Buscant un depredador per al porc senglar

GironaAccidents de trànsit, destrosses als camps, danys al mobiliari, ensurts… Els últims anys no han parat de créixer els incidents relacionats amb els porcs senglars, que, sense por a l’ésser humà, cada cop és més habitual veure menjant als contenidors o passejant per carrers i places. Aquests problemes són conseqüència de la superpoblació que hi ha a Catalunya i als quals, ara, se n’hi afegeix un altre: l’amenaça de la possible arribada de la pesta porcina africana -originària del nord-est europeu- que no té conseqüències en els humans però que afecta tant porcs domèstics com senglars, amb uns nivells de mortalitat pròxims al 100%. Per intentar evitar que la malaltia arribi i que, si ho fa, no es propagui ràpidament, la Generalitat ha posat en marxa una mesura que ha aixecat polseguera entre caçadors i ecologistes: pagar 50 euros als caçadors per cada porc senglar abatut entre el 15 de març i finals d’abril, en quatre comarques gironines: l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, la Garrotxa i el Gironès.

“És una mesura molt excepcional i que es concentra en vies com l’AP-7 i la N-II, i a zones on fa anys que tenim dades que la població de porcs senglars és de les més altes de Catalunya”, subratlla la directora d’Ecosistemes Forestals, Montserrat Barniol, que cita les dades de la conselleria d’Agricultura de la temporada 2017-2018, quan es va registrar la densitat més elevada a l’Alt Empordà i la Garrotxa, amb una mitjana de 18 animals per km( 2). “La pesta porcina es contagia fàcilment i ja ha arribat al nord de França. És veritat que és més probable que arribi per camió que per via natural, però si arriba a Catalunya per la frontera, on hi ha una densitat més alta d’animals, és més probable que el nivell de propagació sigui més elevat”. Per això Barniol insisteix que la mesura, que és una prova pilot, “és per intentar evitar el risc de contagi d’aquesta malaltia”.

Defensors i detractors

Així, les societats de caçadors de les quatre comarques es poden adherir a la proposta de manera voluntària, i quan acabi la temporada els remuneraran pels animals caçats. La mesura ha sigut ben rebuda pel sector, tot i que el president de la Federació Catalana de Caça a Girona, Josep Blanquera, dubta que es tradueixi en més senglars abatuts. “Sempre s’agraeixen els incentius, però la majoria de caçadors ara ja no surten. Fa massa calor, els gossos es cansen de seguida i la majoria de porcs senglars estan ben amagats després de mesos de batudes”. A més, Blanquera recorda que les despeses derivades de la caça són molt altes i si, per exemple, un gos queda ferit durant una sortida “només el veterinari ja et costa cinc vegades més del que et paguen per animal”.

Per contra, ecologistes i entitats animalistes, agrupades a la campanya La veritat de la cacera, van carregar contra la decisió de la Generalitat. Un dels seus portaveus, Jaume Grau, va criticar que “la cacera no és eficaç com a eina de control de poblacions”. “Malgrat que les dades dels caçadors mostren que cada temporada abaten més animals, cada any hi ha més problemes amb els porcs senglars. Sembla evident que la caça està fracassant”. Per això aposten per obrir un “procés seriós i àmpliament debatut que analitzi la problemàtica des de múltiples facetes” i proposen que es realitzi un programa de gestió de poblacions amb mesures com el control i la sanció a qui doni menjar als animals salvatges, estudis per recuperar els depredadors naturals del senglar, ajudes a la pagesia per impedir l’accés dels senglars als camps o estudis per trobar alternatives a la reducció de la fecunditat.

Un debat amb posicions contraposades en què administració, caçadors, ecologistes i experts només coincideixen en un sol punt: no hi ha una solució màgica per reduir la població de senglars. El naturalista i expert en fauna Jordi Sargatal ho explica: “A més dels humans, els depredadors naturals del senglar són l’os, el linx i el llop, i són els únics que, a la llarga, poden solucionar aquest problema”. I és que l’expert al·lega que és molt difícil aturar la reproducció dels senglars per tres raons: “Tenen molta cobertura, és a dir, molts espais on amagar-se i viure; tenen a la seva disposició molt de menjar i tenen molts pocs enemics que se’ls mengin”.

De fet, Sargatal recorda que hi ha llibres que expliquen que, a principis del segle XX, en zones com l’Albera, estaven preocupats perquè gairebé no hi havia senglars. “El medi natural estava molt poblat i no tenien cobertura; molta gent els podia caçar i no hi havia una agricultura tan mecanitzada com ara i deixava molts excedents als camps”. Per aquesta raó el naturalista aposta per tres mesures bàsiques: reintroduir el llop en determinades zones naturals, protegir amb tanques camps i carreteres i evitar que tinguin menjar a la seva disposició tant als camps com a les zones urbanes.