"No podem llogar un pis sense permís de treball"

BarcelonaLa població estrangera no només té més dificultats econòmiques que la nacional, sinó que també pateix més entrebancs burocràtics. Des de fa un any la Doris, de 26 anys i del Salvador, viu amb el seu home en una habitació d'un pis de Badalona, un habitatge que comparteixen amb dues altres parelles. Al seu país ella tenia una feina estable en un hospital –és infermera–, però en van marxar pel risc de violència i delinqüència. Aquí van rebre un permís de residència documentat en una targeta vermella, encara que el permís de treball ha trigat més a arribar. De fet, la Doris el té des de fa quatre mesos –es va haver d'esperar mig any–, però el seu home, que va venir més tard, continua pendent de rebre'l. "No podem llogar un pis si ell no té permís de treball, i per tant una feina legal, perquè ens demanen les nòmines", assegura ella.

La pobresa s'enquista: els ajuts socials no permeten als migrants sortir de l'exclusió

Ara paguen 500 euros per l'habitació on viuen, i és un relloguer a través d'una de les parelles amb qui comparteixen el pis. "Els diners per llogar un pis ja els tindríem. El problema és la nòmina", diu queixant-se la Doris. Però a part del permís de treball, també tenen dificultats per accedir a ofertes de feina. Ella participa en el projecte Feina amb Cor de Càritas, al barri de Bon Pastor de Barcelona, per intentar trobar una ocupació millor o una d'alternativa per arribar a finals de mes. Ara treballa els caps de setmana com a hostessa de promoció de productes làctics en centres comercials, però li agradaria poder tornar a fer d'infermera. Un objectiu que no pot assolir fins hagi aconseguit l'homologació del seu títol, que és un tràmit que pot trigar un parell d'anys, segons explica. El seu home, mentre no té tots els papers en regla, treballa en un bar.

Les ofertes de feina que ha rebut aquí la Doris són, bàsicament, per treballar de personal de neteja. Va buscar una feina en una residència –quan ja tenia el permís–, però quan feia dues setmanes que hi treballava sense que li haguessin fet un contracte li van dir que al final no la necessitaven i que en tot cas li trucarien més endavant. Mai l'han tornat a avisar i li van pagar "el que van voler, no totes les hores de feina". De fet, la Doris assegura que moltes empreses miren els immigrants "des de dalt" per no haver nascut aquí i sense conèixer la seva història. Ella recorda que la decisió de marxar del Salvador va ser "obligada" i considera que aquí tenen "més risc" de no poder treballar o pagar un habitatge.