Barcelona salva la multiconsulta per al mandat que ve
PDECat i PSC s'han abstingut i han possibilitat recuperar les preguntes tombades
BarcelonaBarcelona preguntarà finalment a la ciutadania sobre la municipalització de l'aigua i sobre el possible canvi de nom de la plaça d'Antonio López pel d'Idrissa Diallo, en record del noi que va morir al centre d'internament per a estrangers (CIE) de la Zona Franca. Però ho farà, això sí, el mandat que ve i no aquest, com havia previst l'equip d'Ada Colau, que en el ple del 10 d'abril va rebre el revés de l'oposició a aquesta iniciativa. Avui el ple ha donat una nova oportunitat a les preguntes després que els serveis jurídics de l'Ajuntament han admès el recurs de reprovació presentat per les iniciatives ciutadanes, que van recollir un mínim de 15.000 signatures per entrar en el procés.
El ple ha estimat avui aquest recurs, que recorda que els grups només poden oposar-se a les preguntes de la multiconsulta amb arguments jurídics –cosa que no van fer–, i les dues iniciatives ciutadanes quedaran, d'aquesta manera, automàticament incloses en la votació quan se celebri el mandat que ve. ERC, la CUP –que ha assumit que el seu vot inicial de rebuig va ser un "error"– i el regidor Juanjo Puigcorbé ja van avançar que, com Barcelona en Comú, votarien a favor de recuperar les preguntes. El PSC i el PDECat, en qui les entitats i els govern municipal havien centrat la pressió aquests últims dies, s'han abstingut tot i criticar la manera com l'equip de Colau ha portat la iniciativa. També s'ha abstingut el regidor Gerard Ardanuy, mentre que PP i Cs hi han votat en contra. La decisió s'ha pres finalment amb 19 vots a favor, 8 en contra i 14 abstencions i ha sigut celebrada pels representants de les entitats des de la grada del ple.
La mateixa alcaldessa, Ada Colau, ha pres la paraula per lamentar que la mesura "arriba tard", per les "pressions", ha dit, d'una "multinacional arrogant", en referència a Agbar. Ha assegurat que l'acord d'avui serveix per garantir que, governi qui governi, es puguin celebrar consultes ciutadanes.
Més control de la neteja
El ple també ha donat llum verda als plecs per convocar el concurs per a la nova contracta de la neteja, que ha d'entrar en vigor el novembre del 2019. El govern municipal ho ha aconseguit després de dos intents fallits en què es va haver de retirar els plecs de l'ordre del dia per manca de suports. Avui, tot i no aconseguir l'ampli consens amb què s'ha aprovat tradicionalment la contracta, hi han votat a favor, a banda del govern, el PDECat, ERC, el PSC i els dos regidors no adscrits, mentre que PP i Cs s'han abstingut i la CUP s'hi ha oposat. La tinent d'alcalde Janet Sanz ha remarcat que el nou plec dona més control a l'Ajuntament sobre les empreses que donen el servei (per primera vegada,i després de les irregularitats detectades amb FCC, el sistema de control s'extreu de la pròpia contracta),permet millorar la neteja a les zones més necessitades i suma 225 treballadors nous, mentre que l'o posició li ha retret que la negociació arriba tard.
La sessió deixarà sentir, també, el malestar de l'equip de visualitzadors de pisos turístics il·legals, que des de primera hora protesten a les portes del consistori pels canvis que prepara el govern en el servei i que, segons els sindicats, amenacen de deixar sense feina 14 empleats que tenen contractes d'obra i servei, a banda que s'hauran de recol·locar 27 treballadors més.
A part d'això, la CUP ha sumat prou suports a la seva declaració institucional perquè el demani avui per a l'abolició de la monarquia i per condemnar el paper de Felip VI en el Procés en una declaració similar a la que ja va aprovar el Parlament. A Barcelona s'hi sumaran, a més de la CUP, Barcelona en Comú, el PDECat, ERC i els dos regidors no adscrits. El text acordat reprova els "actes repressius" en contra de la ciutadania i condemna les amenaces d'aplicació de l'article 155 i l'amenaça d'il·legalització de partits catalans, la judicalització de la política i la "violència" exercida contra els drets fonamentals. També rebutja i condemna el posicionament de Felip VI i referma el compromís de la ciutat amb els valors republicans.