Pobresa urbana: l'AMB inverteix 10 milions als barris més vulnerables de l'àrea metropolitana

BarcelonaLa Mina, la Salut, Sant Roc, Sant Cosme, Ca n'Espinós o la Florida són noms de barris amb un denominador comú: són algunes de les zones més vulnerables de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per intentar capgirar aquesta etiqueta, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha engegat un nou pla de barris que finança, amb 10 milions d'euros, fins a una vintena de projectes socials en els barris més desfavorits dels diferents municipis que conformen el cinturó de Barcelona. L'objectiu d'aquest nou programa social és millorar l'equitat territorial, combatre situacions de pobresa extrema i atendre els col·lectius més vulnerables, segons han explicat aquest matí els representants de l'AMB.

"És un pla complementari a altres que tenim, perquè aquesta vegada no pretenem incidir en els municipis finançant infraestructures, per exemple, sinó invertint directament sobre les problemàtiques socials concretes i enquistades, com ara l'abandonament escolar, la violència masclista, la cura de les persones grans, els problemes d'habitatge o l'aproximació a la delinqüència", detalla Ramon Torra, gerent de l'AMB. Els municipis que rebran subvencions en aquesta primera convocatòria de les ajudes són: Badalona, Barberà, Cornellà, el Prat, Gavà, l'Hospitalet, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Adrià, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Gramenet.

"No volem ser un altre paracetamol social"

Torra s'ha esforçat a remarcar que "el que es pretén és pensar en el mitjà i llarg termini" i que l'AMB ha tingut molt en compte que els projectes seleccionats siguin "duradors", "de qualitat", i que generin una cohesió social estable al territori. "No volem un pla que sigui un paracetamol social, és a dir, una píndola per fer passar un maldecap concret, però que no soluciona el problema de fons", ha dit Torra. "El que busquem és millorar la qualitat de vida de les persones que viuen en aquestes zones, l'habitatge on viuen i, de rebot, les seves rendes", ha afegit el gerent de l'organisme.

En aquesta primera edició –que estava oberta a tots els municipis que formen part de l'AMB excepte Barcelona– s'hi han presentat una vintena de projectes socials molt diversos per valor de 9,8 milions d'euros. L'AMB aporta el 80% del cost de la iniciativa i l'ajuntament del municipi hi posa la resta. Així, en aquesta convocatòria no ha calgut fer cap selecció perquè l'import total dels projectes no superava la dotació de les ajudes, i totes les propostes han obtingut finançament. En total, s'aconseguirà incidir sobre 40 barris diferents i la mateixa AMB establirà mesures de control i seguiment per determinar els resultats que tenen aquests programes sobre la ciutadania. L'AMB aporta el 80% del cost de la iniciativa i l'ajuntament del municipi hi posa la resta.

Atacar problemes "enquistats"

Els municipis han aprofitat aquesta injecció de diners per atacar problemàtiques "enquistades" en aquestes zones. Així, molts dels programes que rebran finançament pretenen aproximar-se i acompanyar situacions comunitàries complexes, com ara el fracàs escolar, la bretxa digital, l'atur, la lluita contra la solitud, el sensellarisme i qüestions bàsiques de salut i seguretat de les persones, especialment entre els joves, la gent gran i les víctimes de violència masclista.

El camí per arribar a incidir sobre aquestes realitats és divers i cada municipi ha teixit l'estratègia comunitària que els ha semblat més adequada en cada cas. Es preveu fer projectes tan diferents com ara la recerca de solars abandonats a Barberà del Vallès per fer-hi horts de plantes comestibles, distribuir-les, cuinar-les i fer-les arribar al consumidor final –i donar així un acompanyament i una formació a joves vulnerables– passant per tallers per prevenir l'assetjament, de cures per a la gent gran i contra la soledat, de millores d'espais públics, rehabilitació d'edificis, trobades veïnals o projectes d'inserció laboral o de capacitació digital, entre d'altres.