Pisos ocupats: més pobresa energètica i més risc d’incendi

BarcelonaFa dos anys la mort de la Rosa, de 81 anys, a Reus, va commocionar la societat catalana. Li havien tallat la llum per no haver pagat les factures, i el foc d’una espelma va acabar provocant un incendi que va començar al seu matalàs i es va escampar per tot el pis. Ahir es van saber dos casos semblants, que se sumen a l’incendi a Badalona de dissabte. Aquests últims tres casos, amb tot, tenen una diferència substancial respecte al de la Rosa: van ser en habitatges ocupats.

A Manresa es va fer públic que diumenge un incendi va obligar a desallotjar una família amb nens que vivia il·legalment en un pis, sense llum. De nou, el foc d’una espelma en va ser la causa. Al barri del Clot, a Barcelona, set persones van resultar ferides ahir després d’encendre un foc per escalfar-se als baixos d’un edifici ocupat, propietat de l’Ajuntament. I dissabte tres persones van morir i una trentena més van quedar ferides després que les flames van arrasar un bloc a Badalona amb diversos immobles ocupats, que tenien la llum punxada.

Així doncs, sembla que l’emergència habitacional que viu Catalunya ha traslladat el drama de la pobresa energètica -també- als habitatges il·legals. El problema és que, tot i que el cas de la Rosa va reactivar els protocols de protecció per a les famílies vulnerables, ara aquestes persones que viuen al marge de la llei -en habitatges ocupats- queden totalment ignorades pels codis d’actuació.

“L’ocupació il·legal és una realitat al nostre país, i privar de comptadors elèctrics aquestes famílies les posa en perill no només a elles, sinó també la resta de veïns”, assegura la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano, que manté que “sense llum aquestes famílies es veuen condemnades a encendre espelmes o a manipular el sistema per poder-se escalfar”.

En els casos dins la llei, la norma de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, del 2015, estableix que abans de tallar la llum les companyies s’han d’assegurar, a través de l’Ajuntament, que el titular no tingui una situació de vulnerabilitat. Això ha permès evitar més de 33.000 talls de llum unilaterals fins al 2017.

A més, segons ha pogut saber l’ARA, des que va entrar en vigor fins al desembre passat, la Generalitat ja ha posat 145 multes a companyies per saltar-se la norma. De moment, només n’ha cobrat 33, però l’import ja supera els 351.000 euros, segons la conselleria.

Pobresa o frau?

En canvi, ser “fora de la llei” és el que deixa desemparades aquestes famílies que opten per ocupar; i, de retruc, la resta dels veïns del bloc. “El problema ara és, d’una banda, el deute que acumulen aquestes famílies i, de l’altra, la situació d’emergència habitacional perquè, quan passen a ocupar, les elèctriques els neguen l’alta perquè no són els titulars”, apunta Campuzano.

Les companyies hi afegeixen un altre matís. “Cal diferenciar entre pobresa energètica i frau elèctric”, assenyala una font d’Endesa, que explica que “el problema és habitacional i no pas de serveis o de les companyies elèctriques”.

Aquesta companyia diu que els protocols que hi ha activats asseguren que els casos de pobresa es poden abordar “perquè són dins el sistema, i les administracions i les empreses disposen dels mecanismes per detectar i protegir els clients vulnerables”. Per aquest mateix motiu, expliquen, han d’evitar els casos il·legals, “perquè és l’única manera de salvaguardar la integritat de les persones en primer lloc, dels edificis en segon lloc i de recuperar l’energia defraudada en tercer lloc”.

Però l’APE va més enllà i considera que, atesa la realitat actual, cal un nou protocol que faciliti la llum a qualsevol pis amb persones a dins per evitar aquests incidents. “Calen comptadors temporals, fins que se solucioni la situació, com ja fan les companyies d’aigua”, suggereix Campuzano. Al seu torn, les elèctriques responen que la llei vigent del 2002 els impedeix donar d’alta algú que no té cedida la titularitat.

Mentrestant, les xifres d’aquesta crisi habitacional són fredes. Només al barri de Sant Roc -on es va produir l’incendi de Badalona, dissabte- l’associació de veïns alerta que hi ha més de 250 pisos ocupats. Els mateixos bombers avisen del perill. Els sindicats del cos expliquen que, davant una situació de vulnerabilitat, a algunes persones els resulta “més fàcil” punxar la llum que demanar ajudes. En aquest sentit, afegeixen que l’incendi de Badalona es va produir en una instal·lació elèctrica obsoleta, dels anys 60, que no va suportar la sobrecàrrega.

Implicar-hi bombers i Mossos

Els sindicats també consideren que cal més formació en la prevenció d’incendis i admeten que, als seus serveis, sovint detecten famílies en situació vulnerable.

En aquest sentit, fa dos anys l’APE ja va impulsar un protocol per aprofitar tota aquesta informació. Malgrat que, segons aquesta entitat, fins i tot es va posar en marxa un aplicatiu, Interior no va acabar implantant la mesura al cos de Bombers de la Generalitat -es va paralitzar després de l’1-O-. En canvi, els Bombers de Barcelona sí que el fan servir, des del març del 2017. Des d’aleshores fins a finals d’octubre de l’any passat han detectat 741 famílies a la ciutat amb indicis de pobresa energètica. La xifra representa un 2,5% dels serveis que han fet els Bombers de Barcelona en aquest període.

Segons fonts municipals, els efectius fan un informe de cada servei en què troben elements de pobresa energètica, com ara fogonets a la cuina en un edifici amb subministrament de gas, acumulació de garrafes d’aigua, espelmes o làmpares sense bombetes i goteres o humitats. El protocol pretén treure a la llum els casos que són més difícils de detectar, i evitar possibles accidents. Malgrat tot, amb el protocol no es pot establir quants incendis són deguts a la pobresa energètica, perquè els solen investigar els Mossos d’Esquadra.