700 persones dormen al carrer cada dia a Barcelona

BarcelonaUn estudi elaborat per la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), que inclou 27 entitats i organitzadors i del qual l'Ajuntament de Barcelona és membre i impulsor, ha detectat aquest 2015 que a la capital catalana 2.799 persones no disposen d'una llar per viure. Aquesta xifra aglutina el nombre de persones que dormen al carrer o en assentaments i les persones allotjades en recursos residencials de la XAPSLL. Així ho han presentat aquest dilluns al matí la tinent d'Alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz; el representant de la XAPSLL, Jesús Ruiz, i l'organitzador de l'estudi, Albert Sales.

Aquest maig, 700 voluntaris de la Fundació Arrels van organitzar un recompte a la ciutat de les persones que dormen al carrer i en van arribar a comptabilitzar 832. Segons les estimacions del Servei d'Inserció Social (SIS) de Barcelona i que s'inclouen a l'estudi presentat, enguany hi ha 693 persones dormint al carrer. La xifra dista del recompte de la Fundació Arrels, ja que, segons ha explicat Sales, s'utilitzen diferents mètodes de recompte. La majoria de persones sense llar estan allotjades en recursos residencials de la XAPSLL: aquest 2015 en són usuàries 1.672.

Des del 2008, el primer any en què es van comptabilitzar aquestes persones afectades, fins aquest 2015, la xifra ha augmentat en gairebé 800 persones. Aquests últims anys, però, s'ha arribat a presentar "certa estabilitat amb tendència a l'alça", segons Sales. L'impulsor de l'estudi ha assegurat que tot i l'augment, les dades són "positives", ja que les polítiques socials que es duen a terme en aquesta direcció no són gens favorables per prevenir aquesta situació.

L'estudi, a més de presentar dades quantitatives, ha volgut posar el focus en dades qualitatives. D'aquesta manera, s'han realitzat entrevistes en profunditat a més de 50 persones que dormen al carrer. El factor psicològic és un dels aspectes clau que es detecta a partir del treball amb aquestes persones. Sales ha recalcat que "el pitjor no és dormir avui al carrer", sinó saber que s'hi dormirà molt temps.

Mesures per pal·liar la situació

"No hi ha un perfil de persona sense llar. S'arriba a aquesta situació a partir d'itineraris molt diferents". Tant Albert Sales com Laia Ortiz han remarcat el conjunt de situacions diverses que porten a la gent a no tenir llar. En relació amb les mesures que poden ajudar per millorar la situació, els experts coincideixen que "s'han d'obtenir més dades". Tot i així, Sales té clar que el que aquesta gent necessita és "un espai on reconstruir-se i recuperar la confiança en ells mateixos". És el que s'anomena 'housing first', i que recau a trobar, en primer moment, una solució residencial per a la gent sense llar pròpia, i que els permeti refer la seva vida, i després seguir amb l'acompanyament necessari per poder dur a terme aquesta reconstrucció personal. "La clau és refer els vincles socials", ha explicat Sales. Als Estats Units i al Canadà, segons Sales, l'èxit del 'housing first' és del voltant del 80%.

A Barcelona hi ha 14 pisos de titularitat municipal i deu de la Fundació Rais destinats a aquest projecte. Ortiz ha assegurat en roda de premsa que de cara al 2016 es preveu posar en funcionament 50 nous pisos. A més a més, Ortiz ha anunciat que es vol crear un comitè d'experts format per persones que visquin o hagin viscut el sensellarisme i que col·laborin en el disseny de les polítiques d'atenció al col·lectiu i que millorin els errors que s'estan cometent, com ara les qüestions com les hores d'entrada i sortida dels centres o la normativa interna. Segons Sales, aquestes mateixes normatives a vegades ocasionen que els usuaris acabin retornant al carrer i no se'n surtin. Ortiz ha instat la Generalitat, a més, a realitzar els recomptes nocturns i estudis de la situació de les persones que viuen sense llar per tot el territori.

Situació de les dones

"Apropar-se a les dones és molt difícil, perquè la seva situació és extrema". Sales ha explicat així la dificultat afegida que viuen les dones sense llar, que són un 10% de les persones que dormen al carrer, però que augmenta fins al 35% en tota la xarxa. De les que s'allotgen en equipaments específics, la xifra se situa al voltant del 20%. Els problemes principals són la feminització de la pobresa i "les situacions d'extrema duresa", com les agressions, la violència masclista o la pressió sexual, que impliquen molta regressió en la seva salut mental.

Per edat, el 50% de les persones que dormen al carrer té entre 31 i 50 anys, i gairebé un 20% tenen entre 18 i 30 anys. D'altra banda, el 14% de persones allotjades en recursos de la XAPSLL són menors d'edat.