BarcelonaEl 26 de maig se celebraran les eleccions municipals, i bona part de les mirades se centraran en Barcelona, on hi ha quatre grans opcions: els comuns d’Ada Colau, que lluiten per mantenir el govern; JxCat, que presenta l’antiga mà dreta de Xavier Trias i actual pres polític Joaquim Forn; ERC, que aspira a guanyar per primer cop amb Ernest Maragall, i Cs, que busca capitalitzar el vot unionista amb Manuel Valls.
Ada Colau, Barcelona en Comú
Els comuns confien mantenir l’alcaldia
Ada Colau es presenta a les eleccions municipals amb un objectiu clar: ser la llista més votada. Un sol vot de més serà suficient per garantir un nou mandat per als comuns. I, si queda en segona posició, però per darrere de Manuel Valls (Cs), Colau seguiria tenint moltes possibilitats de tornar a aixecar la vara d’alcaldessa, gràcies als pactes. El recent canvi de candidat d’ERC a Barcelona, amb Ernest Maragall per Alfred Bosch, ha millorat la relació entre els dos partits i és fàcil preveure un pacte postelectoral si les dues formacions sumen. En les últimes eleccions, els comuns van aconseguir 11 regidors i els republicans es van quedar amb 5. A Barcelona la majoria s’obté a partir dels 21 regidors, però costa creure que la resta de partits -com JxCat o Cs- puguin unir-se per superar la suma de comuns i republicans. Per ara, només se sap que el número dos de la llista de Colau serà el politòleg Joan Subirats, l’actual comissionat de Cultura. La tercera plaça podria ser per a algú d’ICV, com l’actual tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz.
Els comuns es presentaran a la campanya defensant l’obra de govern. Destacaran els grans acords aconseguits, com la mesura de destinar el 30% d’habitatge públic a noves promocions, el pla de barris, l’acord polític per al tramvia per la Diagonal i el tancament de l’antiga presó Model. També destacaran que, tot i alguns pronòstics pessimistes, l’economia de la ciutat no s’ha ressentit de la seva arribada al govern.
Joaquim Forn, Junts per Catalunya
Un pres polític lidera la llista amb més incògnites
Joaquim Forn és un candidat que coneix molt bé la ciutat i també l’Ajuntament. Ha sigut regidor del 1999 al 2017 i també ha ocupat el càrrec de primer tinent d’alcalde durant el govern de Xavier Trias (2011-2015). I, malgrat això, representa una de les llistes, la de JxCat, amb més incògnites. L’acompanyarà, en un lloc destacat, Neus Munté -que és qui va guanyar les eleccions primàries del PDECat-, però queda per resoldre si també s’hi incorporaran l’actual consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i Ferran Mascarell. Tots dos estarien també al principi de la llista. També és una gran incògnita quin resultat poden aconseguir a les eleccions. Forn va abandonar l’Ajuntament de Barcelona per passar a ocupar la plaça de conseller d’Interior. I d’aquí, a la presó. És la seva condició de pres polític el que podria tenir una forta influència en el resultat electoral, però costa preveure en què es pot traduir. El partit amb el qual Forn es veu pactant és ERC, igual que els comuns. La seva visió de ciutat és molt diferent de la d’Ada Colau i, segons va dir en una entrevista a l’ARA, pactar amb els comuns “no entra dins de les prioritats”. Malgrat tot, si haguessin d’escollir entre fer alcalde Manuel Valls o Ada Colau, semblen més a prop d’aquesta segona opció. Com ja ha passat a les eleccions catalanes, des de JxCat confien superar les enquestes i ser capaços d’aglutinar el vot independentista.
Manuel Valls, Ciutadans
L’ex primer ministre francès que encapçala la llista taronja
El dia que Manuel Valls, tot un ex primer ministre francès, va anunciar que es presentava a les eleccions municipals amb Ciutadans va causar un cert impacte: entrevistes, declaracions i una gran expectació als actes. Les enquestes, però, han rebaixat una mica l’eufòria inicial. Per ara, els sondejos preveuen que Ciutadans creixerà en vots i regidors i passarà dels 5 actuals als 6-7. Aquest increment seria a costa del PP, que podria quedar fora de l’Ajuntament, però és clarament insuficient per aspirar a plantar cara per l’alcaldia. Tot i així, Valls intentarà aglutinar bona part del vot unionista i convèncer els barcelonins que ell representa també el vot útil dels moderats; és a dir, el que no és independentista ni dona suport a l’“esquerra populista”, que és com ell anomena els comuns. Si aquesta estratègia funciona, Valls pot aconseguir que els sondejos es quedin curts i donar la sorpresa el dia de les eleccions. Però fins i tot sent la llista més votada tindria problemes per aconseguir l’alcaldia. Si guanya, serà a costa de menjar-se el terreny dels partits que li podrien donar suport en una investidura. La resta de formacions (comuns, ERC, JxCat) provarien de tancar algun tipus d’acord per evitar que Valls acabés fent-se la fotografia amb la vara d’alcalde a la mà.
