Les estàtues franquistes agiten l’Ajuntament de Barcelona

BarcelonaLa polèmica per les dues escultures franquistes ja és la polèmica de l’estiu a l’Ajuntament de Barcelona i el tema amenaça amb allargar-se, com a mínim, fins que a l’octubre s’estreni l’exposició 'Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà'. La idea de col·locar a l’esplanada del Born dues escultures franquistes -l’estàtua de la Victòria, de Frederic Marès, i l’estàtua eqüestre de Franco, de Josep Viladomat, que actualment està decapitada- ha obert la caixa dels trons. Si bé des del govern municipal defensen que l’objectiu és obrir un debat públic sobre la “impunitat de la dictadura”, grups com ERC o CiU no han trigat gens a demanar a l’alcaldessa, Ada Colau, que recapaciti sobre la idea d’exposar simbologia franquista al carrer i de fer-ho en un lloc amb tanta càrrega simbòlica com el Born.

El primer tinent d’alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello, va tornar a donar suport a l’exposició i va deixar clar que serà “netament antifranquista”. El número dos de Colau també defensa que el debat suscitat evidencia que la ciutat té una “ferida oberta” i que aquest tipus d’exposicions són “molt necessàries”. L’oposició no ho veu igual. “Cal ser molt imprudent i matusser per ofendre els derrotats del 1939 i del 1714 alhora”, raona qui va ser responsable de l’àrea de Cultura durant l’època de Trias, Jaume Ciurana. Per Ciurana, "l'homenatge que el govern de Barcelona en Comú i PSC prepara a Franco davant del Born és un insult a la memòria democràtica de Barcelona i a la seva lluita contra el feixisme". ERC, per la seva banda, argumenta que l’exposició de les escultures és inadequada mentre les fosses de la Guerra Civil no s’han obert. El mateix argument que esgrimia l’Amical Mauthausen, entitat que aglutina les víctimes del nazisme: “Encara no s’ha fet la suficient revisió, petició de perdó i reconeixement de culpabilitat de la repressió franquista”, deia el seu president, Enric Garriga, que considera “inoportunes” i “ofensives” les estàtues, i critica la “unilateralitat” de l’Ajuntament, que no ha comptat amb les entitats memorialistes.

Les seves paraules arriben després que aquests últims dies les xarxes socials hagin bullit amb la decisió municipal de tirar endavant aquesta mostra –el govern de Colau ja ha viscut altres moments de tensió amb el Born Centre Cultural com a protagonista, quan va anunciar que volia reorientar-lo i concebre'l com un espai més ampli de recuperació de les memòries o quan va ubicar-hi urinaris al costat– i el debat també ha envaït l'espai polític.

Dues estàtues franquistes davant del Born: ofensiu o pedàgogicAhir, per exemple, el que va ser arquitecte en cap de l'Ajuntament durant el mandat de Xavier Trias, Vicente Guallart, es preguntava, a través del seu compte de Twitter, si el projecte d'exposició ha passat per la comissió de Paisatge Urbà del consistori i quina era l'opinió que en tenia el nou regidor d'Arquitectura, Paisatge i Patrimoni el socialista Daniel Mòdol, que, al seu torn, responia portant la polèmica una mica més enllà i titllant de "porno-nacionalista provincià" el pal de 17,14 metres que sosté la senyera del Born. Mòdol va remarcar que el pal, col·locat durant el mandat de CiU, no va generar debat.

Així, la polèmica s’ha fet gran també des de les mateixes files del govern. Després del ràpid huracà de reaccions que van provocar les seves paraules, el primer tinent d’alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello, va deixar clar que el socialista no parlava en nom del govern, del qual forma part després de l'acord segellat entre BComú i el PSC. Mòdol havia defensat la mostra argumentant que es tracta d’una exposició temporal que arrisca, generant debat fins i tot abans d’inaugurar-se.

El mateix regidor socialista va escriure, posteriorment, un altre tuit en què assegurava que les seves paraules sobre el pal de la senyera eren una "opinió personal". El seu missatge acabava amb un "Visca Catalunya", que tampoc no va deixar indiferents molts tuitaires.

El debat ja fa dies que ha sortit més enllà dels límits de la política municipal. Així en la línia del que ha defensat ERC al consistori, el seu portaveu al Congrés, Joan Tardà, va retreure a l'alcaldessa, Ada Colau, que exposés Franco uns dies al carrer quan encara hi ha "milers de víctimes sense reparació". Tardà també ha respost a les polèmiques declaracions de Mòdol:

També l'exdirigent d'ICV Jordi Guillot s'ha sumat a la polèmica per considerar que el Born no forma part de la seva memòria històrica, com sí que en formen part els fossars del Castell de Montjuïc i el Camp de la Bota. I, en definitiva, el moviment obrer i la lluita antifranquista. "No em motiven les guerres dinàstiques ni la seva reinterpretació nacionalista", ha afegit.