Així és Caront, el satèl·lit més gran de Plutó

BarcelonaEn la mitologia grega Caront és el barquer que transporta els morts des de la Terra fins al més enllà. Des del 1985, Caront és també el nom del més gran dels satèl·lits de Plutó, descobert només set anys abans. Que un satèl·lit del nostre Sistema Solar hagi estat descobert tan recentment indica a la perfecció fins a quin punt Plutó és lluny de nosaltres, i fins a quin punt el petit planeta és ple de misterioses incògnites.

Unes incògnites que, de mica en mica, es comencen a desvelar gràcies a la històrica 'arribada' de la New Horizons al planeta. Una arribada que farà possible que els científics disposin d'unes espectaculars imatges en alta resolució que no només permetin veure allò que fins ara estava amagat, sinó que també conèixer molt millor un planeta i uns satèl·lits dels quals fins ara hi havia més intuïcions que no pas dades reals. Les primeres imatges, encara comprimides, ja han superat les expectatives.

Es tracta d'unes imatges, les de la New Horizons, que arriben amb comptagotes. A més, es dóna la circumstància que les fotografies fetes públiques són totes anteriors al moment de màxima proximitat amb el planeta, que va tenir lloc dimarts. Dimecres la NASA va fer pública una imatge de Plutó amb unes espectaculars muntanyes gelades i aquest dijous n'ha difós una de Caront, feta dilluns, hores abans de la històrica 'trobada' amb el planeta.

La raó per la qual les imatges s'estan fent públiques tan lentament és perquè, per enviar imatges a la Terra, la sonda ha d'aturar la seva càmera. Això planteja un problema per als científics, obligats a aturar la captura de noves imatges. De fet, les imatges amb millor resolució continuen a l'ordinador de la sonda. Fer-les arribar a la Terra és un procés complex i lent. És possible, però, que la NASA també estigui jugant al misteri i que vulgui explotar al màxim l'interès mediàtic que ha despertat l'"arribada" al planeta més llunyà del Sistema Solar.

Una gran falla de 1.000 quilòmetres

La imatge de Caront que s'ha difós avui està feta des de 466.000 quilòmetres, i el que mostra és tan fascinant com les sorprenents muntanyes de Plutó (formades fa només 100 milions d'anys, en un Sistema Solar format fa uns 4.500 anys). El satèl·lit té una superfície plena de ferides, amb una gran fractura de 1.000 quilòmetres de llarg que fa pensar que, a l'interior del satèl·lit, l'activitat és intensa. El mateix passa a Plutó: els científics creuen que el planeta és calent a l'interior. La fotografia de Caront mostra un canó d'uns 8 quilòmetres de profunditat.

Els tècnics de la missió s'han mostrat sorpresos per l'aparent falta de cràters al satèl·lit i atribueixen aquest fet a una relativa joventut de la superfície, creada per una recent activitat geològica. La qual cosa ens porta a la que, de moment, és la principal conclusió a què han arribat els científics: que tant Plutó com els seus satèl·lits són el resultat d'una activitat molt recent.