Ernest Maragall, ERC
Un dels preferits als sondejos que pot acabar al govern
El nou candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona és un dels que tenen més possibilitats d’acabar al govern. D’una banda, perquè encapçala els sondejos; de l’altra, perquè és el que té més núvies per bastir acords postelectorals. Tot fa pensar que tant si guanyen els comuns com si ho fa JxCat necessitaran el suport dels republicans. Maragall va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona del 1995 al 2004, pel PSC, partit del qual és fundador. El 2012, però, va abandonar la formació juntament amb altres socialistes que consideraven que el PSC havia abandonat el seu posicionament catalanista. A la seva llista també hi podria haver el diputat per ERC Ruben Wagensberg (que no milita al partit), així com Gemma Sendra, que actualment ocupa el lloc vacant que va deixar Alfred Bosch al consistori. Bosch va ser el guanyador de les primàries dels republicans celebrades el març del 2018. Tot i així, ERC va decidir que s’intercanviessin els càrrecs i Bosch va passar a ocupar la conselleria d’Acció Exterior i Maragall la d’alcaldable. El canvi ha permès, a més de pujar a les enquestes, millorar la relació dels republicans amb el govern d’Ada Colau. Aquesta sintonia s’ha vist amb l’acord d’ahir (polític però sense projecte) per unir el tramvia per la Diagonal.
Jaume Collboni, PSC
Els socialistes busquen un impuls amb Pedro Sánchez
El partit que va governar Barcelona durant 32 anys busca ara el seu espai. Els socialistes han anat perdent força a la ciutat i encaren aquestes eleccions amb la por de quedar en un segon pla per culpa de Colau i Valls. El maig del 2016 els socialistes van entrar al govern de la ciutat després de tancar un acord amb els comuns. El nou rol dels socialistes els va donar certa notorietat, tot i que només havien aconseguit quatre regidors a les eleccions. Però va durar poc. El suport dels socialistes a l’aplicació del 155 va provocar malestar entre els comuns, que van decidir consultar a les bases sobre si calia trencar l’acord amb el PSC. El pacte havia donat oxigen als regidors dels comuns, ja que sumar quatre persones més al govern els va alliberar de molta feina. Però per a les bases van pesar més els principis ideològics que els criteris pràctics i van decidir tombar l’acord. El novembre del 2017 els comuns es van tornar a quedar sols. Van perdre un soci de govern i van guanyar un enemic sever que ràpidament es va convertir en un dels partits més crítics amb l’equip de Colau. En aquesta última fase, els socialistes han quedat eclipsats per l’entrada en joc de Manuel Valls. Malgrat tot, confien que el fet que el seu partit ocupi la presidència de l’Estat pugui jugar-los a favor. Aquest dijous Collboni va participar en un acte juntament amb Imma Mayol (ICV) i Lluís Rabell (exdiputat de CQSP) per demanar “un govern d’esquerres a la ciutat” que també implicaria ERC.
Josep Bou, PP
Els populars corren el risc de quedar-se sense representació
El Partit Popular encara aquestes eleccions amb la por de quedar-se sense representació a Barcelona per primer cop des del 1979. Els populars, com els socialistes, han anat perdent força elecció rere elecció i, si es compleixen les previsions, tant Ciutadans com Vox els podrien prendre prou votants per deixar-los fora. En les passades eleccions municipals van aconseguir tres regidors. L’històric líder dels populars a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, regidor des del 2003, ja va anunciar que no es tornarà a presentar, i la seva plaça de candidat l’ocupa Josep Bou, empresari nascut a Vic i propietari de 13 fleques, vuit de les quals a Barcelona. El nou candidat havia militat al partit d’extrema dreta Fuerza Nueva l’any 1978, segons va publicar Tot Barcelona, malgrat que ell sempre ho ha negat. A mitjans de desembre l’entrada en escena del nou candidat a la política barcelonina no va deixar ningú indiferent. Davant la cúpula popular, amb el líder del partit, Pablo Casado, al capdavant, Bou va aparèixer en un escenari amb el micròfon a la mà i va repassar tots els seus cognoms catalans per defensar que el seu partit “no està contra Catalunya”. També va ser polèmica una piulada que va fer l’octubre de l’any passat, quan, referint-se a l’alcaldessa Ada Colau, va dir que en el món de l’empresa “estaria en el lloc que li correspon: d’hostessa o de venedora de no res”.
