El nou Port Olímpic de Barcelona tindrà el doble d’espai públic

BarcelonaEl Port Olímpic iniciarà la seva transformació l’any que ve i, segons les previsions, el 2020 ja es començaran a veure els primers canvis. L’objectiu –pactat entre l’Ajuntament i la majoria d’entitats implicades– és convertir aquesta infraestructura en un espai familiar, que convidi al passeig i potenciar la seva relació amb el mar. “Volem doblar la superfície del passeig perquè volem que els veïns i les veïnes de tota la ciutat tornin al Port Olímpic i se’l sentin seu”, va dir ahir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En total, es passarà dels actuals 23.838 m2 d’espai públic a 48.616 m2.

Entre les principals novetats, que inclouen l’expulsió dels locals d’oci nocturn, destaca la connectivitat del Port Olímpic amb la platja, tant des de la Barceloneta com des de la Nova Icària, al costat Besòs, com va avançar l’ARA al novembre. D’aquesta manera, a partir de la construcció de noves passarel·les, els ciutadans podran entrar de la platja al Port directament. La tinent d’alcaldia Janet Sanz va explicar també que es pacificarà el darrer tram del carrer Marina, des de les torres Mapfre fins al mar, per convertir-lo en un gran passeig.

Els restaurants que hi ha actualment al Moll de Gregal es mantindran, però hauran d’integrar les seves terrasses al nou entorn i prescindir de les actuals estructures fixes que han instal·lat per cobrir l’espai del vent i la pluja.

Un projecte de consens

A la roda de premsa celebrada ahir, per visualitzar l’acord entre totes les administracions i entitats implicades, hi van participar Colau; Janet Sanz; el president de l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica, Jordi Giró; el president del Gremi de Restauració, Roger Pallarols i el capità del Port Olímpic, Joan Guitart. Entre el públic també hi havia el secretari general de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Ricard Font.

En nom dels propietaris dels restaurants va parlar Pallarols i va destacar “el lideratge ben entès pel Govern de la ciutat”. Giró, representant de l’entitat veïnal, va assegurar que “després de 17 anys de problemes, és una satisfacció poder explicar aquest primer pas”.

Guitart, en canvi, va posar l’accent en la reforma prevista del dic de recer que hi ha davant del Port i que pateix des de fa anys ultravessaments, és a dir, que no compleix la seva funció de frenar les ones. També està previst obrir un Centre d’Interpretació del Mar, un nou Centre Municipal d’Esports Nàutics i ampliar el Centre de Vela.

Un dels punts que queda per resoldre és el de l’aparcament. La voluntat de l’Ajuntament és deixar-ne el mínim possible però el Gremi de Restauració reclama places per als treballadors. Sanz va explicar que s’ampliarà l’actual aparcament soterrat que hi ha al lateral de la ronda Litoral.

La transformació de tot el Port costarà 39 milions d’euros, però, segons Colau, s’autofinançarà perquè es pagarà amb les diferents explotacions del servei. La gestió del Port era de la Generalitat però, el 2016, va traspassar les competències a l’Ajuntament de Barcelona. Per gestionar el nou Port, l’Ajuntament crearà una nova empresa pública.

Per aprovar el Pla Director caldrà votar-lo al Ple Municipal. Per a Colau, es tracta d’un “gran acord de ciutat”. L’alcaldessa va donar per fet que la resta de partits no s’hi oposaran. El regidor del PDECat de Sant Martí, Raimond Blasi, es va mostrar “satisfet” per l’acord.

Sense oci nocturn

En la seva nova vida, el Port perdrà els 24 locals d’oci nocturn que hi ha actualment al Moll de Mestral. Quan acabi la concessió, el 2020, ja no se’ls renovarà el contracte. Colau va criticar que el Port “ha derivat en un espai poc agradable per als veïns” i que “ha anat desvirtuant l’espai als ulls de la ciutadania”. Actualment ja n’hi ha un de precintat per l’Ajuntament i quatre estan pendents de tancament. En total, hi ha oberts 17 expedients, per superar l’aforament permès, no respectar els horaris o, fins i tot, impedir inspeccions. El responsable de la discoteca Zich, Jesús López, va explicar a l’ARA que estan estudiant recórrer judicialment la decisió.