Porcs a mida per trasplantar els seus òrgans als humans

BarcelonaDel porc, se n'aprofita tot, diu la dita popular. Una investigació coliderada pel científic català Marc Güell conclou que, en un futur no gaire llunyà, del porc se’n podran aprofitar, fins i tot, els òrgans per ser trasplantats en humans.

Fins ara, segons explica Güell, hi havia dos problemes que impedien que els òrgans de porc fossin trasplantables a humans: el rebuig que genera el sistema immune dels humans i els virus endògens dels porcs, que podrien generar malalties greus a qui rebés l’òrgan. Gràcies a la tècnica de l’enginyeria genètica, que ha permès modificar el genoma del porc, l’equip format per Marc Güell, George Church i Luhan Yang, de l’empresa de biotecnologia eGenesis, ha aconseguit desactivar aquests virus porcins.

La investigació, publicada ahir al vespre a la revista 'Science', ha aconseguit superar, per tant, el primer dels dos grans reptes per fer compatibles els òrgans dels porcs per a humans. Aquest descobriment obre la porta al fet que, en un futur, sigui possible viure amb un cor o un ronyó provinents d’un porc modificat genèticament al laboratori. “Un dels grans problemes dels trasplantaments és la falta d’òrgans humans disponibles. Els animals podrien convertir-se en la font il·limitada d’òrgans per als humans que els necessitin”, declara el científic. Les llistes d’espera de pacients que busquen un òrgan, podrien, així, desaparèixer.

Per a Güell, els resultats de la investigació són esperançadors per a la medicina, tot i que recorda que encara cal molta més investigació perquè es pugui posar en pràctica en humans de manera segura.

Animals de laboratori

La recerca ha sigut possible gràcies a l’avenç en les tècniques d’edició genètica, que permeten modificar gens. En aquest cas, l’equip va introduir més d’una vintena de canvis en el genoma de cèl·lules de porc cultivades al laboratori, d’entre les quals va seleccionar les que realment havien desactivat el virus porcí per generar embrions, que es van introduir al ventre de les truges perquè gestessin els animals.

Així, fa tres i quatre mesos van néixer una vintena de porcs transgènics, amb tots els virus endògens desactivats. A hores d’ara, en queden vius una quarta part: “Els vam fer moltes proves, alguns els vam sacrificar i d’altres van morir per infeccions, perquè els animals transgènics no tenen la mateixa salut que els que segueixen el procés natural”, aclareix el científic.

Encara queden algunes incògnites sobre els primers porcs transgènics. Hauran d’esperar que tinguin mig any per demostrar que són capaços de reproduir-se i que el fet de tenir inactius els virus endògens de l'espècie no els afecta la salut.

Les tècniques d’edició i modificació genètica no estan exemptes de polèmica. L’Organització Mundial de la Salut demana prudència en els estudis que pretenen utilitzar animals per a la cura dels humans, ja que, segons l’organisme, un dels riscos més grans dels trasplantaments d’òrgans o teixits d’una espècie a una altra és la transmissió de malalties. “Moltes malalties infeccioses greus que ha patit la humanitat al llarg de la història han tingut l'origen en els animals”, recorda l’OMS. Per això, reconeix Güell, és tan important desactivar els virus porcins de les cèl·lules dels animals, ja que, si arriben al pacient que rep el trasplantament, hi ha risc que desenvolupi càncers o altres malalties.

Amb tot, actualment la medicina ja utilitza parts dels porcs per als humans, com trossos de tendó o vàlvules cardíaques. Amb els avenços en les tècniques d’edició genètica, la llista es pot ampliar exponencialment. “Com qualsevol tecnologia, la modificació genètica té potencial per al bé i per al mal. Soc optimista i crec que anem en la bona direcció: que s’utilitzi per curar malalties”, opina Güell sobre el debat de la modificació genètica. El científic, que fins ara treballava als Estats Units, s’ha traslladat fa poc a Barcelona per avançar en recerca aplicada: “No tot s’hauria de fer als Estats Units”, opina Güell.