1.239 persones dormen als carrers de Barcelona malgrat els allotjaments d'emergència

BarcelonaNo és que ara es vegin més sinó que realment n'hi ha moltes més. La crisi del coroanvirus ha portat al límit moltes persones i això es veu clarament als carrers, on des del confinament hi ha almenys 1.239 persones que hi dormen, segons el recompte que va fer Arrels Fundació la nit del 14 de maig. Si bé en el recompte anual de l'any passat de l'entitat ja xifrava en unes 1.200 les persones sense llar a la capital catalana, la dada feta pública aquest dimecres arriba després que en les últimes setmanes la ciutat hagi obert fins a 620 places d'emergència per allotjar els més vulnerables –essencialment sensesostre– durant el confinament.

Aquestes circumstàncies, segons apunta Arrels en un comunicat, evidencien que al recompte se li haurien de sumar "centenars de persones" sense llar més que en aquests moments s'estan podent allotjar en equipaments temporals. Moltes d'elles, assegura l'entitat, estaven "en habitacions de relloguer o pensions que durant l'estat d'alarma han tancat". Un perfil que ja fa temps que han detectat en altres punts d'atenció als més necessitats com la parròquia de Santa Anna. "Són persones víctimes de desnonaments invisibles", alerta la fundació al comunicat. El seu director, Ferran Busquets, deixa clar que un dels reptes a curt termini és evitar que les persones que ocupen aquestes places d'emergència hagin de viure al carrer quan els recursos tanquin amb el desconfinament. "Si això passa, la frustració de les persones augmentarà i serà molt més difícil actuar", alerta Busquets.

¿Quines solucions reclama l'entitat? D'una banda, que es garanteixi l'habitatge de les persones vulnerables més enllà dels recursos d'emergència temporals. En aquest sentit, també proposa a l'Ajuntament de Barcelona que habiliti espais petits per tots els barris que permetin deixar de dormir al carrer de manera ràpida. Busquets insisteix des de fa setmanes que molts sensellar rebutgen els grans espais com el que es va muntar a la Fira de Barcelona, on la massificació dona peu a robatoris o baralles, entre d'altres. "Instem la Generalitat i el govern de l'estat espanyol a aprovar i implementar les estratègies per a l'abordatge del sensellarisme que continuen aturades", sentencia el comunicat d'Arrels, que fa extensiva la seva crida a les administracions municipals.

En el cas de Barcelona, i pel que fa a les dades concretes del recompte, elaborat amb més de 600 voluntaris, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, l'Eixample i Sant Martí acullen el 79% de les persones sense llar localitzades. Ciutat Vella es manté com el districte que acull més persones que viuen al carrer, però el nombre de persones ha disminuït respecte a l'any passat. A l'Eixample també es van trobar menys persones que en anys anteriors. Per contra, a Sants-Montjuïc i Sant Martí el percentatge de persones sense llar ha incrementat i ara aquests barris acullen el 20% i 18%, respectivament, del total de casos.

"A la porta de la nostra entitat arriben persones que expliquen que fa pocs dies que s'han quedat al carrer i que no saben on anar a demanar ajuda i, especialment durant les dues primeres setmanes de l'estat d'alarma, vam rebre trucades de persones angoixades perquè vivien en allotjaments inestables i, per primera vegada, es veien abocades al carrer i no sabien on anar", expliquen des de la Fundació Arrels, que durant el confinament ha visitat més de 250 persones, ha ofert serveis bàsics a 350 i ha garantit allotjament estable a més de 200. L'ARA va poder acompanyar el 16 d'abril una parella de voluntaris de l'equip de la fundació que, durant l'estat d'alarma, cada vespre reparteixen menjar i roba als sensesostre.