Fugida embogida amb final a la comissaria de Ciutat Vella: com no avorrir-te mentre esperes l'autobús

BarcelonaEsperar l'autobús i que no se't faci etern és possible si davant teu, a l'altra banda del Paral·lel –per sobre de la banda sonora de les obres que hi ha des de fa mesos–, et sorprèn un soroll que no identifiques. Aixeques el cap i veus dos homes cridant i corrent desesperadament darrere d'un cotxe que fuig amb tota la velocitat que és possible enmig del trànsit de les deu del matí, fent ziga-zagues per esquivar cotxes, autobusos i operaris. Immediatament, crits, de sorpresa i de por –potser algun d'excitació pel·liculera– dels testimonis.

Què està passant? Per què corren aquests homes? Els han robat el cotxe? No sembla una explicació gaire plausible, en aquest lloc i a aquesta hora. I qui és el que fuig?

No hi ha temps per a gaires preguntes. El fugitiu i els perseguidors sembla que s'hagin perdut en direcció al port, però al cap d'un moment se sent un cop molt fort i de sobte reapareix el cotxe fugitiu, en direcció contrària, Paral·lel amunt. I porta 'guarnició': un dels perseguidors ha estat envestit –se suposa que quan intentava tallar-li el pas aprofitant que el cotxe es deu haver quedat bloquejat pel trànsit–, i ara és al damunt de la capota, cosa que no és considerat pel fugitiu un impediment per continuar la cursa embogida. Els crits del perseguidor 'caçat' sobre la capota són cada vegada més forts, els vianants xisclen i s'aparten perquè sembla que el cotxe pugui quedar fora de control en qualsevol moment i envair la vorera.

De seguida es veu, però, que el conductor està desorientat o desesperat o no coneix la ciutat, perquè es fica directament a la gola del llop: enfila el carrer Nou de la Rambla, com si no sabés que a pocs metres hi ha la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Ciutat Vella. Més xiscles, vianants que s'aparten esporuguits però que després corren per veure què passa –no poden resistir la curiositat–, veïns que surten a la finestra, policies de paisà i d'uniforme que surten de totes bandes.

El fugitiu fa maniobres desesperades quan es troba atrapat, el motor rugeix, sona trucat –el cotxe no és de gamma alta, però sembla que té molta potència–. Endavant, endarrere, vol pujar a la vorera, vol escapar-se per un carrer lateral. Al final, un camió d'una empresa de missatgeria fa marxa enrere per barrar-li el pas i això és el final. S'ha acabat. Una munió de policies envolten el cotxe fugitiu i en fan sortir el conductor: ben pentinat, americana blau marí de tall clàssic, ulleres, rellotge. No es resisteix. És a terra, de bocaterrosa i es deixa posar les manilles.

Els testimonis i les seves sensacions

Encara que sembli mentida, arriba un dia que el temps d'espera a la parada de l'autobús no se't fa etern. I pot ser el mateix dia que, com a periodista, veus casualment un succés en directe i no t'has de conformar a tenir només el relat dels testimonis. Aquest dia ha estat avui. Després, fent fotos de la detenció, encara hi ha temps per completar el relat amb el que els teus ulls no han arribat a veure: "El que anava sobre la capota era un policia, ha tret la pistola mentre era sobre el cotxe i apuntava el conductor a través del vidre, ha estat de pel·lícula!", arriba a dir un operari amb una armilla fosforescent. No s'ha perdut detall perquè tenia una posició privilegiada a Nou de la Rambla. Es tracta d'una versió que, com després se sabrà, és inexacta, però ningú li podrà treure a aquest home l'emoció del que ha vist i del que li ha semblat veure.

El veïnat comença a calmar-se i fruirà d'un matí de comentaris que no tornaran a tenir en molt temps. L'amo de la fruiteria és un dels que ho ha vist de prop i torna cap a la botiga amb mig somriure: té conversa de la bona per als clients. Una senyora gran s'adreça a l'home que ha acabat sobre la capota després de córrer com un boig i li diu: "Respira, respira, ja ha passat tot". La policia es posa a treballar per aclarir una història de la qual de moment només sabem el final. Continuarem informant.