El porno de la venjança, la confiança trencada

Barcelona“Volia venjar-se de mi per haver-lo deixat i l’arma que va utilitzar va ser el vídeo”. La Maria -un nom fictici perquè no vol revelar la seva identitat- tenia 28 anys quan va decidir portar el que havia sigut el seu xicot durant quasi tres anys als jutjats per haver distribuït entre els veïns del poble -i fins i tot projectat en algun establiment públic- un vídeo domèstic en què la parella mantenia relacions sexuals. Una dècada després el que els americans han batejat com a porno de la venjança( revenge porn ) s’ha convertit en un fenomen viral que ha obligat diferents estats, entre els quals l’espanyol, a modificar els codis penals per castigar aquesta pràctica.

Feia uns mesos que la Maria, que en aquell moment era propietària d’un bar, havia decidit deixar la relació. “Ell mai ho va acceptar”, explica. Després de sentir diversos comentaris de clients -com “si et veiessis al vídeo” o “ets la menys apropiada per parlar”- va començar a lligar caps i va deduir que la cinta s’havia fet pública. Va anar als Mossos d’Esquadra a denunciar-ho. “Em van dir que necessitava una prova”, detalla. Gràcies a la col·laboració d’amics i del seu advocat va aconseguir el vídeo. Després de diverses sentències judicials, l’Audiència de Lleida va entendre que la difusió del vídeo no n’havia vulnerat la intimitat perquè s’havia gravat amb el seu permís. Tot i així, va condemnar el jove a pagar una multa de nou euros durant 14 mesos i una indemnització de 6.000 euros per injúries. Amb l’actual reforma del Codi Penal, liderada pel ministeri d’Alberto Ruiz-Gallardón, pendent de tramitació al Congrés, segurament la resolució judicial seria diferent. El projecte de llei recull com a delicte, castigat amb fins a un any de presó, la difusió de gravacions o imatges que vulnerin la intimitat de la persona encara que hagi donat el seu consentiment a l’hora d’enregistrar-les.

Aquest tipus de venjança entre exparelles no és nou. L’ús de les noves tecnologies i la proliferació de xarxes socials, però, n’ha multiplicat els efectes. Segons la sexòloga Carme Sánchez, abans es difonia en forma de rumor entre l’entorn de l’exparella, ara només calen uns segons perquè un vídeo pugui fer-se públic i es pugui visualitzar des de qualsevol punt del món. El que no ha canviat amb els anys és que la majoria de les víctimes són dones. “Avui, lamentablement, encara hi tenen més a perdre que els homes. Quan un d’ells apareix despullat fent un acte sexual, la societat ho segueix considerant un símbol de virilitat”.

El moment d’enregistrar-se no el viuen de la mateixa manera els joves que els adults. “El jovent li treu importància, ja que utilitza el mòbil quotidianament i, per tant, és normal també usar-lo en moments íntims”, explica Sánchez. En canvi, els adults senten “molta reticència” a l’hora de fer-ho, ho troben “estrany i perillós”.

Del joc a la traïció

Les víctimes del porno de la venjança ho viuen com una autèntica traïció. Quan una parella practica sexe i s’enregistra ho fa “com un joc” i perquè “confia” en l’altre. “En la intimitat hi ha unes regles que no es poden trencar, ni en el moment ni tampoc després”, defensa la sexòloga. Les repercussions d’aquesta revenja acostumen a ser molt “bèsties”, alerta Jordi Bernabeu, psicòleg i professor d’educació social de la Universitat de Vic (UVic). Afecten tres aspectes bàsics de la persona: la dignitat, la privacitat i la reputació. Per superar-ho, hi ha diversos camins. La Maria va optar per trobar el suport del seu entorn familiar i amics. “Em vaig tornar molt desconfiada, però em va servir per destriar els veritables amics dels que no ho eren”, recorda. Per a les persones més vulnerables és aconsellable posar-se en mans d’un psicòleg. “Els aspectes personals cadascú els modula diferent, i hi ha gent que necessita les pautes d’un especialista”, explica Bernabeu.

Algunes xarxes socials, com Facebook, també han pres mesures per frenar aquesta pràctica. “El vídeo es retira immediatament”, assegura l’expert en xarxes socials i director executiu d’Adsmurai, Marc Elena. Facebook té un equip específic que es dedica a controlar que no es vulneri la privacitat de les persones i un sistema informàtic que controla tot cos nu o seminu que aparegui publicat. “El robot bloqueja el contingut, no l’esborra”, puntualitza Elena. Facebook és precisament l’única xarxa social en què la Maria hi té un perfil. No hi penja pràcticament cap fotografia. “L’episodi m’ha ensenyat que cada un de nosaltres s’ha d’encarregar de protegir la seva intimitat”, aconsella.

3 preguntes a Francesc Núñez, DIRECTOR DEL MÀSTER D’HUMANITATS (UOC)

“No som més narcisistes que abans”

Les xarxes socials han fet que s’exhibeixi molt més la vida íntima. ¿S’ha accentuat el narcisisme o simplement ara es veu més?

Ara estem ensenyant més el narcisisme que abans, però perquè tenim un espai destinat a fer-ho, no perquè ho siguem més. Les xarxes constitueixen una nova dimensió.

¿Hi ha prou educació sobre l’ús de les xarxes?

Fer una pedagogia activa, com classes, pot tenir pocs resultats. Es tracta de veure i aprendre. Les normes aniran sortint del mateix ús.

¿El porno de la venjança pot causar efecte crida?

Sí, però com tota acció social. Tot acte té un exemple que l’ha precedit anteriorment.

Les dones, en el punt de mira

Ell el difon, ella denuncia

Una noia de Múrcia va denunciar el seu exnòvio per haver difós un vídeo en què la parella apareixia fent l’amor. Un jutjat de primera instància de Cierza va sobreseure el cas perquè va entendre que el vídeo havia sigut gravat amb el consentiment dels dos membres de la parella. El 2011, però, l’Audiència Provincial de Múrcia va reobrir-lo argumentant que podria tractar-se d’un delicte d’injúries.

El cas més mediàtic

El cas de l’exregidora socialista de l’Ajuntament de Los Yébenes (Toledo) Olvido Hormigos va esclatar just fa dos anys. Ella va enviar un vídeo eròtic al que presumptament era el seu amant. La cinta, però, es va acabar difonent entre els veïns del poble. El jutjat d’Orgaz va arxivar el cas l’any passat.

Víctima per un descuit

Una veïna d’Ordes (Galícia) va denunciar un treballador d’una botiga d’informàtica per haver copiat uns vídeos íntims que ella havia gravat i que el tècnic va trobar a l’ordinador quan l’estava reparant. En el judici, celebrat al juny, van seure a la banqueta dels acusats 18 persones, algunes de les quals veïns que havien venut la cinta per cinc euros. La justícia va condemnar els processats a pagar 24.000 euros a la noia.

Menors d’edat, també

La Guàrdia Civil va detenir a principis d’agost cinc joves de 17 anys i un de 18 d’Arcos de la Frontera (Cadis) acusats de difondre per l’aplicació WhatsApp un vídeo de contingut sexual d’una altra menor d’edat. El vídeo estava emmagatzemat al telèfon de l’exparella de la noia, que els joves arrestats havien robat. La jove va ser qui va denunciar que la cinta s’estava difonent per la població.