Sense candidat, CUP
Els cupaires renoven la seva llista i ningú repetirà
La CUP és l’únic partit amb representació a l’Ajuntament de Barcelona que encara no ha decidit quin serà el seu candidat. De moment han acabat el procés de consultar els districtes per elaborar el programa i també han tancat la llista amb els vuit candidats principals. El procés per determinar quin dels vuit serà l’alcaldable de CUP Capgirem Barcelona s’acabarà el 2 de febrer. Aquest dia també s’aprovarà el programa definitiu. Entre els candidats hi ha quatre homes i quatre dones, i tots són de diferents barris de la ciutat. Els cupaires, que es van presentar a Barcelona per primer cop el 2015, van aconseguir tres regidors.
Tot i que, segons les normes internes del partit, els regidors poden repetir en el càrrec fins a tres cops -a diferència del Parlament, on només s’hi poden presentar una vegada-, no hi ha cap regidor que opti a la reelecció. De fet, els regidors de la CUP han anat canviant al llarg del mandat i només una hi ha estat quatre anys. La que va ser cap de llista el 2015, María José Lecha, va abandonar el càrrec arran d’una crisi interna. Josep Garganté també va deixar el càrrec, tal com ja havia avisat que faria. Van ser substituïts per Eulàlia Reguant i Pere Casas. Cap d’ells, ni tampoc Maria Rovira -l’única regidora cupaire que ha estat els quatre anys-, repetirà. Un dels possibles candidats, Jordi Magrinyà (43 anys i veí de la Barceloneta), ha ocupat el càrrec de responsable de comunicació del grup municipal durant aquest mandat.
Jordi Graupera, Barcelona és capital
Una de les possibles sorpreses de les eleccions
Jordi Graupera va intentar unir l’independentisme organitzant unes primàries en què podia participar qui volgués, però ni ERC ni JxCat s’hi van afegir. Finalment, les primàries, descafeïnades, les va guanyar ell. S’havia especulat amb la possibilitat que acabés integrant-se a la llista de JxCat que lidera Forn, però tot sembla indicar que anirà per lliure i es presentarà des del nou partit Barcelona és Capital. No ho té gens fàcil per arribar a un 5% dels vots i aconseguir representació a l’Ajuntament, però el cert és que a les primàries, malgrat no comptar amb l’aparell de cap partit, hi van participar més de 10.000 persones. Graupera confia beneficiar-se del desencant dels votants independentistes amb el rumb del Procés.
Ferran Mascarell, sense partit
Un veterà que podria acabar a la llista de Forn a JxCat
El més lògic és que Ferran Mascarell, delegat del Govern a Madrid, s’acabi sumant a la llista de JxCat, però ell encara no descarta anar per lliure després de cansar-se d’esperar que es definís el projecte i la candidatura. El que està clar és que el seu objectiu és tornar a la política barcelonina. Mascarell va ser regidor del 1999 al 2006 pel PSC. També ha estat conseller de Cultura durant el govern d’Artur Mas, i el desembre del 2017 es va presentar per JxCat a les eleccions al Parlament, però no va ser elegit diputat. Mascarell es defineix com a socialdemòcrata i és un dels impulsors de la Crida.
Vox es marca el repte d’entrar per primera vegada a l’Ajuntament a costa del PP i Ciutadans
No serà el primer cop que Vox es presenta a Barcelona (el 2015 van esgarrapar 1.505 vots), però sí que és la primera vegada que tenen possibilitats d’entrar a l’Ajuntament. Segons diu Ignacio Garriga, portaveu de l’executiva estatal, les enquestes internes els donen entre tres i quatre regidors. Per entrar cal recollir almenys el 5% dels vots i, tenint en compte la participació del 2015, a Vox els farien falta 35.000 vots. Els volen captar d’abstencionistes o de votants del PP o Ciutadans radicalitzats.
El candidat no se sabrà fins a finals de febrer, després de les primàries, però ja avisen que centraran la campanya en la seguretat -relacionen la immigració amb els manters, els narcopisos i la prostitució-. També proposen rebaixar els impostos. De cara als pactes postelectorals, la seva única línia vermella són els partits “nacionalistes”.