Poques dones, mal d'esquena, obesitat: vida de camioner

Barcelona"Yo para ser feliz quiero un camión", cantaven Loquillo y los Trogloditas, sovint amb Alaska. Així eren les primeres estrofes d'una cançó de l'època de la Movida:

"Yo para ser feliz quiero un camión, / llevar el pecho tatuado, / en camiseta mascar tabaco. / Yo para ser feliz quiero un camión. / Yo para ser feliz quiero un camión. / Escupir a los urbanos, a las chicas meter mano".

Deixant de banda que la majoria d'aquestes expressions ara són extremament políticament incorrectes, els camioners estan molt lluny de ser feliços si fem cas de les dades que reflecteix un estudi difós de la Red Tortuga –una xarxa de gasolineres i altres serveis per a transportistes.

Elaborat sobre una base de dades de 15.000 camioners de l'estat espanyol, l'estudi mostra que el retrat robot del transportista correspon a un home d'entre 40 i 50 anys, el 57% dels quals estan casats, una mitjana dos punts superior a la del conjunt de la població.

Destaca el fet que només el 10% de transportistes són dones, tot i que hi ha "una tímida tendència a l'alça", segons el comunicat de Red Tortuga.

Però tornant a la contradicció amb la vella cançó roquera, les dades reflecteixen unes condicions de vida molt dures per a la professió. L'obesitat, el mal d'esquena –un 70% dels transportistes tenen dolors cervicals, dorsals o lumbars–, el tabaquisme, l'alcoholisme i la hipertensió –un 20% en pateixen– són les malalties més habituals, lligades a la professió i al seu sedentarisme.

El fet que el 95% dels conductors professionals dormin dins mateix del camió és molt significatiu de l'estil de vida que tenen, i molts d'ells dediquen 50 hores a la setmana a la conducció.