Un terç dels desapareguts són adolescents

BarcelonaSi els últims anys es rebien dotze denúncies al dia per desaparicions de persones, aquesta mitjana també ha quedat alterada pel covid, que ha fet baixar els casos un 34%. El 2020 van ser vuit denúncies cada dia, un descens que s’atribueix a les restriccions de mobilitat pel virus sobretot entre el març i el maig. El 57% de les desaparicions corresponen a homes i el 43% a dones. Un percentatge que canvia en funció de les franges d’edat. Tot i que la meitat de les desaparicions, 1.542 de les 2.886 que es van denunciar l’any passat, són de persones adultes d’entre 18 i 64 anys, el següent grup més nombrós és el dels adolescents –d’entre 13 i 17 anys–, amb 1.070 casos.

Els motius dels adolescents per marxar de casa acostumen a vincular-se amb “actes de rebel·lió o de disconformitat amb les normes”, explica la inspectora en cap de l’àrea de proximitat dels Mossos d’Esquadra, Montse Escudé. El 2020 el percentatge d’adolescents es va situar una mica per sobre de la mitjana dels últims anys –van sumar més d’un terç dels casos anuals–. Escudé argumenta que no hi ha una raó compartida al darrere perquè “és complex i multicausal”. En aquesta franja, el 61% de les desaparicions són noies i el 39% nois. A diferència dels adults, els que pateixen una malaltia mental només són prop del 15% i els que tenen una discapacitat física menys del 5%.

En canvi, entre els 18 i els 64 anys, el 69% de les desaparicions són homes i el 31% dones, al revés que en els adolescents. Els que pateixen una malaltia mental són majoritaris perquè suposen més del 55%, i els que tenen una discapacitat física són prop del 10%. Pel que fa a les persones de 65 anys o més, l’any passat van ser 215 casos, el 67% homes i el 33% dones. Els que pateixen una malaltia mental són la meitat i els que tenen una discapacitat física més d’un 15%. En aquest franja més d’una quarta part pateixen Alzheimer o una altra malaltia degenerativa. Sobre els menors de 0 a 12 anys que desapareixen, el 2020 hi va haver 59 casos en què es va perdre el contacte dels nens durant unes hores.

Poques situacions són criminals

“No estem davant un fet delictiu. Estem davant una desaparició que inquieta i que té un impacte elevat en l’entorn més pròxim”, diu Escudé, que afegeix que molt poques desaparicions són criminals. Els motius per marxar poden ser voluntaris, accidentals quan la gent s’ha perdut, una forma de rebel·lió, una escapatòria d’una situació personal complicada, per consum de drogues o idees suïcides o una fugida d’una situació familiar complexa per violència sexual o masclista. “No podem tenir uns protocols d’actuació tancats perquè cada cas és únic”, assegura la inspectora. El 63% dels desapareguts l’any passat van ser reincidents perquè ja ho havien fet abans.

Escudé ha presentat les dades en una jornada dels Mossos pel Dia Internacional de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent, que és el 9 de març. Tot i que la inspectora remarca que gairebé el 99% dels casos es resolen, admet que s’ha de generar més intel·ligència policial per basar-se “en evidències i no creences” quan reben les denúncies. En aquest sentit, el cap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha recordat que el 2017 el cos va posar en marxa un projecte per tenir més coneixement de les desaparicions de persones a Catalunya. Un altre objectiu és evitar revictimitzar l’entorn que pateix la desaparició i donar una resposta adequada.