A qui piquen els mosquits?

BARCELONAQue hi ha persones que atreuen més els mosquits que d'altres és una evidència contrastable durant un sopar de grup una nit d'estiu en qualsevol jardí o terrassa. Els motius d'aquesta fília, que alguns experts també matisen dient que hi ha persones que reaccionen més a les picades i d'altres que quasi no les noten, són motiu d'intensos debats de sobretaula. Ja fa anys que l'argumentació popular de la sang més dolça va quedar en evidència i que dos factors s'han erigit com a determinants.

D'una banda, la quantitat de diòxid de carboni que expulsem quan respirem i que els mosquits utilitzen per detectar la presència de les seves víctimes. I, de l'altra, l'olor corporal que desprèn cadascú i que, en determinats casos, aconsegueix seduir de manera definitiva els mosquits. O més ben dit, les femelles de mosquit, que són les que necessiten sang per poder pondre els ous.

Per al biòleg del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, Roger Eritja, més enllà de l'alè i dels compostos volàtils de la suor no s'ha demostrat que hi hagi res més que faci que una persona estigui més exposada a les picades que una altra. Eritja assegura que els mosquits responen a estímuls visuals i químics i que se senten atrets per temperatures més altes i per un determinat tipus d'olors que, actualment, s'estan estudiant per fer més eficients els productes repel·lents.

El professor de genètica de la Universitat de Barcelona, David Bueno, que ha estudiat el mosquit tigre, afegeix el gruix de la pell com a factor clau per explicar que, en igualtat de condicions, els mosquits triïn abans un turmell al descobert que un altre. Bueno assegura que l'olor corporal és fonamental per detectar les víctimes, però que les persones que tenen la pell més fina tenen més números de ser picades -sobretot si es combina aquest factor amb una olor que atregui els mosquits-, ja que els seus "capil·lars sanguinis estan més a prop de la superfície i s'ensumen més ràpid". Per aquest motiu els mosquits també tendeixen a picar-nos més en determinades parts del cos. Més a la part de darrere de la cama que a la de davant, més a la panxa que a l'esquena.