El pitjor estiu d’ofegaments a les platges dels últims vuit anys

BarcelonaFalten dos dies per tancar el que s’anomena la temporada de platges, que va del 15 de juny al 15 de setembre. Però aquest estiu ja ha sigut el pitjor dels últims vuit anys en nombre d’ofegats al litoral de Catalunya. Des del 15 de juny, 28 banyistes han perdut la vida a les platges, una xifra que s’allunya dels registres habituals. El que s’hi acosta més és el 2012, amb 24 morts. “Aquest estiu hi ha hagut més banderes grogues i vermelles que altres anys”, explica la cap del servei de gestió d’emergències de Protecció Civil, Montse Font. També diu que quasi la meitat dels banyistes morts (el 46%) tenien més de 70 anys.

Tot i l’augment de les víctimes, Font apunta que el percentatge d’ofegaments mortals de més de 70 anys és semblant al d’anys anteriors: “Són els ofegats silenciosos, perquè triguen a detectar-se. Entren a l’aigua per refrescar-se, es desmaien [per una patologia prèvia] i queden de bocaterrosa”. El professor de salvament i socorrisme Ramsés Martí s’estima més parlar d’ofegaments de difícil detecció enlloc de silenciosos, i alerta que “no s’ha evolucionat” a l’hora de detectar aquest tipus de víctimes. “Són uns ofegats sense un comportament que en faciliti la detecció i calen més socorristes, perquè els banyistes s’aglomeren als primers metres de les platges”, avisa.

Martí també considera que per reduir aquest percentatge majoritari d’ofegaments mortals han d’intervenir-hi “més actors”, com ara una campanya de conscienciació. “Des dels ambulatoris es pot informar les persones d’edat avançada”, proposa. Font admet que, tot i que s’insisteix a dir a la gent que si es troba malament no es banyi a l’aigua i només es remulli a les dutxes, podria funcionar una campanya per al col·lectiu. Malgrat tot, afegeix que “costa canviar els hàbits de tota la vida”. Dels 28 morts d’aquesta temporada, 15 eren de nacionalitat espanyola.

Però, més enllà de les persones de més de 70 anys, un altre dels factors d’aquest estiu han sigut els ofegats mortals quan hi havia banderes grogues i vermelles o en platges sense vigilància amb onatge: han suposat el 32%, un percentatge superior que altres anys. “Els casos de bandera vermella són d’irresponsabilitat total”, aclareix Font, que diu que els banyistes acostumen a ser respectuosos. Tot i això, reconeix que un entrebanc dels socorristes -si l’ordenança municipal permet multar la gent que entra al mar amb bandera vermella-és que “no són autoritat”, de manera que han d’avisar la policia per sancionar els infractors.

Precarietat dels socorristes

De fet, els socorristes volen canvis. La sectorial de la UGT va posar en marxa la plataforma SOS Socorristes per reclamar una llei catalana que reguli quants professionals calen a les platges. “La competència és de cada ajuntament, que l’aplica com veu convenient”, explica el delegat de la UGT, Nicolás Migueiz. A la falta de normativa s’hi ha sumat el nou salari mínim interprofessional (SMI), que des de l’1 de gener és de 900 euros bruts al mes. Això va fer que diversos municipis haguessin de repetir el concurs per adjudicar el servei de socorrisme d’aquest estiu, que primer havia quedat desert perquè el pressupost inicial “estava per sota de l’SMI”.

“No totes les morts són culpa de la precarietat, perquè moltes passarien igual. Però es podrien evitar els casos en què no hi ha socorrista perquè no havia començat la temporada, o quan no hi ha vigilància tot i haver-hi un xiringuito”, assegura Migueiz. Aquest any hi ha hagut tres morts abans de l’inici de la temporada. Martí alerta que falten socorristes i que treballen “moltes hores” amb unes condicions sovint adverses -a les cadires i les torres on s’asseuen-, de manera que la vigilància “no és prou efectiva”. Font admet que el servei ha quedat reduït als socorristes perquè fa uns anys, abans de la crisi, hi havia més personal a les platges que es dedicava a la funció de vigilància.

A causa de l’increment d’ofegats mortals, el Síndic de Greuges ha obert una actuació per analitzar si hi ha un dèficit de seguretat.

Cinc víctimes mortals a les piscines

A diferència de les platges, aquest estiu el nombre d’ofegats mortals a les piscines de Catalunya ha sigut inferior al de l’estiu passat i a la mitjana dels anys anteriors. Des del 15 de juny, cinc banyistes han perdut la vida en piscines -una de municipal, tres de particulars i una de comunitària-. En el mateix període hi ha hagut 17 ofegaments no mortals en piscines, la majoria amb ferits greus, dels quals 16 han sigut menors. La cap del servei de gestió d’emergències de Protecció Civil, Montse Font, avisa que els nens “no es poden perdre de vista i s’ha d’estar a prop seu”.