Ser una bústia d'Amazon, la salvació i el malson de les botigues de barri

BarcelonaLa Núria Pallejà fa 35 anys que regenta la papereria Nuca, al barri del Poble-sec, a Barcelona. Sempre hi ha venut els objectes d’oficina i escolars de tota la vida: bolígrafs, llibretes i també diaris i algun llibre. És un negoci petit i tranquil que, segons explica, li ha permès viure humilment. Però fa poc més d’un any i mig que l’activitat tranquil·la de la papereria s’ha tornat frenètica. “Veus tots els paquets que tinc aquí? Doncs no és res, comparat amb el que hi ha al magatzem”, assegura. Els bolígrafs, les llibretes i els estoigs han quedat pràcticament amagats per fileres de paquets de missatgeria. A la botiga hi té un punt d’entrega i recollida de paquets, i en els últims dos anys, coincidint amb el boom del comerç online, la situació l’ha desbordat. Però també l’ha salvat de tancar.

En només deu minuts de rellotge atén onze persones, totes amb un paquet a la mà per enviar o bé per recollir. Enmig del caos també apareixen dos repartidors, un que vol deixar un palet ple de capses i l’altre que passa a recollir-ne. Tot, mentre la Núria navega entre fulls de comandes i, només de tant en tant, ven una llibreta.

Fa vuit anys que aquesta botiguera va decidir afegir aquest servei de paqueteria al seu comerç. Va pensar que acostar-se al comerç online, encara que fos com a punt d’entrega i recollida, l’ajudaria a trampejar les diferents crisis econòmiques. “Pretenia augmentar el flux de gent que entra a la papereria i fer nous clients o més vendes. Aleshores m’arribaven uns tres paquets a la setmana”, explica. La realitat actual és una altra: “Uns mesos abans del confinament ja era una bogeria, ara rebo uns cent paquets al dia. No para d’entrar gent”, admet, mentre va validant codis sense parar dels clients que arriben, la majoria amb paquets d’Amazon.

De botiguers a central de paqueteria

El fet és que els gegants del comerç online treballen amb empreses de missatgeria i logística que utilitzen els petits comerços de barri en la seva estratègia de distribució per aconseguir millorar el tram final del procés d’entrega, que es coneix com a última milla. A tot Espanya n’hi ha desenes de milers. Els comerços reben una petita comissió (uns 30 cèntims) per cada paquet que gestionen. Així, la papereria de la Núria, que sola recepciona més de 2.200 paquets mensualment, es treu "un sobresou d’entre 600 i 700 euros”. “Amb això pago el lloguer, els subministraments i m’he tret deutes de sobre. Em dona molta feina, però estic tranquil·la. Sense això, potser ja hauria hagut de tancar”, admet.

La Núria no és l’única comerciant de la zona que ha optat per aquesta opció per revifar el negoci. Només uns carrers més amunt, al barri de Sant Antoni, l'Òptica Marcos –un dels establiments “de tota la vida”– també fa un any que ofereix el servei com a punt d’entrega i recollida per als que compren i venen productes a la coneguda aplicació Vinted. El local és un dels més de 3.000 punts de recollida que té l’empresa de paqueteria Mondial Relay a tot l’Estat. “La gràcia d’això està en les vendes creuades”, explica el seu propietari, Ermengol Penya. “Venen a portar un paquet i, de vegades, aprofiten i compren líquid per a les lentilles, o bé s’enamoren d’una muntura en concret”, explica Penya. “Fins i tot ha passat que algú que venia només pel tema online tard o d’hora necessita un canvi d’ulleres i simplement recorden el local i venen aquí”, explica.

Penya detalla que, normalment, al seu establiment gestionen una trentena de paquets al dia. “He tingut dies rècord, amb 100 paquets o més. Els que treballen amb Amazon tenen molta més feina. Jo amb el que guanyo, uns 300 euros al mes, pago els subministraments, però el que més m’interessa del sistema són les vendes creuades”, aclareix. Un carrer per sobre, la botiga Fènix Còmics fa el mateix des de fa un any i escaig amb la paqueteria d’UPS. “Tinc uns 10 paquets al dia, em trec uns 100 euros al mes, però sobretot m’interessa que entra molta més gent, alguns que viuen aquí al costat i ni ens coneixien”, explica Carles Giménez, el propietari.

Una “relació d’amor-odi”

Tot i que aquest nou servei ha ajudat a salvar algunes botigues, com la de la Núria, la relació entre el petit comerç i les grans plataformes online no se salva de polèmiques. “Qui realment fa negoci són, com sempre, els grans. És, una mica, una relació d’amor-odi”, admet el propietari de l’òptica. “Ens hem convertit en treballadors seus a canvi d’una comissió ridícula, mentre que ells s’estalvien personal i lloguer de locals”, coincideix Giménez. Els dos lamenten que, de vegades, la imatge que dona la seva botiga, amb tant de moviment de paquets, no és la que ells voldrien.

Entrar al terreny de joc dels grans de l’e-commerce també els suposa maldecaps afegits. “M’he trobat barallant-me amb persones que havien comprat un producte que no arribava i trucaven cada dia a la meva botiga per exigir responsabilitats, quan jo no sé res del seu procés de compra”, explica Penya. Entre els inconvenients també destaquen que l’allau de paqueteria ha arribat a col·lapsar els seus establiments. “El Nadal passat, a cada forat entre les llibreries hi havia paquets”, recorda el propietari de la botiga de còmics. La papereria de la Núria també va col·lapsar: la cua per recollir o enviar paquets sortia de l'establiment i arribava a travessar el carrer, fins a la plaça més pròxima. “Vaig haver d’organitzar dues files, una per als que portaven paquets i una altra, preferent, per als meus clients”, recorda.

Aquesta botiguera també s’ha trobat la policia a la porta. “De vegades fan seguiment a venedors o estafadors i acaben aquí; ves a saber el que pot arribar a enviar la gent dins un paquet”, insinua. Altres problemes són més anecdòtics. “Un dia va entrar un noi que volia enviar una taula de surf. Surrealista”, bromeja Giménez. La Núria també s’ha trobat de tot. “Tinc gravat un dia que va venir un home carregant un matalàs de matrimoni, desembalat i enfadat perquè no era el que ell volia –recorda rient–. Em va dir de tot menys guapa”. En una altra ocasió va haver de recepcionar una dutxa: “Era d’aquelles que et fan massatges, enorme!” No tant com les empreses que ara ofeguen el seu negoci, que són, alhora –i paradoxalment– a les quals s'aferra per resistir.