Els pessebres moderns fan forat
A la Fira de Santa Llúcia cada cop hi conviuen més parades tradicionals amb les innovadores
BarcelonaLa Fira de Santa Llúcia és des de fa temps tota una tradició: aquest any celebra el seu 229è aniversari. Però, cada vegada més, el que és tradicional ha de compartir lloc amb el que és actual. Entre parades com la de Deulofeu, que porta davant de la catedral 86 anys, se’n troben d’altres que en porten només un parell. I al costat d’un artesà que fa figures clàssiques, n’hi ha un altre que en fa unes d’innovadores. Sense oblidar que els guarniments nadalencs dels artesans han de competir amb els industrials.
No obstant, s’està intentat apostar per la producció artesanal. El president de l’associació de la fira, Albert Deulofeu, explica: “Fins ara, quan hi havia un espai buit per col·locar-hi una parada, se sortejava i podia entrar-hi un paradista que vengués peces procedents de la Xina”. Ara hi ha un comitè d’experts que fa una valoració per procurar que entrin les millors propostes.
Velles i noves paradetes
Albert Deulofeu és la quarta generació que porta la parada especialitzada en coves i paisatges de suro. “Va començar la meva besàvia el 1929 i ara hi som jo i la meva dona”, diu.
Al cantó oposat hi ha la paradeta de Mireia Carles, especialitzada en productes de cartró i que és a la fira des de l’any passat. Carles opina que ser una parada nova no és cap inconvenient. “Tot són beneficis -apunta-. Com que és una cosa diferent, tothom s’atura a mirar. A la gent li agrada que hi hagi productes que s’allunyin dels més convencionals”.
Mireia Carles té clients de tot tipus: des d’estrangers que es volen endur un souvenir en què es desitgi bon Nadal en català o castellà, fins a nens que s’hi acosten atrets pels colors que tenen els seus productes. “Fins i tot ve gent gran que comença a veure que té ganes de canviar, de fugir del que és típic”, afegeix.
Ella, però, no és l’única que ha apostat per guarniments nadalencs més moderns.Si un va passejant per la fira i s’atura davant de la parada 57, pot trobar unes figuretes de pessebre ben atípiques. És la parada de Pepa Brasó.
Pessebres diferents
Brasó és ceramista i fa 30 anys que té un lloc a la fira, però en fa deu que es dedica a fer figures de pessebre poc comunes: “Vaig haver de tancar el taller de ceràmica. Aleshores, juntament amb un escultor, vaig apostar per un pessebre que trenqués amb la serietat dels altres, que fos més alegre”. Al principi va tenir por perquè “era arriscat”, però de seguida va veure que als visitants els “encantava”. “La gent vol continuar amb la tradició i fer-ho amb figures artesanes de qualitat, però les clàssiques no els agraden; busquen alguna cosa diferent”, explica. Ella creu que la gent no creient que fa el pessebre per costum pot preferir-lo més modern.
Brasó va començar venent tan sols figures de sant Josep i la Mare de Déu, però ha anat ampliant el repertori. Com que són figures diferents, la gent vol completar el pessebre amb unes del mateix estil, i en conseqüència, cada any es veu obligada a incorporar-ne de noves. Aquest any una de les novetats que ha incorporat ha sigut un sant Josep i una Mare de Déu mulats: “Com que vivim en un món global vaig pensar: ¿no hi ha gent mulata que és religiosa i fa el pessebre? Doncs per què no?”
Aurora Catellano també ven figures estèticament modernes. Ha recuperat personatges de la cultura catalana que s’havien perdut, però els representa amb un disseny innovador. Considera que el pessebre és un contrast entre la tradició i la modernitat. D’altra banda, aconsellada per sociòlegs, també ha incorporat personatges de nova tradició.
Els seus compradors són gent menys tradicional que “no posa el pessebre com a acte de fe, sinó per costum, o fins i tot perquè hi veu un sentit més enllà de la tradició”. “Tinc gent que el posa sense el naixement o que s’inventa històries -explica-. Són pessebres alternatius, però es fan per la il·lusió de venir aquí i buscar la figura”, conclou.
Exposició de pessebres en moviment
Des d’ahir i fins avui, a la rambla Volart 39, es podrà visitar una exposició de pessebres en moviment feta pel pessebrista Jordi Palli, que ha fet durant tres anys el polèmic pessebre de la plaça Sant Jaume.
S’hi pot anar d’11 a 14 hores i l’entrada és lliure. Una experiència per a petits i grans que permet veure diferents ambients i escenes que contenen l’element característic de Palli, el moviment: gent que passeja, fum que surt de les xemeneies, l’activitat d’un volcà en erupció, una tempesta una nit freda d’hivern, un viatge a un poblat de la sabana africana o un passeig amb góndola a la romàntica Venècia. Tot plegat per fer del pessebre una cosa dinàmica.
