La plaça del Sol, discoteca a l’aire lliure a les Festes de Gràcia

Una discoteca a l’aire lliure. Això és la plaça del Sol del barri de Gràcia de Barcelona més o menys des de la mitjanit fins a la 1.30 de la matinada, quan el toc de queda ja no serveix per dissuadir ningú. Uns quants centenars de joves allargassen la nit al seu aire, al seu ritme, lleugers de roba, xops de calor i desinhibits per l’alcohol i les ganes de marxa. Distància de seguretat inexistent, mascareta encara més inexistent i que surti el sol per on vulgui. Altaveus a tot drap i una bona selecció de hits, llauners fent l’agost i resem perquè la sisena onada sigui tan sols un farol, una llicència poètica. “Però si estem tots vacunats, no siguis waterparties!”, la Gisela i l’Aina ho tenen claríssim, també els seus nous amics amb camisa, pentinat i pectorals de surfers. Cotxes, motos i alguna furgoneta de la Guàrdia Urbana ja fa estona que circulen amunt i avall de Gràcia però ni un sol advertiment, ni una sola ronda informativa de dissuasió. De què serveix que prohibeixin les aglomeracions i el botelló si ningú entra a una plaça a rebentar de joves sense mascareta a fer i/o explicar alguna cosa? Tothom sap que són mítiques les assegudes nocturnes de la plaça del Sol.

Al mig, encerclats per les terrasses, els grups d’amics s’hi reuneixen amb la dolça companyia del famós got de plàstic per emportar i el no menys famós “Perdona, tens paper de fumar?” sempre a punt de solfa. Si pares l’orella i saps dissimular pots capturar un bon grapat de perles. Com aquest grup de noies –no en tenen més de dinou– que comenten la campanya contra l’assetjament i les agressions sexuals empresa i difosa enguany per la festa major: “A Gràcia només sí és sí”. “Apunta’t el telèfon per si de cas, tia”. Una de les amigues, alemanya, ha lligat i no està per gaires sermons, compta els minuts de cortesia per marxar al hostel acompanyada.

De tant en tant, si t’hi fixes bé, veus alguna mascareta posada. La Idoya no vol prescindir-ne encara que això la faci desentonar entre la disbauxa. “Què et sembla que gairebé ningú la porti posada?” Encongeix les espatlles, no respon res gaire intel·ligible. A l’escenari del carrer Bailèn, Side Chick i Los Vecinos de Manué han fet desfilar un bon enfilall de versions. També a la plaça de la Vila, concert de Rumba Compays amb control d’accés, seients reservats i estricte aforament. Contrast massa sagnant amb el campi qui pugui de la plaça veïna. A l’hort urbà Ca la Trava de Travessera de Gràcia dos cartells t’adverteixen perquè ho tinguis clar: “Vine amb actitud positiva” i “This place is not a tourist atraction”. Tots els assistents n'han pres bona nota. Obren pas amb diligència quan un furgó i dues motos de la Urbana passen per allà, afluixen la marxa, miren i continuen el seu camí. Actitud positivíssima dels assistents: continua la festa i aquí pau i després glòria.

A la plaça del Sol si algú pronunciés el concepte toc de queda, marcià seria el més bonic que li dirien. Fins a quarts de dues no compareix la Guàrdia Urbana i l’efecte és immediat, gairebé efervescent, la plaça es buida amb pocs segons, oli en un llum, cap resistència, cap conat de rebel·lia, cap empenta, cap rampell de porra inquieta. La música s’apaga, els llauners amb la cua entre les cames, la parella que ha lligat ja planeja on continuar el fabulós magreig. “Circulin, circulin”.