El pitjor estiu de mosca negra a les Terres de l'Ebre

TarragonaBraços, cames i fins i tot cares plens de senyals de picades. Aquesta és la targeta de visita quotidiana de la mosca negra, amb la qual han de conviure els habitants de la majoria de municipis de les Terres de l'Ebre. L'insecte pica compulsivament. En alguns casos, la mossegada provoca grans més o menys similars als de la picada d'un mosquit. En d'altres, la inflamació pot assolir el rang de reacció al·lèrgica, fins al punt de deformar de manera molt notòria la zona afectada (en molts casos, cal atenció hospitalària). Tot i que el nombre de picades ha estat força alt des del començament de la plaga, els veïns de les Terres de l'Ebre s'hi han anat acostumant des de la seva irrupció, l'estiu del 2006. No hi ha hagut més remei, perquè les autoritats diuen que la plaga no es pot eradicar.

Evitar les hores en què l'insecte és més actiu -a trenc d'alba i cap al tard-, fer servir repel·lents i, sobretot, resignar-se han estat les respostes que la ciutadania ha hagut d'adoptar davant d'una plaga que deteriora la seva qualitat de vida. Aquest any, però, la presència de l'insecte s'ha desbocat, amb concentracions de larves que han arribat a multiplicar per més de 30 les dels últims anys. Per què? Fonamentalment perquè entre el gener i el juny no es van fer els tractaments que, en els últims anys, han demostrat una certa efectivitat. Però no ha estat, sembla, un problema de negligència o de falta de pressupost.

A la mosca negra se l'ataca amb un producte anomenat BTI quan està en fase de larva, refugiada entre els macròfits, una mena d'algues que creixen al riu Ebre. Els extraordinaris cabals d'entre els mesos de gener i juny han desaconsellat, aquest any, dur a terme les fumigacions. "Per aconseguir que el tractament amb BTI sigui eficient s'ha de fer, com a molt, amb cabals de 200 metres cúbics per segon, si no, el producte es dilueix i no és efectiu. Aquest any hem tingut cabals superiors als 1.000 metres cúbics. No hauria servit de res", explica Raül Escosa, director del Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i el Montsià (CODE). La mosca negra va aprofitar aquesta conjuntura favorable. Els mostrejos fets a principis de juliol van arribar a revelar concentracions de 700 larves per quilo de macròfit, quan en els últims anys els tractaments havien aconseguit arribar a mitjanes de 20. La conseqüència d'aquesta proliferació han estat núvols de mosques negres que han anat més enllà dels seus espais i horaris habituals.

Fins a 40 quilòmetres del riu

Les zones afectades ja no són les més pròximes al riu -o piscines, jardins i zones de conreu- i l'insecte no s'ha limitat a sortir de cacera a primera hora del dia i a última de la tarda. Els esquadrons de mosques negres ataquen durant tot el dia i s'endinsen, més que mai, als centres urbans de les poblacions. Fins i tot han arribat a pobles de la Terra Alta, a 40 quilòmetres del riu Ebre, on fins ara no havien patit aquest problema.

A mitjans del mes de juliol, amb els cabals normalitzats, el CODE va fer el primer tractament de BTI al llarg dels 80 últims quilòmetres del riu Ebre. Això va permetre eliminar el 90% de les larves que hi havia en aquell moment. Els resultats, però, no s'esperen fins a mitjans d'agost. La mosca negra té una vida de 4 a 5 setmanes. "Hem actuat sobre el relleu generacional de les poblacions que estan generant molèsties ara", explica Raül Escosa.