El polèmic negoci privat que veta l'accés al paratge natural de la gola del Fluvià

Sant Pere Pescador (Alt Empordà)El riu Fluvià, que travessa la plana alt-empordanesa des de les muntanyes de la Garrotxa, desemboca al bell mig del golf de Roses, a tocar dels aiguamolls de l’Empordà, marcant la frontera entre els camps de conreu i les platges llargues de sorra fina de Sant Pere Pescador. A la riba nord de l’últim meandre fa més de 40 anys que s'hi va construir una petita marina de canals artificials, que havia de permetre amarrar embarcacions i dona accés a la sorra. Des de fa uns tres estius, però, aquestes illetes estan ocupades pel negoci d’un promotor privat, propietari d’una part de la parcel·la, que hi ha muntat un aparcament de caravanes, lloga caiacs i motos d’aigua i, durant la temporada de sol, instal·la un xiringuito a tocar del mar. També barra el pas als cotxes que volen arribar a la platja pel camí públic del Joncar i cobra taxa d’aparcament. 

Administracions i entitats ecologistes reiteren que l’empresari no té cap permís per desenvolupar aquest reguitzell d’activitats a la gola del Fluvià. Consideren que, encara que anunciï sense miraments a internet tots els serveis sota el nom de Port Natura, el negoci és “il·legal” i “malmet l’entorn”. Diverses sentències judicials ho avalen, però l’empresari manté el pols, desobeint els requisits legals, desatenent les multes de milers d’euros i presentant al·legacions per dilatar els processos. 

Fer fora el propietari i renaturalitzar l'entorn: objectiu ecologista

"Abans venia la gent del poble, banyistes i pescadors, però ara hi aparquen més de 100 autocaravanes pagant, no sabem si hi ha serveis d'aigües brutes o no, és un cúmul de brutícia que fa malbé el paratge i té totes les sentències en contra, així que no podem entendre com continua amb l'activitat no autoritzada, és una barbaritat que escandalitza", diu Miquel Quera, del Grup en Defensa de la Gola del Fluvià. La desembocadura del riu està protegida dins de la Xarxa Natura 2000, limita amb el Parc Natural dels Aiguamolls i és hàbitat d'espècies protegides. Per això, els ecologistes no només demanen que es posi fre a les activitats del propietari i el pas del Joncar torni a ser lliure, sinó que es derrueixi la construcció nàutica i es restableixi el paratge natural. "Considerem que el fet de naturalitzar aquesta primera línia de costa seria molt important a efectes del canvi climàtic i de mitigar els efectes dels temporals, al recuperar les dunes i la fauna i flora típica del salnitre", argumenta Arnau Lagresa, portaveu de Iaeden-Salvem l'Empordà.

Terreny no-urbanitzable des del 2003

La marina del Fluvià es va construir legalment el 1977 sobre el litoral verge de la gola per fer-hi canals i aixecar les urbanitzacions de la Rumasa, però el 1983 l'obra urbanística es va paralitzar per ordre judicial, l'estructura del primer bloc de pisos va quedar a mig fer i els solars van sortir a subhasta pública. Després de diferents recursos dels ecologistes, el 2003 els terrenys es va classificar definitivament com a no-urbanitzables i l'edifici es va enderrocar el 2005. Just abans de la desqualificació, el propietari de Port Natura, Víctor Latorre, que en aquell moment es dedicava a la promoció immobiliària, va comprar una parcel·la per fer-hi apartaments. La resta de terrenys els van comprar Incasòl i l'Ajuntament de Sant Pere Pescador. En veure que no hi podia construir, Latorre va engegar els primers judicis creuats per demanar indemnitzacions o revocar el pla urbanístic. Fins que el 2021, quan la prohibició d'aixecar-hi pisos estava ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Suprem, va reunir finançament i va començar les obres per muntar el negoci actual, que també ocupa gran part dels terrenys públics de la Generalitat i el consistori.

L'Ajuntament de Sant Pere Pescador té moltes causes i fronts oberts amb el promotor en l'àmbit legal i administratiu. "L'activitat d'autocaravanes l'ha iniciat sense cap mena de llicència ni amb possibilitat d'aconseguir-ne per la naturalesa de l'entorn i arran del xiringuito que va obrir l'estiu passat li hem anat posant multes coercitives", diu l'alcalde, Agustí Badosa. I afegeix: "El camí del Joncar també és un problema, és públic, encara que ell en sigui el titular, tenir una propietat privada no vol dir que a casa nostra podem fer el que vulguem". "Realment només té una concessió de l'Estat per la làmina d'aigua, però per fer-ne un ús privatiu, no per desenvolupar una explotació i activitat comercial", acaba Badosa.

"Tots van contra mi"

Tot i les acusacions d'ecologistes i administracions, Víctor Latorre aguanta l'envestida i atribueix totes les sentències en contra a una conxorxa de corrupció dels funcionaris amb interessos ocults. "El conseller Felip Puig va desqualificar els terrenys en l'època del 3% de Convergència i s'atreveixen a dir que no tinc llicència, però els permisos funcionen amb règim de comunicació i jo ho he notificat tot, enlloc diu que calgui un estudi ambiental", argumenta Latorre. I continua: "L'alcalde va enganyar l'arquitecte municipal, tot està ple de tripijocs i màfies, fan els ulls grossos amb els bungalous del càmping veí construïts en zones inundables perquè d'allà en treuen 8 milions de beneficis en rendes il·legals; per això van contra mi i m'han fet un judici medieval com a la inquisició, esgotaré totes les vies fins a arribar al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg".

Els ecologistes i l'ajuntament sospiten que aquesta actitud tan bel·ligerant és una estratègia per fer pressió i rebre una compensació econòmica a canvi de renunciar a l'activitat. "Quan Latorre va comprar els terrenys ja no valien res, amb el Port Natura no guanya diners, i per això desafia l'administració fins a l'extrem, perquè arribi un moment que se'n cansin, l'indemnitzin, cobri i marxi", acaba Miquel Quera.