Pisos d’alt estànding i restaurants a l’antiga seu de Telefónica

BarcelonaEl macroespai de fins a 14 plantes i prop de 42.000 metres quadrats de sostre edificat que va funcionar durant anys com a seu de Telefónica a Barcelona, a l’avinguda Roma, està buit des que el 2011 la companyia va completar el trasllat a una torre del Fòrum. Del bloc, conegut com l’edifici Estel, ara només en queda l’esquelet. Una mena d’edifici fantasma que forma part de l’ skyline de la ciutat i que durant anys va ser objecte de saquejos -sobretot pel coure dels cables- i font de conflictes amb els veïns pel soroll i la degradació. Ara, després que el maig de l’any passat el govern d’Ada Colau ordenés suspendre les obres que s’hi estaven fent al comprovar que no se cenyien a la llicència, s’hi tornen a veure operaris. No perquè estigui avançant la transformació prevista, que passa per fer pisos d’alt estànding i una mena de galeria de restauració, sinó perquè s’hi estan duent a terme obres per consolidar l’estructura a l’espera de la nova llicència.

Els propietaris de l’espai, Fiscalter Inversiones 2013, van sol·licitar la llicència l’octubre de l’any passat, però de moment no s’ha resolt. Aquesta gran promoció de pisos quedarà al marge de la mesura municipal que obliga a reservar el 30% de les noves construccions a pisos socials: la sol·licitud de llicència va entrar abans que la mesura aprovada fos efectiva.

Quan l’Ajuntament va frenar les obres, el pla autoritzat preveia aixecar en aquest espai 421 pisos de luxe. Ara la reformulació de la llicència en dibuixa 277. I fonts coneixedores del pla consultades per l’ARA asseguren que l’última versió és fer-ne fins i tot menys: 263. També hi haurà 489 places de pàrquing a les plantes subterrànies. I la planta baixa i el primer pis es destinaran a una mena de galeria amb bars, cafeteries i restaurants.

Sense promotora

Segons el projecte entrat a l’Ajuntament l’any passat, hi podrà haver un màxim de nou locals amb una superfície construïda d’uns 5.500 metres quadrats. La propietat, de moment, manté el silenci i ha declinat fer declaracions a aquest diari sobre el projecte i els possibles canvis respecte al primer pla a l’espera que se’n concreti la tramitació. L’estudi barceloní d’arquitectes WIT ja treballa en l’encàrrec per donar forma a l’edifici, però encara no hi ha cap promotora que s’encarregui de la comercialització dels pisos. El que fa la constructora MET, que és la que està fent les obres per assegurar l’edifici, és prendre nota de tots els possibles interessats en comprar algun pis. De moment no han transcendit detalls ni de les mides ni dels preus dels pisos.

El que sí que remarquen els arquitectes que han assumit el projecte és que la transformació servirà per fer permeable l’edifici, perquè deixi de ser una barrera al cor de l’Eixample. A través de la planta baixa i del primer pis, es garantirà el pas públic i l’entrada a la terrassa de la primera planta.

La llicència sol·licitada fixa que les obres de transformació s’allargaran uns 36 mesos i, per tant, la previsió amb què es treballa és que puguin estar enllestides entre el 2022 i el 2023, en funció de quant s’allargui la tramitació. El projecte suposa, segons fonts del sector, una inversió d’entre 65 i 70 milions d’euros. De moment, però, es manté vigent la suspensió d’obres dictada pel districte de l’Eixample després que una inspecció -motivada per les queixes veïnals pels sorolls de les obres- detectés que el nou projecte no s’ajustava a la llicència concedida i que, a més, hi havia deficiències en les xarxes i lones de protecció de l’obra.

El que s’ha fet és un aixecament puntual de la suspensió fins al febrer perquè la propietat pugui fer unes actuacions “molt concretes” per consolidar l’estructura de l’edifici, com remarquen fonts municipals, que deixen clar que les obres de promoció dels pisos no podran avançar fins que no es disposi de la nova llicència. Les obres de consolidació que està fent la constructora MET és el que ha fet que els veïns tornin a veure moviment a l’edifici Estel després de mesos de silenci.

Fins ara, la transformació ha topat amb tots els obstacles possibles. D’entrada perquè el primer propietari, el fons Carlyle, que va adquirir l’espai el 2007 per uns 220 milions d’euros, va fer fallida abans de concretar el primer projecte que hi tenia previst. Després van ser els asiàtics Platinum Estates els que van adquirir l’edifici -per una quantitat que superava per poc els 56 milions d’euros- i hi van preveure un pla combinat d’un hotel de la firma Hyatt i d’apartaments.

La transformació va xocar llavors amb la moratòria hotelera del nou govern dels comuns i després amb el pla que impedeix l’obertura de nous establiments d’aquest tipus al centre de Barcelona. L’estudi madrileny d’arquitectes Agas va arribar a presentar un projecte amb l’hotel, els apartaments i fins i tot un heliport, com es pot veure en alguna de les imatges que tenen a la seva pàgina web. Però no va tirar endavant i, després d’un període d’incerteses, el 2018 va ser Fiscalter Inversiones 2013 -capitanejada pel magnat indi Dinesh Gidwani- la que va passar a liderar el projecte.

Recel veïnal

L’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, que va seguir totes les molèsties generades per les obres, encara no ha rebut informació del nou pla. El moviment veïnal es manté crític amb el conveni que l’Ajuntament i Telefónica van signar el 2005, que és l’origen de la transformació. La companyia va poder requalificar la seva antiga seu a canvi de cedir una desena de locals que tenia dispersos per la ciutat perquè passessin a ser qualificats com a equipament. Tot i que alguns sí que han estat efectivament convertits en equipaments, com el que acull la biblioteca de l’Esquerra de l’Eixample al carrer Urgell, n’hi ha que encara no han culminat la transformació.

L’edifici Estel es va començar a construir el 1972 i és obra de l’arquitecte Francesc Mitjans, que també ha projectat obres com el Camp Nou. Les plaques de color blanquinós de la façana eren el principal tret d’identitat de l’espai, que ara només manté l’estructura de l’edifici.