La foto de la tanca de Melilla: entendre la perspectiva

BarcelonaEls editors gràfics dels diaris cada dia visualitzem milers de fotos de totes les agències internacionals. Són les millors imatges del món, captades pels millors fotògrafs. Ahir, però, la millor fotografia que va passar per la meva pantalla va ser la d'un fotògraf no professional: José Palazón, activista de l'ONG Prodein, que treballa a Melilla en defensa dels drets dels immigrants. La foto ens va impactar molt, i després de parlar amb l'autor i contrastar la informació li vam demanar que ens la cedís per il·lustrar la nostra portada. No ho va dubtar ni un moment i ens la va donar de franc.

La imatge en qüestió és inapel·lable. Una desena d'immigrants enfilats a la tanca de Melilla mentre dues dones juguen a golf, just a sota d'ells, al costat espanyol. És una foto increïble, de premi. Es mereix tots els premis. I no per la seva qualitat tècnica ni la destresa del fotògraf. És documentalisme pur. Ensenya una situació i una realitat sense maquillatge. El fons per davant de la forma.

A les xarxes socials hi ha veus que dubten de la veracitat de la imatge, i és normal. Una fotografia d'aquesta contundència no pot deixar-nos freds. Costa acceptar que al nostre món es perden els valors mínims.

José Palazón ens va explicar que va fer la foto per casualitat. Ell va intentar acostar-se a la tanca i la Guàrdia Civil el va fer fora. Llavors va decidir buscar un punt de vista més allunyat. En aquest gràfic us mostrem el punt des d'on va captar la imatge.

Amb la seva Canon SX50 HS –que no és una càmera professional– i amb el zoom digital al màxim va captar el moment. Després, poc més. La va reenquadrar una mica i en va ajustar els nivells amb un programa d'edició gràfica. Ell mateix ens va explicar que no la va retocar més perquè no en sap.

Respecte a la perspectiva de la fotografia, cal saber que el fotògraf es troba a la mateixa altura que els immigrants, mentre que les jugadores de golf són uns metres per sota seu. Això, afegit a l'aixafament de la perspectiva pel mateix fet d'estar fent servir un zoom digital, encara accentua més l'efecte d'empetitiment de les figures de la part inferior. És un efecte molt habitual en les fotos d'esports. Les fotos de futbol habitualment apropen a una mateixa jugada futbolistes que es troben separats per metres els uns del altres. També passa en fotografiar la lluna amb teleobjectius, on objectes en primer terme semblen especialment petits. O en aquesta fotografia de la Sagrada Família i la Torre Agbar. Això no és cap truc: és tan real com la vida.

Per si encara queda algun dubte, Palazón no només va captar el moment estàtic. També ho va filmar en aquest vídeo, que publica en exclusiva avui Periodismo Humano.