Els pisos de luxe en un jardí revolten el barri de Sarrià de Barcelona

BarcelonaLa defensa dels –pocs– espais verds i del patrimoni arquitectònic de la ciutat són dues de les batalles que aconsegueixen fermes mobilitzacions veïnals a Barcelona. Ha passat a Gràcia, on la ràpida organització del veïnat va servir per frenar l'enderroc de dues cases històriques al carrer Encarnació i per salvar una alzina bicentenària, i ara un projecte immobiliari de característiques similars ha posat en guàrdia el teixit de Sarrià. La iniciativa privada aprovada per transformar la masia de Can Raventós i el seu jardí i aixecar-hi pisos d'alt estànding ha molestat els veïns –organitzats ja en plataforma– no només pel tipus de projecte, sinó també per les formes en què s'ha presentat i pel que consideren que són "incompliments clars" del planejament urbanístic. Per això, després que el ple de l'Ajuntament del setembre donés llum verda a la transformació –només ERC hi va votar en contra–, ja han formalitzat una denuncia a l'Oficina Antifrau. I avisen que presentaran un contenciós administratiu al TSJC i que si les obres van endavant faran com els veïns del carrer Encarnació i s'hi oposaran amb el cos, amb el que calgui.

Consideren que l'Ajuntament podria fer una permuta d'espais perquè els pisos s'aixequessin en un altre lloc i que el jardí quedés obert el barri, i la casa, recuperada com a equipament, potser un casal per a gent gran. "O el que es consideri, necessitem moltes coses", afegeixen. Can Raventós és una masia construïda el 1848 que dona als carrers Bonaplata i Fontcoberta, i que està inclosa en el catàleg de patrimoni protegit de la ciutat amb un nivell C, cosa que obliga a mantenir el volum de l'edifici i les façanes.

Ara s'hi preveuen fins a 59 pisos que s'han de construir mantenint la masia i aixecant dos nous edificis al jardí, el més allunyat possible de la casa per segellar les mitgeres dels blocs que ara queden a la vista. Es tracta d'un projecte impulsat per la promotora BeCorp, que ja ha començat a anunciar uns habitatges que seran de lloguer i tindran prestacions com més de 1.100 metres d'espais comuns –part de l'actual jardí– o un gimnàs i un coworking: "un oasi al cor de Sarrià", asseguren.

La transformació de l'antiga masia, on encara hi viu una dona, es va aprovar inicialment el novembre del 2018, però va quedar suspesa el març del 2019 perquè el mateix promotor hi volia introduir esmenes. Es va donar un termini de tres mesos per mantenir vigent la primera aprovació. I això és una part important de tot el que indigna la Plataforma Defensem Can Raventós, que recorda que el novembre de l'any passat en un consell de barri una veïna va preguntar si s'havia reprès el projecte i se li va respondre que no i recela, per tant, que s'hagin complert els terminis i que no sigui necessària una nova tramitació.

Es van trobar per sorpresa amb l'inici d'aquest curs que el projecte ressuscitava. I ells vinculen aquesta represa al fet que el regidor del districte sigui ara Albert Batlle, d'Units per Avançar, igual que Salvador Ferran Pérez-Portabella, que és el president de Bigdal 5000. Aquesta és l'empresa que figura com a propietària de l'espai i és un dels punts que els veïns han posat sobre la taula d'Antifrau. En conversa amb l'ARA, Ferran defensa que l'empesa va traspassar els terrenys a BeCorp el 2017 –tot i que Bigdal 5000 encara apareix com a propietari en l'últim projecte aprovat pel consistori– i la desvincula de l'actual transformació. Aquest diari ha intentat sense èxit poder parlar amb l'actual promotora sobre els canvis introduïts en el projecte en l'aprovació definitiva.

Salvar part del jardí

Segons detalla el govern d'Ada Colau, el pla que es va aprovar per a l'àmbit de Can Raventós conserva ara bona part del jardí –uns 950 metres– i manté una filera d'arbres –dos til·lers, un lledoner, un plataner i una morera–. Defensen que el projecte s'ajusta al planejament i que, fruit de la negociació, s'ha aconseguit mantenir més part de jardí. Els dos edificis que es construiran tenen una alçada màxima de planta baixa i tres plantes i la superfície de sostre és de 4.855,35 metres quadrats, més baixa que la que permet el planejament vigent fins ara. S'hi poden fer un màxim de 59 habitatges i es passa de tres nous blocs a dos, però un d'ells més gran. Fonts municipals remarquen que la qualificació aprovada és per fer-hi habitatge sense especificar que seran pisos de luxe.

La plataforma, però, hi veu "irregularitats" com que no es mantingui, en alguns punts, la distància mínima de deu metres entre el nous edificis i la masia, com es pot veure en els plànols. O que se superi, denuncien, l'alçada màxima prevista, que queda fixada en 14,2 metres al projecte aprovat. Expliquen que encara no han tingut accés al projecte aprovat –que no s'ha publicat– i que només van poder fer una sessió al districte en què els van ensenyar "quatre imatges". Per això, tenen clar, engegaran la via judicial i demanaran mesures cautelars per impedir que res no pugui començar i ser irreversible.