La pol·lució, el tabac i el disseny urbà també predisposen a l’obesitat infantil

Santa Coloma de GramenetHi ha persones que neixen predisposades a patir obesitat per herència genètica i altres que la desenvolupen per una mala alimentació, un exercici físic escàs o un entorn socioeconòmic limitat. Però en aquest trastorn també hi tenen molt a dir els factors ambientals, que reconfiguren els nostres cossos i la nostra salut ja abans de néixer i durant els primers anys de vida. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i la Universitat del Sud de Califòrnia suggereix un vincle entre l'exposició infantil a 173 factors ambientals –77 durant la gestació i 96 després de néixer– i el risc de patir obesitat.

La investigació, que s'ha fet a partir de les dades de més de 1.300 nens de 6 a 11 anys de sis països europeus (Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega i el Regne Unit), destaca el paper de la pol·lució, el tabac i el disseny urbà –per exemple viure en àrees densament poblades o tenir poques oportunitats de caminar o fer activitat física a l'exterior–, com a desencadenants d'aquest problema de salut que, cada vegada, afecta més intensament els infants. "La modificació de les exposicions ambientals a principis de la vida pot limitar el risc d'obesitat i les seves complicacions associades", afirma la investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi, Martine Vrijheid, que afegeix que identificar-les de forma primerenca permetrien fer una intervenció abans que la criatura s'enfronti a la malaltia.

Un 28% dels participants, tant gestants com criatures, tenien sobrepès o obesitat. Les conclusions de l'estudi apunten que l'exposició al tabac –al fum matern durant l'embaràs– era l'única variable d'exposició prenatal associada a un índex de massa corporal elevat. En canvi, un cop els infants neixen i creixen, és la contaminació atmosfèrica (partícules PM2.5 i PM10, i diòxid de nitrogen, NO2, tant a l'interior dels habitatges com a l'exterior), el factor que més altera el metabolisme i afavoreix l'obesitat infantil. La investigació també sosté que les criatures que viuen en àrees més densaments poblades també tenen més greix corporal.

Espanya i Grècia, al capdavant

Els investigadors van recollir dades corporals de 1.300 infants –índex de massa corporal, circumferència de la cintura, gruix dels plecs cutanis i nivells de greix corporal– i van realitzar anàlisis de sang i d'orina. Les dades es van creuar amb un total de 173 factors, incloent contaminants de l'aire, l'accés a espais verds, i el tabaquisme, amb els quals vivien els participants.

Aquesta no és la primera vegada, però, que s'associen els factors ambientals i socials a un alt risc de patir obesitat. La genètica, els hàbits i l'entorn ambiental ens identifiquen de forma intransferible, però tot plegat també es veu alterat pels agents contaminants, el clima, l'estrès o la malnutrició. Sigui com sigui, les taxes d'obesitat infantil, segons Vrijheid, augmenten a nivells alarmants a tot el món. Ja amb dades anteriors a la pandèmia, la prevalença de sobrepès i obesitat a Espanya (43%) i Grècia (37%) eren molt superiors a la de Noruega (15,8%), i la investigadora augura que el confinament pel covid-19 n'haurà incrementat la incidència a l'Estat.

Però, de quina manera influeixen aquestes exposicions durant l'embaràs i la infància? Segons l'ISGlobal, cal observar l'exposoma. Els investigadors plantegen una anàlisi conjunta de les diferents exposicions que rep una persona des de la seva concepció fins a la seva mort. Una anàlisi ambiciosa, ja que els condicionants són múltiples, diversos i canviants al llarg de la vida.