El pla pilot d’islam revifa el debat del paper de la religió a l’escola

Educació defensa que és un dret dels musulmans i avisa que l’objectiu és una assignatura aconfessional

El pla pilot es durà a terme en centres de Barcelona, el Baix Llobregat, Girona i Tarragona.
Laia Vicens
11/09/2020
4 min

BarcelonaL’anunci, entre instruccions i protocols per a aquest incert curs escolar, va passar força desapercebut: el departament d’Educació ha creat un pla pilot en centres públics de Barcelona, el Baix Llobregat, Girona i Tarragona per impartir la matèria de religió islàmica durant aquest curs, preferentment a primer de primària i primer d’ESO. La mesura, que recull una llarga reivindicació de les comunitats islàmiques a Catalunya, ha despertat el vell debat del paper de l’assignatura de religió a les aules.

Dels primers a sortir a criticar el pla van ser el PP i Vox. Exaltats, van afirmar que el Govern “vol la República islàmica” i van dir que analitzaran “amb lupa” l’assignatura de religió islàmica. Però més enllà de l’estridència política, hi ha altres veus en contra del pla pilot. Un dels primers arguments que certes veus, sobretot a les xarxes, van posar sobre la taula és que la llei d’educació de Catalunya en vigor (LEC) i l’Estatut d’Autonomia estableixen que l’escola pública catalana és “inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat” i que l’única manera de garantir-ho és que no s’imparteixin assignatures relacionades amb la religió.

Així ho creuen les entitats en defensa de la laïcitat de Catalunya, que han rebutjat l’assignatura de religió islàmica perquè suposa “un pas enrere” per assolir una escola laica. “Aquest projecte avança cap al multiconfessionalisme a les aules i cap a la segregació dels alumnes en funció de les seves creences”, afirmen Ateus de Catalunya, Europa Laica-Catalunya Laica i la Fundació Ferrer i Guàrdia. La seva proposta és eliminar l’assignatura de religió “de qualsevol confessió” i tractar “la importància històrica i cultural de la religió” des d’assignatures com història o ciències socials.

Hi ha qui hi veu riscos: “No ensenyar cap religió podria ser la resposta més senzilla, però és problemàtica, perquè igualtat en cap cas és sinònim d’equitat”, apunta Marina García-Morante, mestra d’atenció a la diversitat i investigadora en psicologia de l’educació. Defensa que “no existeix escola laica sense societat laica” i que és imprescindible tenir en compte el context del país per abordar una decisió com aquesta. A Catalunya, on imperen la cultura i la filosofia catòliques, “aplicar un tracte d’igualtat no garanteix l’equitat i, en el cas de l’educació, possiblement afavoreix les desigualtats”, diu, i avisa que una “laïcitat radical de l’escola podria ser un paraigua per a la islamofòbia”. Així doncs, al seu parer, mentre no es resolgui el “deute històric” de separar realment Església i estat, cal afrontar el debat des de la realitat “que tenim”, no “que ens agradaria tenir”. “Tenim una creixent islamofòbia, dades esgarrifoses de desconnexió de l’escola amb l’alumnat “divers” i les famílies i la religió segueix sent “una part essencial de les nostres cultures”, diu. No reflectir-ho i tractar-ho a l’aula seria perdre una oportunitat educativa i obviar la realitat.

Precisament amb l’argument de “no donar l’esquena” a la diversitat religiosa a les aules, a l’Escola Pia fa tretze anys que es van canviar les classes de religió cristiana per cultura religiosa, una “decisió prou valenta, tenint en compte que encara ara el bisbat pica la cresta als responsables de la pastoral perquè no s’explica la religió com ells voldrien”, diu Guillem Carreras, professor de la matèria a l’Escola Pia Sant Antoni. Quan acaben l’ESO, els estudiants han visitat una mesquita, una sinagoga o un temple budista. “Conèixer les nocions bàsiques de les religions ens pot ajudar a promoure la convivència entre comunitats”, diu.

Una idea semblant defensa el conseller d’Educació, Josep Bargalló, que sempre ha deixat clar que vol replantejar l’ensenyament de la religió a les aules per eliminar l’ensenyament confessional d’una religió en concret i crear una assignatura sobre religions, en plural. Per a ell, l’assignatura de religió islàmica és una solució temporal. “Per la situació actual estic satisfet del pla pilot, però no per a una situació final. El meu objectiu final és que la religió que professen sigui important a la seva vida però no a l’escola”, va resumir en una entrevista a l’ARA.

Què impedeix aquest objectiu final? La conselleria està lligada per la llei, que atorga a les famílies el dret a demanar l’ensenyament d’una religió. “Mentre no canviï la llei espanyola, que hem demanat que es modifiqui, hem de garantir el dret de tots els alumnes”, deia Bargalló. Encara que la LEC diu que l’educació pública ha de ser laica, a la pràctica la religió catòlica té “preeminència” a les aules tenint en compte uns acords entre l’Estat i la Santa Seu.

Cap mestre per 85.000 alumnes

La conselleria respon així a les converses amb la comunitat islàmica, que des del 1992 té reconegut el dret a aprendre la seva religió a l’escola. La normativa diu que l’assignatura s’hauria d’impartir quan ho sol·liciten més de deu alumnes d’un centre. A Catalunya hi viuen uns 85.000 alumnes musulmans i fins ara no hi havia cap professor contractat. A la resta de l’Estat n’hi ha 76. Segons va explicar l’ACN, a Girona s’ha contractat un professor amb titulació universitària perquè faci classe d’islam als instituts Vallvera de Salt i Rafael Campalans d’Anglès, dos dels centres del pla pilot.

Ara caldrà veure si el projecte és un pedaç que arriba per quedar-se o si la nova llei espanyola d’educació obra una finestra per avançar en un debat que ve de lluny.

stats