Polèmica en l'elecció del nou síndic de Barcelona

BarcelonaEl procés de renovació de l'actual síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que ja ha complert dos mandats al càrrec, arriba a la fase final marcat per la polèmica. Si tot va com està previst, l'elecció s'hauria de fer en el ple d'aquest mes, i el nom del candidat que se sotmetrà a votació per intentar aconseguir el suport de com a mínim 27 regidors, els dos terços del ple, s'hauria de definir en la junta de portaveus del dia 20. Però ara tot està en el camp dels pactes polítics. Sobre la taula hi ha dos finalistes: David Bondia, que és l'actual president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya i l'aspirant que va acaparar el vot ciutadà en el procés participatiu (va rebre el 46,6% dels vots i es va situar a una distància de mil vots del segon classificat), i Ramon Nicolau, expert en la gestió de serveis socials i que va ser regidor pel PSC amb l'alcalde Jordi Hereu. Nicolau ha quedat segon en vots de la ciutadania però en canvi ha sigut l'aspirant a síndic que ha mobilitzat més entitats: 51 en la fase de presentació de candidatura i 22 en la de recollida de suports.

En total, 73, 16 més que Bondia. I és, també, el que sembla més ben posicionat per sumar més suports dels grups polítics, que és el que acaba sent decisiu. I aquí és on comença la doble polèmica que ha desencadenat el procés: d'una banda perquè, com ja està escrit en el reglament, el procés participatiu pot quedar en qualsevol moment en paper mullat i la decisió final de l'elecció és purament dels partits, i de l'altra, per la manera com es compten els vots individuals i de les entitats. Bondia i algunes de les entitats i persones que li han donat suport ja han verbalitzat que no entendrien la seva candidatura no acabés sent la que es portés a votació al ple tenint en compte els resultats del procés participatiu.

Defensen que, segons el que recull el reglament, el paper de les entitats és fonamental en la fase de presentació de candidats -tot han d'estar avalats per entitats que figurin al fitxer general de la ciutat-, però que després s'obre un procés de suport ciutadà, on no s'especifica cap pes concret per al vot de les entitats, que poden donar suport a més d'una candidatura. El requisit necessari per optar al càrrec, que és retribuït –amb un sou de 81.972 euros anuals–, és que el nom el presenti alguna entitat de la ciutat i tenir, per trajectòria professional o personal, un bon coneixement de Barcelona.

Un cop tancada la fase de votacions populars, on van participar només 3.034 persones i 189 entitats, el govern va seleccionar els dos aspirants més ben posicionats en les dues categories: Bondia i Nicolau. I va obrir una ronda de converses amb els grups sense posicionar-se per cap dels dos, tot i que els comuns veien amb bons ulls presentar el més votat per la ciutadania, Bondia, i els socialistes eren partidaris de Nicolau. Així, Bondia sumaria d'entrada els vots de comuns i d'ERC, que també s'ha manifestat a favor del candidat més votat, i això el deixaria amb 20 suports, lluny dels 27 necessaris, a l’espera de confirmar cap a quina banda s’acaben decantant grups com JxCat. Aquest càlcul podria portar els comuns a apostar per l'altre candidat si es confirma que té més opcions de sumar els vots necessaris, o a posposar la votació fins al setembre, havent d'allargar el mandat de l'actual síndica.

"Les dinàmiques d’aquests dies fan pensar que el candidat votat per la ciutadania pot veure’s tombat en un despatx de partit”, ha criticat aquest matí en roda de premsa la republicana Elisenda Alamany, després de constatar els últims moviments. En la recta final de les converses per desencallar el tema, els de Colau ja han situat el seu home per a tot, l'ara tinent d'alcalde Jordi Martí, a pivotar les negociacions.

Suport polític

"Jo no tinc cap partit polític al darrere, i es demostra que això és fonamental, ni obtenint més del 46% dels vots en el procés participatiu és suficient", recela Bondia en declaracions a l'ARA, on també apunta que no tenia constància que el nombre d'entitats que donessin suport a la candidatura seria decidiu en el procés. L'aspirant a síndic, que és professor de dret internacional públic i relacions internacionals de la Universitat de Barcelona, és l'únic dels vuit candidats a rellevar Vilà que ja va participar en el procés anterior, ara fa cinc anys. També va arribar a la fase final, en el punt de decisió política (va ser el segon més votat en el procés participatiu però a poca distància de l'actual síndica: 2.594 a 2.459 ) i llavors se'l va vincular a Barcelona en Comú, cosa que el va perjudicar en el debat polític. Vilà va ser reelegida amb suport gairebé unànime, amb les úniques abstencions de la CUP. Va ser el primer cop que s'obria un procés de votació ciutadana -no vinculant- per anar més enllà de les propostes de candidats que ja feien les entitats.

En conversa amb aquest diari, Nicolau, el candidat que es podria beneficiar dels equilibris polítics, es mostra partidari que el síndic elegit sigui el que generi unanimitat -o el que més s'hi acosti-. Assegura que el fet d'haver sigut regidor socialista no l'ha ni de perjudicar ni de beneficiar, perquè va ser un període molt concret de la seva trajectòria professional. "No crec que m'incapaciti per a res", defensa, i assegura que l'avalen la feina que ha fet en entitats com la Federació Catalana de Voluntariat Social. Després del seu pas per l'Ajuntament, assegura que va ser molt curós per evitar qualsevol crítica de portes giratòries i que va marxar a treballar a l'estranger en temes socials: va treballar pel govern d'Andorra per fer la primera llei andorrana de serveis socials i va formar part del Comitè Governamental Europeu de Drets Socials, amb seu a Estrasburg.

El fet que ja hagin sortit les primeres veus crítiques amb la possibilitat que Bondia, tot i ser qui ha recollit més suport ciutadà, no sigui el candidat proposat, ha fet que alguns dels altres aspirants a síndic també hagin lamentat la manera com es porta el procés. És el cas de Rosa Cañadell, que va ser durant set anys portaveu del sindicat Ustec, que ha defensat a través de les xarxes que "si es fa un procés participatiu, després s'ha d'actuar en conseqüència".