El pla del Govern per al català a les aules: que cada centre adapti la immersió al seu entorn
L'esborrany del nou decret dona pistes de quina pot ser la resposta d'Educació a la sentència del 25% en castellà
BarcelonaL'esborrany del futur decret de currículums que està redactant el departament d'Educació, i al qual ha tingut accés el diari ARA, planteja donar "autonomia als centres" perquè puguin adaptar la política lingüística a la seva realitat. El text proposa que cada centre decideixi "els criteris (...) per a l'aprenentatge de les llengües (...) tenint en compte la composició lingüística de l'alumnat i la realitat sociolingüística de l'entorn de cada centre". L'objectiu és que els centres prestin més atenció a l'ensenyament del català o del castellà en funció de l'ús que en facin els alumnes i les seves famílies. Aquest canvi parteix de la base que l'equilibri entre les dues llengües no és el mateix en segons quines ciutats del país. Això sí, l'objectiu serà el mateix per a tots els centres del territori català: "Finalitzar l'ensenyament obligatori amb el ple domini de les llengües catalana i castellana, i occitana a l'Aran".
La meitat del currículum –el document que fixa què i com han d'aprendre els alumnes– ve determinada pel govern de l'Estat i l'altra meitat, pel Govern català. Alguns dels seus aspectes s'han de canviar arran de la coneguda com a llei Celaá –va ser impulsada per la ministra Isabel Celaá–. El text, que enterrava la polèmica Lomce del Partit Popular, es va aprovar el desembre de 2020 amb els vots favorables del PSOE, Unides Podem, el PNB, Bildu i ERC. El curs que ve es començaran a aplicar els canvis, però, inicialment, només als cursos imparells: 1r, 3r i 5è de primària, 1r i 3r d'ESO, i 1r de batxillerat o 1r de FP bàsica. La setmana passada, en una videoconferència amb tots els directors dels centres catalans, la secretària de Polítiques Educatives, Núria Mora, va desgranar alguns d'aquests canvis, va explicar que a la conselleria els hauria agradat que la proposta de l'Estat fos "més agosarada" i va dir que a Catalunya "estem més avançats, tenim més qualitat organitzativa i metodològica". Ara la conselleria ha enviat els esborranys a la comunitat educativa perquè hi facin les aportacions que creguin convenients i en unes setmanes es puguin aprovar definitivament. Es tracta, doncs, de documents temporals que encara es poden modificar.
Un dels canvis més importants de la proposta catalana és el de la política lingüística, que, a més, arriba en plena ofensiva judicial contra el català a les aules, arran de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de considerar ferma la sentència que obliga les escoles catalanes a impartir el 25% de les classes en castellà. En aquest apartat també cal destacar que a partir del 2024 tenir el nivell C2 de català serà obligatori per poder exercir com a docent, tal com va anunciar Mora a la reunió amb els directors dels centres catalans. Aquest requisit, de fet, ja era a la llei d'educació de Catalunya, però mai s'havia aplicat i només es tenia en compte com un mèrit. Els plans del Govern català pel que fa a la nova política lingüística donen pistes de quina pot ser la resposta del Govern a la polèmica sentència del 25% d'ensenyament en castellà. Divendres 21 de gener va començar a córrer el termini de dos mesos perquè el Govern deixi clar com executarà la sentència.
"En procés d'assoliment"
A més de les propostes sobre l'ensenyament en català, l'esborrany també inclou algunes modificacions pel que fa a l'avaluació, que serà al final de cada cicle (2n, 4t i 6è de primària). Les quatre qualificacions possibles seran: assoliment excel·lent, assoliment notable, assoliment satisfactori i en procés d'assoliment, en lloc del suspens d'abans. L'objectiu d'aquest canvi de criteri és reforçar amb la terminologia la idea que l'ensenyament és continu.
Obtindran el títol de graduat en educació secundària els alumnes que hagin assolit les competències, però els que no hi arribin també el podran tenir, si el professorat considera que no és un impediment per seguir-se formant. "Aquesta situació s'haurà de reflectir en la documentació oficial d'avaluació", diu el text. Si l'alumne no ha assolit les competències i els professors consideren que ha de repetir curs, ho podrà fer un any més, però els docents hauran d'elaborar "unes orientacions personalitzades" en cada cas. "De manera excepcional", avisa l'esborrany, "un alumne pot repetir dues vegades quart curs si no ha repetit en cursos anteriors".
El text també diu que "en tots els documents elaborats" els docents hauran d'utilitzar un llenguatge "no sexista ni androcèntric".
