El 45% dels catalans afirma que no té creences religioses

BarcelonaEl 55,1% dels catalans declara tenir creences religioses, el 44,7% assegura que no en té i el 0,2% no ho sap, segons el primer Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la seva diversitat a Catalunya. El baròmetre eleva el percentatge de creients fins el 67,4% de la població catalana si la pregunta és sobre quina religió segueixen, independentment de si són practicants o no. En concret, el 52,4% de la població catalana es declara catòlica, el 18,2% atea, el 12% agnòstica, el 7,3% musulmana, el 2,5% evangèlica, l'1,3% budista, l'1,2% ortodoxa, el 0,4% testimoni de Jehovà i el 2,3% és seguidora d'altres religions.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha presentat aquest dimecres el primer Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la seva diversitat a Catalunya, elaborat a partir de 1.600 entrevistes presencials. Ortega també ha presentat l'actualització del Mapa de les religions de Catalunya, que permet conèixer els centres de culte de les diverses confessions implantades en la comunitat catalana, per primera vegada per comarques.

Fruit d'aquest estudi, Ortega ha assegurat que el 89,2% dels catalans considera que hi ha "respecte i bona relació" entre les diferents confessions religioses, un 78,6% veu que el dret a la llibertat religiosa està molt o bastant garantit i un 52,9% creu que aquesta diversitat enriqueix la vida cultural de Catalunya. La vicepresidenta ha assegurat que Catalunya és "un exemple de convivència" entre les diferents confessions religioses, i ha advocat per que s'aprofiti aquesta diversitat creixent per augmentar la riquesa cultural.

L'estudi també reflexa que les persones nascudes fora de Catalunya i de l'Estat es declaren creients en un percentatge major que els nascuts a Catalunya. Un 12% dels enquestats diu que va a centres de culte un cop per setmana o més; el 11,8% un cop al mes; el 10,2% un cop l'any i el 65,8%, mai. A més a més, un 61,1% creu que és bastant o molt important que els ciutadans tinguin uns "coneixements mínims" sobre les confessions religioses i un 43,8% dels enquestats es pronuncia a favor de l'ensenyament de la religió des del punt de vista confessional a l'escola, un percentatge que s'eleva al 71,1% si es pregunta per una nova assignatura que doni formació sobre les principals religions del món.

Centres de culte

En relació amb els centres de culte, un 55,1% de la població es mostra molt o bastant d'acord en què els diferents grups religiosos puguin obrir nous oratoris, i un 71,2% està a favor o totalment a favor que els ajuntaments cedeixin equipaments públics de manera puntual a les entitats religioses.

La majoria de la població catalana assegura que no li produeix cap molèstia que s'ubiqui un centre de culte prop de casa seva, sent els més acceptats els catòlics i els budistes, i els que menys els islàmics, els dels Testimonis de Jehovà i els jueus. Un 60,5% considera bastant o molt important que les administracions públiques impulsin el diàleg interreligiós, i un 66,3% creu que és molt o bastant important que les diferents confessions cooperin entre elles.