La pobresa s'agreuja: "Era o menjar jo o les criatures"

MartorellLa crisi social i econòmica agreujada per la pandèmia continua de manera imparable. Els hospitals es buiden de malalts de coronavirus i es redueixen els nous contagis, però en un ritme inversament proporcional cada cop són més els ciutadans que necessiten ajudes per menjar i sobreviure. Ho repeteixen les entitats del tercer sector des del març del 2020, i aquest divendres la Creu Roja n'ha donat xifres. La meitat de les famílies que atén l'entitat –una de les més grans del sector– depenen d’ajudes externes per poder tenir un plat a taula i, tot i així, encara n’hi ha que no poden. En el 12% dels casos els fills menors d’edat han anat a dormir sense haver pogut fer els tres àpats diaris. És el que s’anomena inseguretat alimentària severa, un concepte que defineix la impossibilitat d’accedir a menjar o de tenir una alimentació insuficient i poc sana. 

Les dades de l’Observatori sobre l’Impacte del Covid en l’Alimentació de la Llar perfilen una realitat que el coordinador de l’entitat, Enric Morist, ha qualificat de “risc de desbordament humanitari”. Perquè, lluny d’estabilitzar-se com passa amb la incidència epidemiològica, la catàstrofe social és profunda i va per llarg, perquè a la població que ja tenia problemes per cobrir les necessitats bàsiques s'hi ha sumat un nou perfil que fins ara no s'havia imaginat mai que hauria de recórrer a l’ajuda externa. Montse Bargués n’és una. Fa quatre anys va haver d’acollir dos nets que ara en tenen sis i vuit, i la vida li va canviar del tot perquè, a banda de fer-se'n càrrec, va haver de deixar la feina a Andorra i tornar a Vallirana, on amb gairebé 60 anys i malalta de fibromiàlgia li ha estat impossible reincorporar-se al mercat laboral.

Per primer cop a la vida va demanar ajuda als serveis socials i va passar la “vergonya” de les primeres vegades, però no hi havia cap més opció sinó adaptar-se a la nova situació, perquè els números no li sortien amb els 452 euros de pensió i els pocs més de 600 que rep per l’acollida de les criatures. S’han de pagar despeses bàsiques, la hipoteca i el dia a dia. Hi havia dies en què s'estava de menjar perquè no els en faltés als dos nens. “Era ells o jo i em preguntaven per què no sopava amb ells, però els deia que ja soparia més tard”, recorda. Però molts dies anava al llit amb l’estómac buit, una situació que han patit els adults del 30% de les famílies ateses.

Ara Bargués rep l’ajuda de la targeta per comprar aliments i roba de l’entitat, però tampoc pot tirar de veta. “A final de mes m’ho haig de mirar i sempre vaig amb la llibreta i la calculadora per no passar-me”, explica, i destaca la importància “d’estalviar encara que siguin tres euros” per a l’economia familiar: “Si no hagués sigut per la Creu Roja, els meus nets no haurien tingut Reis”.

A la crisi social encara no s'hi veu sortida i, en aquest sentit, la coordinadora de l’Observatori, Pilar Millán, ha augurat una “difícil recuperació”. Només les tres primeres setmanes de la pandèmia, el març del 2020, es van atendre més persones que en tot l’any anterior. Eren sobretot dones soles amb fills a càrrec, que de la nit al dia van perdre la feina precària, i ciutadans sense residència legal, fora totalment del sistema de protecció públic. Després de la primera sotragada, la lenta reobertura econòmica ha fet que un percentatge recuperés autonomia però les dades assenyalen que en aquest últim semestre han augmentat un 13% les persones ateses de manera directa per la Creu Roja. De les 416.000 del mes de març a 600.000.

La xifra augmenta si es té en compte que l’ajuda repercuteix finalment en 1,5 milions de persones, és a dir, que un de cada cinc catalans necessita el suport de l'ONG per tirar endavant. “La situació és crítica”, ha subratllat el director, Josep Quitet, mentre que Millán ha reclamat polítiques públiques per acompanyar les persones i evitar la “cronificació” de la pobresa. Perquè a cada crisi econòmica sempre hi ha “qui no pot remuntar” amb la recuperació econòmica. “L’assistència humanitària s'allargarà”, ha augurat tenint en compte que el 60% de les famílies no havien recorregut mai a la Creu Roja i el 44% ni tan sols havien demanat mai ajuda. Aquests "nouvinguts" desconeixen els circuits per demanar ajudes i això pot explicar, en part, que la meitat de les criatures no haguessin tingut beca menjador, una situació que confien que s'hagi solucionat aquest curs.

La inestabilitat i precarització de les feines fa que un terç dels nuclis atesos no disposin d’ingressos estables i es vegin obligats a buscar la xarxa de familiars i amics i entitats i serveis públics per omplir la nevera. Nou de cada deu dels atesos responen que els pròxims mesos els serà imprescindible rebre ajuda externa.