Per què els nens no poden sortir al carrer?

BarcelonaMentre el ministeri de l'Interior d'Itàlia ha decidit aquest dimarts permetre als nens la sortida al carrer acompanyats d'un major d'edat, l'estat d'alarma a l'estat espanyol no ho permet (amb excepció dels nens autistes) i les famílies busquen la manera d'ocupar el temps. Al fill del Francis i l'Anabel, l'Oliver, el Lego és el que millor li funciona per cremar les energies durant el confinament. La Laia, filla de la Jèssica i el Rafa, "no se n'adona que no surt perquè té un petit parc d'atraccions", esclar que només té un any i mig. El Teo, de tres anys, i la Bruna, amb un any i mig, "estan alegres com gínjols amb els pares pendents d'ells 24 hores al dia i presentant-los activitats diverses", explica la Carla, la seva mare. La Montse i l'Antonio cada dia inventen amb els seus petits, la Joana i l'Isaac, una manualitat diferent, variant materials com pintura, plastilina, macarrons o revistes "i tot el que pugui servir", i l'altra part del dia es dediquen a fer construccions, jocs més físics com pessigolles o fet i amagar i a menjar galetes.

Però tot i les activitats, i malgrat que als grups de WhatsApp amb altres pares intercanvien idees que els són útils, l'Isaac i la Joana de vegades es cansen. La Joana aquest dimarts a la tarda estava més queixosa que de costum i l'Isaac cada nit repeteix tot el que farà quan puguin sortir: "Anar al cotxe de l'avi, al cotxe del tiet, al bar dels avis, dormir al sofà amb l'àvia", explica el seu pare.

¿Convindria que els nens poguessin sortir excepcionalment al carrer, com sí que poden fer els gossos, davant situacions de desesperació o amb una limitació estricta? La pregunta que ja ha arribat al govern després que el Síndic de Greuges obtingués una resposta negativa per part de l'executiu que secunden viròlegs i especialistes. "No és que siguin més transmissors del virus, sinó que pel fet de majoritàriament no presentar símptomes és més difícil detectar el risc", explica l'Albert Bosch, president de la Societat Espanyola de Virologia. "És habitual que els adults sí que manifestin símptomes, com ara la febre o la tos, i que això no passi entre els nens", explica.

El fet que estosseguin menys, per exemple, també pot fer que siguin menors transmissors perquè emeten menys gotes de saliva, però el risc s'agreuja també "per la dificultat afegida d'un nen per complir les normes al carrer", afegeix Bosch. "Què faràs: posar-li uns guants, una màscara i dir-li que no toqui res?", es pregunta. El pedagog i filòsof Gregorio Luri tampoc és partidari d'obrir excepcions amb els nens, ja que creu que "són resistents i perspicaços i entenen perfectament que s'han de quedar a casa" i afirma que tenir-los a casa és la via "per fer les mínimes sortides i el màxim confinament".

Contrari a grans consells per al confinament, Luri creu que "estimar-se i donar-se ànims" és la recepta més poderosa per a la quarantena i que "aquelles famílies amb sentit comú i recursos per fer activitats, ja ho estan fent". El problema, diu, són les famílies amb menys recursos, tant econòmics com educatius, amb menys espai, i aquelles que viuen "drames reals com viure amb la mare totalment aïllada" per la malaltia. "No hi ha cap expert en aquesta situació, perquè és nova, i com s'aprèn dels errors només ho podrem saber quan passi un temps", apunta el filòsof, que, això sí, ha percebut que "l'activitat que més esgota és el sofà" i, per tant, lectures, manualitats i jocs són recursos molt vàlids per distreure i cremar energies i necessitats d'aprenentatge, més enllà de les activitats escolars.

El psicòleg especialitzat en infància i joventut Jaume Funes, en canvi, creu que "valorant el risc i fent-ho amb cura, no hi hauria d'haver cap problema amb el fet que els nens poguessin sortir amb un adult a fer un passeig si no es relacionen amb ningú més, malgrat que això sigui el més difícil de controlar". Però, sobretot, lamenta que en l'estat d'alarma, com en moltes decisions polítiques, "no s'hagi pensat en els nens" i en les seves necessitats. I en dona un exemple: "Per què els nens amb menys recursos no poden tenir un wifi gratuït per trencar la bretxa digital i poder relacionar-se amb els amics?".

El Pau, veí de Sant Andreu i pare d'una nena d'un any i un nen de 5, ha muntat una cassolada diària amb una triple funció: "homenatge" als nens per complir el confinament, "reivindicació" perquè se'ls tingui en compte i trobar també una "rutina" que serveix als petits per trobar-se amb els amics pel balcó. "Em sembla una mica incongruent que els nens no puguin sortir de casa i que algunes feines sí que es mantinguessin", explica el Pau, referint-se sobretot al període anterior a l'enduriment de les mesures.

El Síndic de Greuges va demanar la setmana passada per, almenys,"preguntar-se" si no calia regular una mica el confinament amb els nens, que com que no van a comprar són els membres de la família que surten menys al carrer. El president d'Aragó, el socialista Javier Lambán, va apuntar per part seva a aquells que viuen en pisos més petits. "Si un nen té una casa amb jardí i espais més amplis, la situació d'estrès pel confinament la viurà de manera més suportable que un nen que visqui en un habitatge petit", va dir.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, es va negar a obrir aquesta opció en roda de premsa divendres passat assenyalant que "els infants són un vector important de transmissió" i que "s'han de quedar a casa"."Sabem que altera la vida quotidiana, però si no penséssim que és absolutament necessari no ho demanaríem", va dir.

A Itàlia, on ja porten tres setmanes de confinament, el ministeri de l'Interior ha donat aquest dimarts via lliure a que els nens sortin a passejar acompanyats d'un sol progenitor i a les proximitats dels seus domicilis.