"A poc a poc ens anem sentint més lliures"

BarcelonaSón quarts de deu del vespre i els agents de la Guàrdia Urbana posen tanques davant les platges de Barcelona per crear accessos i que no es creïn aglomeracions. Les platges no estan plenes encara però ja hi hi ha força gent. Un grup de deu informadors caminen decidits cap al passeig de Borbó, on informaran la gent que vagi cap a la sorra que no ho poden fer per dins el barri, per protegir el descans dels veïns. L’alcaldessa, Ada Colau, ha advertit que no permetrà descontrols, però cal veure si encara es poden posar portes a la platja, al plaer i a la xerinola. La sonora celebració d’un gol de França, entre l’olor de la pólvora i l’esclat constant de petards, remet a un retorn de certes normalitats com el turisme o les revetlles.

A la sorra de la platja de la Barceloneta, amb la lluna plena brillant quan encara no és fosc en la nit més curta de l’any, un grup de sis joves gaudeixen de les cerveses despreocupats. Sona per l’altaveu El día de mi suerte, salsa d’Héctor Lavoe, que quadra amb el desig d’aquest grup de nois i noies que, gairebé tots, han perdut poder adquisitiu amb la pandèmia. “Volem que torni ja la normalitat perquè no és el mateix cobrar 1.500 euros que 900”, assenyala l’Alejandro, veneçolà de 22 anys que, com la majoria dels seus amics, ha passat per un ERTO. 

La Karen, una boliviana de 27 anys, va haver de canviar de feina i sortir de l’hostaleria. “A poc a poc ens anem sentint més lliures”, diu. Porten des de les 17 h bevent a la platja i esperen ser-hi “almenys fins a les 00 h", si no els "fa fora la policia”, diu el Christian, un colombià de 30 anys que no està preocupat pels controls d’alcohol que hi pot haver. “La Guàrdia Urbana ja ha passat de llarg amb el quad diverses vegades i no diu res, és impossible posar-se a controlar que ningú begui o posi música”, comenta mentre, efectivament, passa un agent motoritzat.

En l’etern retorn de la normalitat que marquen la decaiguda dels contagis i sobretot la vacunació creixent, aquest és el Sant Joan de les incerteses. Es complicarà? ¿La policia podrà controlar les massificacions a les platges i altres indrets? ¿Vindran a la platja de Barcelona els que no poden accedir a altres platges de l’àrea metropolitana, com la de Castelldefels? ¿Es poden posar eternament portes i tanques al plaer, les aglomeracions, els petons, la normalitat? I, sobretot, ara que els joves són els únics que queda per vacunar, pot haver-hi un rebrot de covid si la nit es descontrola?

Algunes respostes les portarà el matí, d’altres el temps i algunes no arribaran mai. Però el que és segur és que es comença a respirar optimisme. A la porta del Jamboree, per exemple, on el Jordi, un dels encarregats, diu que “tothom està content” a la sala perquè just surten de l’ERTO. Aquesta nit han venut totes les entrades, 120 amb la limitació de l’aforament, i obriran fins a les 3.30 h. “No té sentit, perquè a aquella hora la gent anirà a la platja, pisos, altres llocs”, diu. Amb les limitacions, hi ha espais per beure i la mascareta s’ha d’usar a la pista de ball. I si dues persones es fan un petó? “No podem anar a demanar que demostrin si són parella”, rebaixa el Jordi, que constata un cop més que les restriccions són sempre relatives, per molt que ajudin a contenir un virus que sembla que es va apaivagant. Ara, però, aquesta sensació de relaxament és un dels principals enemics per combatre el virus.

Les platges es van omplint a partir de quarts d'onze amb un anar i venir de gent constant als seus accessos. Els que volien gaudir d’una nit més tranquil·la podien anar a les fogueres dels barris, també amb aforament limitat. És el cas de la Belén i el Joaquín, una parella de joves argentins que han trobat la foguera del Raval entre les recomanacions d’internet. “Creia que era una altra edat”’, diu ella amb humor davant una festa on la gran majoria són gent gran del barri.

La Teresa, que voreja els 80 anys i viu des del 1975 al barri, està pletòrica. “Fa molts anys que venim i l’any passat no ho vam fer per la pandèmia”, diu abans d’assegurar que, “per molt que els mitjans en parlin malament, el Raval és el millor que hi ha”. Pocs minuts abans un jove irromp en la calma de gent gran a buscar baralla, tanmateix. La cua de la botiga de petards fa uns 70 metres de llarg ben al costat. Les havaneres sonen en un Sant Joan tan a prop i tan lluny de la gran gresca de les platges.