La pol·lució, el tabac i el disseny urbà també predisposen a l’obesitat infantil
Un estudi apunta que hi ha factors ambientals al principi de la vida que augmenten el risc de patir sobrepès
Santa Coloma de GramenetHi ha persones que neixen predisposades a patir obesitat per herència genètica i altres que la desenvolupen per una mala alimentació, un exercici físic escàs o un entorn socioeconòmic limitat. Però en aquest trastorn també hi tenen molt a dir els factors ambientals, que reconfiguren els nostres cossos i la nostra salut ja abans de néixer i durant els primers anys de vida. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i la Universitat del Sud de Califòrnia suggereix un vincle entre l'exposició infantil a 173 factors ambientals –77 durant la gestació i 96 després de néixer– i el risc de patir obesitat.
La investigació, que s'ha fet a partir de les dades de més de 1.300 nens de 6 a 11 anys de sis països europeus (Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega i el Regne Unit), destaca el paper de la pol·lució, el tabac i el disseny urbà –per exemple viure en àrees densament poblades o tenir poques oportunitats de caminar o fer activitat física a l'exterior–, com a desencadenants d'aquest problema de salut que, cada vegada, afecta més intensament els infants. "La modificació de les exposicions ambientals a principis de la vida pot limitar el risc d'obesitat i les seves complicacions associades", afirma la investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi, Martine Vrijheid, que afegeix que identificar-les de forma primerenca permetrien fer una intervenció abans que la criatura s'enfronti a la malaltia.
Un 28% dels participants, tant gestants com criatures, tenien sobrepès o obesitat. Les conclusions de l'estudi apunten que l'exposició al tabac –al fum matern durant l'embaràs– era l'única variable d'exposició prenatal associada a un índex de massa corporal elevat. En canvi, un cop els infants neixen i creixen, és la contaminació atmosfèrica (partícules PM2.5 i PM10, i diòxid de nitrogen, NO2, tant a l'interior dels habitatges com a l'exterior), el factor que més altera el metabolisme i afavoreix l'obesitat infantil. La investigació també sosté que les criatures que viuen en àrees més densaments poblades també tenen més greix corporal.
Espanya i Grècia, al capdavant
Els investigadors van recollir dades corporals de 1.300 infants –índex de massa corporal, circumferència de la cintura, gruix dels plecs cutanis i nivells de greix corporal– i van realitzar anàlisis de sang i d'orina. Les dades es van creuar amb un total de 173 factors, incloent contaminants de l'aire, l'accés a espais verds, i el tabaquisme, amb els quals vivien els participants.
Aquesta no és la primera vegada, però, que s'associen els factors ambientals i socials a un alt risc de patir obesitat. La genètica, els hàbits i l'entorn ambiental ens identifiquen de forma intransferible, però tot plegat també es veu alterat pels agents contaminants, el clima, l'estrès o la malnutrició. Sigui com sigui, les taxes d'obesitat infantil, segons Vrijheid, augmenten a nivells alarmants a tot el món. Ja amb dades anteriors a la pandèmia, la prevalença de sobrepès i obesitat a Espanya (43%) i Grècia (37%) eren molt superiors a la de Noruega (15,8%), i la investigadora augura que el confinament pel covid-19 n'haurà incrementat la incidència a l'Estat.
Però, de quina manera influeixen aquestes exposicions durant l'embaràs i la infància? Segons l'ISGlobal, cal observar l'exposoma. Els investigadors plantegen una anàlisi conjunta de les diferents exposicions que rep una persona des de la seva concepció fins a la seva mort. Una anàlisi ambiciosa, ja que els condicionants són múltiples, diversos i canviants al llarg de la vida.