Per què no es fa la prova diagnòstica als pacients lleus?
Els metges admeten que no hi ha capacitat per fer-la a tothom
BarcelonaÉs una de les queixes que aquests dies més se senten entre la població: per què no es fan més proves diagnòstiques de Covid-19? Per què no els hi fan als pacients que presenten símptomes lleus? Les autoritats sanitàries catalanes i espanyoles van optar des de bon principi per fer la prova de la malaltia -ja se n’han fet 30.000 i el govern espanyol treballa en un nou mètode per agilitzar les proves- només a les persones amb símptomes que haguessin viatjat a llocs on es van produir els primers casos de Covid-19 i per aïllar a casa els seus contactes més propers. Això ja va ser criticat per infectòlegs com Oriol Mitjà, investigador en malalties infeccioses i salut global de la Fundació Lluita contra la Sida, al considerar que suposava una “infradetecció de casos autòctons”. Ell apostava per fer la prova “a totes les persones amb símptomes” gripals. Segons aquest investigador, només s’estarien diagnosticant el 20% dels contagis. Altres països, com Corea del Sud, van optar, en canvi, per fer proves massives a la població per diagnosticar precoçment els casos de Covid-19. Corea del Sud ha aconseguit descongestionar hospitals amb quarantenes domiciliàries.
Els metges consultats per aquest diari expliquen que ara que a Catalunya ja es pot parlar de transmissió comunitària del virus, “és poc rellevant” posar-li nom a la malaltia quan aquesta es presenta en la seva forma més lleu -tos, febre i malestar-, ja que “el tractament i les mesures seran les mateixes”: aïllar-se a casa, explica el cap de malalties infeccioses de l’Hospital de Sant Pau, Joaquín López-Contreras. En el mateix sentit s’expressa Ernest Bragulat, cap del servei d’urgències de l’Hospital Clínic: “Si ets una persona sana sense cap malaltia de base, fer la prova no variarà el teu comportament dels pròxims dies”. Explica que als pacients lleus que ara arriben a Urgències ja no els fan la prova, sinó que assumeixen que probablement tenen Covid-19. “Els demanem que es quedin a casa 14 dies per no contagiar, els apuntem en una llista i els fem seguiment telefònic”, explica. És el mateix que es feia amb l’epidèmia de grip. “El que s’ha de ser ara és més curós: cal protegir-se més del que és habitual. Si creus que pot ser Covid-19, has de ser més conservador i aïllar-te”, afegeix López-Contreras. A més, adverteix Bragulat, en l’etapa inicial de la infecció pot ser que la prova surti negativa i la malaltia es desenvolupi més endavant. I que, mentrestant, no hagis pres les mesures de protecció adequades.
També reconeixen que no es pot fer la prova a tothom. “La gent té molt d’interès en saber el nom del que té, i és lògic, però els recursos no són il·limitats. No podem fer la prova a tots els pacients perquè no tenim ni la capacitat ni els reactius necessaris”, admet López-Contreras, que argumenta que s’ha de valorar com s’usen els recursos “mantenint l’equitat i el màxim benefici per a tothom”. Assegura que, per ara, no es canviarà aquesta conducta. “No ens podem permetre el luxe que se saturi el sistema per fer la prova. No són decisions arbitràries”.
Si bé l’OMS recomana “augmentar” les proves de diagnòstic i “intensificar la recerca de casos” quan ja hi ha diversos focus de contagi, als països on ja hi ha un nombre alt de casos, si la capacitat de diagnòstic està saturada, llavors els aconsella “donar prioritat als casos més vulnerables”.
Canvi de protocol
El test -anomenat reacció en cadena de la polimerasa (PCR) i que consisteix en un frotis nasal o de la faringe- només es fa als pacients que ja tenen símptomes greus amb criteris d’ingrés hospitalari i al personal sanitari amb símptomes. Es valora si fer-lo en casos de persones vulnerables. Al principi de la pandèmia, els primers casos lleus fins i tot s’ingressaven. Ara ja no. És més, els professionals sanitaris fan una crida a les persones amb símptomes lleus a no acudir als serveis sanitaris per no saturar-los.