El 40% de les platges catalanes no tenen socorrista
El sector reclama un conveni laboral propi i el desplegament de 300 professionals més
BarcelonaAmb la temporada d'estiu en marxa, els socorristes catalans alcen la veu: no n'hi ha en un 40% de les platges del territori i, allà on sí que n'hi ha, no hi ha prou efectius i les condicions laborals i salarials es regeixen per una "llei obsoleta" del 1972. SOS Socorrisme, la plataforma impulsada per la UGT per defensar els drets del sector, ha denunciat aquest divendres que falten, com a mínim, 300 socorristes arreu de la costa catalana "per garantir la màxima seguretat" dels banyistes.
L'any passat, els professionals ja van reivindicar mitjançant concentracions davant del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, la necessitat d'aprovar un marc normatiu que abordi la vigilància de les platges i un conveni laboral específic. Els socorristes de platja –que cobren un sou mitjà de 900 euros mensuals– volen impulsar un conveni laboral diferent del dels socorristes de piscina.
El col·lectiu ha explicat en una atenció als mitjans que "no es pot entendre" que un país capdavanter en nombre d'arribades turístiques com Catalunya –sobretot a la costa i especialment a l'estiu– únicament disposi de 1.200 socorristes, repartits entre 228 de les 354 platges del país. Per norma general, la majoria d'ells treballen tres mesos, però no existeix cap regulació que determini els dies de servei a l'any. De fet, cada ajuntament és competent per decidir quin dispositiu desplega anualment –temporada, nombre de socorristes i mitjans tècnics– mitjançant la contractació pública.
SOS Socorrisme exigeix al Govern una normativa catalana per poder incorporar aquest centenar de socorristes més, així com obligar els governs municipals a oferir un mateix servei de socorrisme a tot el territori. En altres paraules: aconseguir un marc legal –una llei bàsica de seguretat per a les platges catalanes, segons el sector– que homogeneïtzi les condicions laborals i salarials de tots els socorristes que treballen a Catalunya. Per exemple, fent que la durada dels contractes de vigilància i salvament siguin sempre de quatre mesos, com a mínim.