily Telegraph, "no hi ha res d'estrany a la imatge". "Només són processos geològics normals. L'esquerda és una fractura, que són abundants a Mart i a la Terra. No calen terratrèmols marcians per produir-les", ha apuntat l'expert, que va treballar en la missió del Curiosity.
A més, la imatge pot enganyar molt, perquè el que sembla una porta gran en realitat es tracta d'un forat petit, d'uns 30 per 45 centímetres, segons han explicat els responsables del Jet Propulsion Laboratory de la NASA a Snopes, un portal de verificació de notícies. Les mateixes fonts han explicat que, malgrat que la foto cridi molt l'atenció perquè es trenca la irregularitat del paisatge de Mart amb línies rectes, s'ha constatat que hi ha fractures lineals a tota la zona de la imatge. És possible que els terratrèmols que es produeixen a Mart hagin provocat tensió a la roca i s'hagi trencat. Per tant, res d'alienígenes: la suposada "porta" només es tracta d'un engany visual, una mena d'il·lusió òptica.
Molts descobriments
En aquesta dècada la NASA ha anunciat diverses grans troballes del Curiosity: unes molècules orgàniques formades fa 3.000 milions d'anys; un tipus de roca, la mugearita, que no se sabia que existia a Mart i que a la Terra és en zones molt concretes, com ara en volcans de Hawaii i algunes illes oceàniques; o indicis d'aigua salada líquida (salmorra).
Una de les tasques del ròver és entendre quin clima i quines condicions atmosfèriques s'hi donen: el Curiosity ha detectat que l'atmosfera de Mart és molt més prima que la nostra, cosa que provoca que les oscil·lacions de temperatura entre estacions i entre el dia i la nit siguin molt més fortes. En un dia normal “càlid” el termòmetre s'enfila fins als 0 °C al cràter Gale, l'indret de Mart on viu l'aparell, però s'hi han arribat a registrar pics de temperatura de fins a 16°. El dia a l'estiu és suportable, però de nit fins i tot a les estacions càlides es baixa per sota dels -60 °C. A l'hivern el termòmetre cau fins a fregar els -100°.