Una plataforma sobre el mar unirà el Maremàgnum i la Barceloneta

BarcelonaUna plataforma mòbil per portar vianants -per sobre del mar- des de la part del darrere del Maremàgnum fins al moll de Pescadors, on hi ha la Torre del Rellotge, a la Barceloneta. I un bus nàutic, una mena de vaporetto que transporti gent de manera regular des del Portal de la Pau, d’on surten les golodrines, fins a la Nova Bocana, on hi ha l’Hotel W. Són dos dels projectes que la gerència urbanística del Port Vell dibuixa a mitjà termini per millorar les connexions internes i descongestionar de trànsit de vianants el passeig Joan de Borbó, que avui és la via d’accés tant al moll de Pescadors com a la Nova Bocana. El que es busca és, en definitiva, obrir dreceres marítimes que facilitin l’ús ciutadà dels espais portuaris. Sigui a través de plataformes mòbils -guiades per cables- o d’una embarcació que faci un recorregut regular.

Es tracta de projectes, tant l’un com l’altre, que fa anys que estan sobre la taula del Port i que ara es vol encarar definitivament. Així ho explica a l’ARA el director de la gerència urbanística del Port Vell, Joan Coldecarrera, que els dibuixa en un horitzó d’entre dos i tres anys.

Millorar els recorreguts pensats per a vianants -i recuperar així l’ús ciutadà al port-és, de fet, una de les demandes històriques dels veïns de la Barceloneta i el Gòtic i una de les prioritats de l’Ajuntament, que, això sí, apunta que caldrà valorar si la futura plataforma no suposa un impacte turístic més fort per a la Barceloneta, que quedarà connectada amb la Rambla. Amb aquesta nova connexió entre el Moll d’Espanya (on hi ha l’Aquàrium) i el de Pescadors es pretén, a la pràctica, prolongar la passarel·la que actualment arriba fins al Maremàgnum: la rambla del Mar. Les noves plataformes, que es desplaçaran en els dos sentits, arribaran fins on hi ha la Torre del Rellotge. Quan estigui enllestida la nova llotja al moll de Pescadors -un projecte que està trigant més del que s’havia anunciat-, la previsió és que aquest espai quedi obert al públic, mentre que, sense el nou enllaç, només s’hi accediria des del carrer Escar, a la Barceloneta.

La necessitat d’obrir noves vies d’enllaç es convertirà gairebé en un imperatiu si el projecte de l’Hermitage s’acaba consolidant a la Nova Bocana -el Port ja ha tramitat la sol·licitud per construir el museu- i es confirma la previsió dels prop de mig milió de visitants anuals només al museu i en un espai, ara en transformació, on també s’hi projecten nous usos docents i zones per al passeig.

Per això el pla de mobilitat que es va redactar lligat a la transformació de la Nova Bocana ja estableix la posada en marxa del vaporetto com a solució per garantir l’accessibilitat. El govern de l’Ajuntament veu amb bons ulls la proposta sempre que es garanteixi que el transport tingui un preu accessible -inclòs a la T-10- perquè el facin servir veïns i no exclusivament turistes. Però aquest debat s’haurà d’abordar el mandat que ve.

Un espai amb nous usos

El ple del consistori va donar llum verda, ara fa just un any, a la reordenació de la Nova Bocana, un projecte que preveu guanyar fins a 14.000 metres quadrats d’espai públic a l’entorn de la Marina Vela i que permet els usos culturals i docents a l’edifici central. El canvi obre la porta a l’arribada de l’Hermitage i també, en un espai annex, a un possible trasllat de la Facultat de Nàutica, que actualment és al Pla de Palau. L’aprovació inclou també la rehabilitació dels tinglados que hi ha al moll de Llevant, que passaran a compaginar usos portuaris i ciutadans i que es preveu que tinguin, també, un restaurant -l’ús per a restauració es limita a un 15% en tot l’àmbit de la Nova Bocana-. L’estació final del futur vaporetto que projecta el port, de fet, es preveu al costat dels tinglados.

L’Associació de Veïns de la Barceloneta, que veu amb bons ulls la possible arribada de l’Hermitage a la zona, recela de la possibilitat que la reforma global de l’espai de la Nova Bocana acabi fomentant més oci nocturn i demana, també, millores de mobilitat com el vaporetto i més control a transports que dificulten la circulació per Joan de Borbó com el segways o els trixis.