Es pot estimar més d'una persona alhora?

MadridLa majoria de persones viuen el que els experts qualifiquen de "monogàmia successiva", un estil de relació única que no és incompatible amb infidelitats ocasionals. Hi ha, però, una minoria que entén el vincle amorós d'una altra manera i que està oberta a mantenir més d'una relació sentimental duradora de forma simultània i consensuada. Aquesta minoria gaudeix amb el que els experts qualifiquen com a "poliamor", la possibilitat d'estimar diverses persones alhora.

Es tracta d'un tipus de relacions que, diuen psicòlegs i sexòlegs, no tenen res amb l'amor lliure o la infidelitat. El "poliamor" es basa més en l'amor que no pas en el sexe, i els seus partidaris consideren que aquest sentiment no ha d'estar restringit perquè si estimes algú desitges el millor per a aquesta persona, i això inclou permetre "ampliar-li" la vida amorosa i sentimental.

María Pérez Conchillo, directora de l'Institut de Psicologia i Sexologia Espill i presidenta de l'Acadèmia Espanyola de Sexologia i Medicina Sexual, defineix el 'poliamor' com "unes relacions consensuades obertes, en què s'entén que es poden estimar i mantenir relacions emocionals, íntimes o sexuals de forma duradora amb més d'una persona; no tenen per què ser necessàriament sexuals". És un amor, per dir-ho d'alguna manera, més socialitzat: "Tot això és acceptat per la parella, no hi ha engany. Hi ha una voluntat molt clara d'integrar l'altra persona i compartir, i de fer-ho amb consentiment i sinceritat". Això no passa en l'intercanvi de parelles o en el sexe obert.

En el "poliamor" és important tenir la capacitat d'escollir una altra manera de viure les relacions afectives en general. Però viure l'amor d'aquesta manera té les seves complicacions perquè es tracta d'un estil menys acceptat socialment que l'enamorament monògam. És difícil viure-ho perquè és poc freqüent, tal com assenyala el director del màster en sexologia de la Universitat Camilo José Cela, Carlos de la Cruz, però això no significa que no sigui possible i deixi de ser "normal". "El regne de les relacions és el regne de les peculiaritats, i que alguna cosa sigui poc freqüent no vol dir que s'hagi de catalogar de no 'normal'. El 'no m'agradaria, no en seria capaç', no vol dir que no hi pugui haver això", incideix el psicòleg i sexòleg. Moltes persones, en sentir la paraula 'poliamor' es deuen haver preguntat, emulant el film de Woody Allen, per què en diuen 'amor' quan volen dir 'sexe'?, una pregunta que aquest expert contesta amb una altra: "Per què de vegades diem 'sexe' quan volem dir 'amor'?

Alguns autors marquen una divisió clara entre amor i enamorament: "L'amor és més profund que l'enamorament, però també menys trepidant", segons Pilar Varela, professora de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid. "Es poden estimar dues persones alhora, però no es pot estar enamorat de dues persones alhora. L'enamorament, aquesta força captivadora que modifica l'ordre vital, és absolutament exclusiu, només és possible estar enamorat d'un", comenta Varela. L'amor és vulnerable i convé cuidar-lo, segons la psicòloga, a qui li sembla "una absurditat perillosa" complir amb la màxima de 'vés on et porti el cor'".

Paloma Carrasco, psicòloga de l'Hospital Quirón de Sevilla, considera convenient diferenciar "l'amor de veritat dels sentiments". Per Carrasco es pot sentir atracció per diverses persones alhora, però no s'ha de confondre amb l'amor. "Generalment, darrere d'una situació amorosa d'aquest tipus [que en la majoria dels casos s'experimentarà com a crisi personal i provocarà patiment] s'hi amagarà una important immaduresa afectiva". Un amor "complet i sa", al seu parer, demana per si mateix exclusivitat i fidelitat "perquè" l'amor no és matemàtic, no es pot dividir en parts iguals, abans o després hi haurà la necessitat de triar, decantant-se per la persona que més la valori i enriqueixi".

L'amor té multitud d'ingredients: complicitat, intimitat, passió, sexe... i cadascú defensa que la seva forma d'estimar és la més plena i completa.