Demanen sis anys i mig de presó per a un piròman que va provocar sis incendis al bosc
L'acusat volia destruir uns terrenys del turó de Montcada per una disputa personal
BarcelonaLa Fiscalia demana sis anys i mig de presó per a un piròman que l'estiu de l'any passat presumptament va provocar sis incendis forestals al turó de Montcada, al terme de Montcada i Reixac. Els focs van cremar una superfície d'unes 150 hectàrees de bosc, que és un espai protegit del Parc Natural de la Serra de Collserola. L'acusat, un home nascut el 1961, volia destruir amb els incendis uns terrenys forestals del turó propietat de la mateixa empresa per una disputa personal, segons la Fiscalia. A part de la pena de presó, també li reclama que pagui una multa de 4.320 euros i una indemnització de 4.800 euros als Bombers de la Generalitat per les despeses causades per l'extinció dels sis focs.
L'escrit d'acusació l'ha presentat el servei especialitzat en medi ambient de la Fiscalia de Barcelona, que explica que un agent rural va enxampar el piròman al turó de Montcada quan intentava cometre el sisè incendi. Els agents rurals havien fet un dispositiu de vigilància per posar fi a la cadena de focs al turó de Montcada, que sabien que eren intencionats per les eines que s'havien utilitzat per provocar les flames. L'agent rural va comprovar que l'home portava un encenedor i que l'havia fet servir per encendre l'artefacte per originar el foc. Va tenir temps d'apagar la metxa encesa per l'acusat i evitar que es produís un nou incendi forestal al turó.
El sisè cas va ser l'únic en què no van haver d'actuar els bombers, que van intervenir en tots els altres. El primer va ser l'1 de juliol de l'any passat a dos quarts del vuit del vespre, quan el piròman va encendre un foc al turó de Montcada que va afectar 12 metres quadrats de vegetació perquè els bombers el van poder apagar sense que es propagués. El segon es va produir el 17 de juliol a dos quarts de dues del migdia i l'acusat va cremar la mateixa massa forestal de manera que va afectar 700 metres quadrats, sense anar a més per l'actuació dels bombers. El 25 de juliol a les 12 del migdia va passar el tercer incendi en un punt diferent del turó, on les flames van calcinar 100 metres quadrats de vegetació fins que van intervenir els bombers.
El quart va ser el 31 de juliol a les set del vespre, quan el piròman es va situar en una nova zona del turó de Montcada i va encendre un foc que va afectar 100 metres quadrats de vegetació, sense que es pogués estendre per l'actuació dels bombers. El 4 d'agost a dos quarts d'onze del matí va passar el cinquè al mateix punt que l'anterior i l'incendi va cremar 200 metres quadrats de vegetació, sense anar a més per la intervenció dels bombers. En un dels dos casos, per originar les flames, l'acusat va utilitzar un artefacte incendiari expressament muntat per ell, que consistia en una llarga metxa que acabava en un conjunt de llumins grans agrupats amb una goma. Així, segons la Fiscalia, l'home tenia temps d'encendre la metxa i marxar perquè el foc començava una estona després d'haver abandonat el lloc.
Artefacte dins un matalàs
El 6 d'agost a les dotze del migdia el piròman volia provocar el sisè incendi al punt del bosc on va provocar el tercer. Hi va posar un matalàs ple d'escuma que a l'interior tenia el mateix artefacte incendiari que havia utilitzat abans i el va cobrir amb vegetació seca –també es va trobar un paquet de tabac buit–. Quan va encendre la metxa de l'artefacte per intentar generar una foguera que causés un foc forestal de grans dimensions al turó de Montcada, el va sorprendre l'agent rural, que va poder apagar la metxa abans que acabés de cremar.
99 bombers van participar en les tasques d'extinció dels incendis en unes actuacions que van sumar 90 hores i 15 minuts així com 24 vehicles terrestres durant 19 hores i 53 minuts. El desplegament s'ha quantificat en gairebé 4.800 euros. Segons el departament d'Agricultura, gràcies a la ràpida intervenció dels bombers la repercussió ambiental dels focs va ser "inapreciable". La Fiscalia apunta que les condicions climàtiques favorables també van contribuir a evitar que en cap cas les flames es poguessin estendre.
