"Què fem amb els plats, els nens i els animals?": fins a 500 veïns sense subministrament d’aigua a Molins de Rei

BarcelonaAra fa una setmana, va avisar els veïns que aquella era l’última vegada que hi anava. El distribuïdor que duia aigua en cisternes als barris de Vallpineda i la Rierada de Molins de Rei, a Collserola, s’ha plantat i no tornarà per aquells camins que, diu, li fan malbé el camió. Almenys no al mateix preu. Mentre el recorregut no estigui asfaltat no pensa tornar a servir en aquesta zona on treballava des de fa un mes, després que morís l’anterior distribuïdor. En aquests barris sense xarxa de subministrament ni clavegueram hi viuen uns 500 veïns, que fins ara pagaven 55 euros per cada tanc de 10.000 litres, un preu subvencionat per l’Ajuntament, ja que assumia el cost del transport. Mentre reclamen al consistori una solució urgent, a una vintena de famílies ja no els queda aigua als dipòsits i alguns es plantegen contractar pel seu compte una empresa que els porti aigua en cisternes, amb tarifes que arriben fins als 390 euros pels mateixos litres que rebien habitualment.

Com altres veïns, l’Alex, que fa cinc anys que viu a la zona, la setmana passada va saber pel mateix repartidor subcontractat per l’empresa Aqualia que aquell seria el seu últim servei al barri. Critica les "negligències" de l’Ajuntament, que no informa i "no vol arreglar els carrers". Ell diu que s'ho pren "amb filosofia" i intenta allargar al màxim l’aigua que li queda al dipòsit, fent dutxes curtes o, si pot, dutxant-se al gimnàs, una opció que reconeix que no és vàlida per a la gent gran o amb fills petits. Pensa en els seus veïns del costat, amb quatre fills: "Si tingués nens, no sé com seria. Crec que ja no seria aquí i hauria marxat a casa els pares".

De fet, la seva veïna de la casa del costat, la Júlia, s'està plantejant enviar els seus fills a casa els avis. A casa seva hi viuen dues famílies, amb cinc nens en total, que tenen entre un i vuit anys. Al seu dipòsit hi queda aigua per a dos o tres dies, i l’empresa amb qui ha contactat per reomplir-lo "no dona l’abast" davant la demanda dels veïns, i li ha dit que trigarà uns 10 dies a poder venir.

Una urbanització que "no arriba mai"

La presidenta de l’Associació de Propietaris i Veïns de Vallpineda, Lluïsa Núñez, creu que "el problema de fons" és que la zona no s’ha arribat a urbanitzar, i explica que l’associació que presideix es va crear fa 40 anys precisament amb aquest reclam. Fins ara han anat fent amb "solucions precàries", com el sistema dels dipòsits d’aigua, i lamenta la "sensació d'abandonament per part de l’Ajuntament" després que l’últim projecte d’urbanització es va encallar i el nou "no acaba d’arribar mai".

Veïns com la Júlia van anar a viure al barri coneixent les mancances de subministrament però amb el pla d’urbanització a l’horitzó. Ella va instal·lar un sistema de reaprofitament d’aigües grises que fa que ara, amb terrenys i jardí, la família gasti "menys aigua que quan vivia a Barcelona en un pis". En el seu cas, la hipoteca que va signar fa gairebé quatre anys incloïa un recàrrec de 60.000 euros per aportar a la urbanització, i esperava que durant aquest temps, en què ha tingut la seva segona filla, ja tindria accés a aigua corrent. Quan va caure el pla d’urbanització també es va retirar el recàrrec de la hipoteca. Ara estaria disposada fins i tot a pagar de la seva butxaca la connexió a la xarxa per poder tenir aigua corrent.

Lluïsa Núñez afirma que els mateixos veïns han proposat al consistori el nom de dos conductors que podrien fer-se càrrec del servei, però "no han ni contestat". En aquest veïnat enmig de Collserola també els preocupa el risc d’incendi. Després de mesos de sequera estan acostumats a les restriccions de no fer foc, per exemple amb barbacoes, i a encarregar-se de podar els seus terrenys per prevenir que les flames avancin pel bosc. Ara temen que no podrien apagar ni una petita flama al seu jardí.

Una resposta "insultant"

Els veïns, en contacte amb un grup de WhatsApp amb més de 200 persones i que "treu fum", valoren més protestes després de plantar-se amb megàfons a l’últim ple municipal per reclamar una solució. La resposta, segons l’Associació de Propietaris i Veïns de Vallpineda, va ser que poden dutxar-se al pavelló municipal, que "queda lluny" (a set quilòmetres) de les cases afectades i no té connexió en transport públic els caps de setmana. "El tipus de servei que ofereixen és una mica insultant. Però què fem amb els plats, la roba, els nens i els animals?", es pregunta Lluïsa Núñez. La Júlia critica que, a més, se’ls ha indicat que vagin a dutxar-se entre les 10 i les 12 del matí: "Jo treballo a Barcelona. ¿Li diré al meu cap que de 10 a 12 no treballo per anar-me a dutxar al pavelló de Molins?"

Consultat per l’ARA, l’Ajuntament de Molins de Rei es remet a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que afirma que és la titular i responsable del servei d’aigua. En canvi, l’AMB matisa que la llei els atribueix la competència en distribució d’aigua potable a la metròpolis de Barcelona, però alguns municipis com Molins de Rei tenen vigents concessions municipals, que ja estaven en vigor quan es va aprovar aquesta llei. L'AMB limita la seva intervenció fins ara a l’aprovació de les tarifes i afegeixen que treballen per assumir la competència amb una nova concessió. Aquesta, però, asseguren que encara és municipal, i recorden que el contracte amb Aqualia i l’empresa que distribuïa l’aigua el va signar el consistori.