“Deixar el periodisme en mans de Google és una estupidesa històrica”

A la portada del seu llibre Despertar del sueño tecnológico, Ekaitz Cancela (Barakaldo, 1993) hi ha col·locat un gravat del segle XVIII. És el dibuix d’un autòmat amb el qual un inventor hongarès enganyava els espectadors del seu xou, fent-los creure que un maniquí era capaç de guanyar als escacs contra un home de carn i ossos. Amagat sota el taulell hi havia un mecanisme com el que, segons el periodista basc, mou els fils de la indústria tecnològica sense que els usuaris en siguin del tot conscients. Articulista habitual en mitjans com El Salto o La Marea, Cancela explora en el seu últim assaig la relació entre el món digital, el capitalisme i els mitjans de comunicació.

La tecnologia és progrés?

Silicon Valley té un monopoli intel·lectual. Els seus lobistes delimiten molt bé aquest debat per dir que la tecnologia significa progrés. El llibre intenta trencar l’afirmació i dir que més aviat significa explotació. Sobretot amb l’extracció de dades.

Però és un dels sectors que aporta més creixement últimament.

Hi ha una connexió molt clara entre neoliberalisme i tecnologia. En un moment de crisi financera enorme, arriba la indústria tecnològica i presenta el capitalisme com una cosa totalment renovada, sobre la qual hem de dipositar les nostres esperances, i no com un sistema en crisi que no pot assegurar la rendibilitat.

Parles del despertar del somni tecnològic. A què et refereixes?

Hi ha dos despertars que es desprenen del moment que estem vivint, que no durarà gaire. De moment l’únic que veig, bastant ingenu, és el de les elits europees pensant-se que poden fer alguna cosa com competir amb empreses xineses i dels EUA. El sistema capitalista ha arribat a un punt que no té en compte Europa. Sota les regles dels mercats globals, no pot tenir un espai.

I l’altre despertar?

Despertar també és pensar en noves maneres d’organitzar la societat i l’economia per plantejar alternatives als brutals atacs a la democràcia que veiem a la Xina i els EUA. Podem escollir entre apropiar-nos de les tecnologies i fer-les servir per al bé públic o bé permetre que aquestes empreses ens instal·lin en un present etern i precari.

Per què ara la Xina i els EUA s’enfronten pel control de les xarxes?

Bona part de la indústria tecnològica d’avui es va crear amb diners públics destinats a pressupostos de defensa i seguretat. És inexplicable el context de Silicon Valley sense entendre la Guerra Freda. Així es van desenvolupar totes aquestes tecnologies i van adquirir l’hegemonia. Ara veiem un cicle similar, però els EUA han perdut el poder i estan sent desafiats per la Xina, que segurament és l’únic lloc del planeta on hi ha una alternativa de sobirania tecnològica a la dels americans.

Quines conseqüències tindrà?

De fons hi ha una guerra per decidir de quin país seran les empreses que controlin bona part de les infraestructures tecnològiques del món. Per això comencem a veure un progressiu atac fort i salvatge de Washington contra bona part d’aquestes empreses xineses [Huawei o Alibaba] i els estats europeus que les contractin. Veiem molta geopolítica al més pur estil de la Guerra Freda.

Què hi pot fer Europa?

Fins ara la Unió Europea s’ha centrat en qüestions relacionades amb la privacitat i els monopolis de les corporacions. El que ha de fer és començar a expulsar les tecnològiques dels EUA dels mercats europeus i en el seu lloc desenvolupar polítiques industrials que no només prioritzin les companyies europees sinó els ciutadans i l’estat del benestar. Europa és un bon lloc per assajar alternatives.

Quines són les alternatives? Reivindiques la sobirania tecnològica.

La tecnologia pot servir per sumir-nos en una distopia capitalista o per pensar en noves maneres d’exercir la democràcia. Que el poder es distribueixi també és sobirania. Barcelona ha emprès iniciatives en què els veïns voten a través d’una plataforma si volen que al barri hi hagi més fanals o no s’especuli amb el sòl. Per què no és pot estendre a la manera com entenem un Estat?

Per què dius que els mitjans s’han convertit en un aliat per mantenir l’hegemonia de Google i Facebook?

Van voler creure que internet era una espècie d’utopia que podia ser la solució als seus problemes. Però en els últims anys han passat de fer servir aquestes empreses per guanyar visibilitat a pagar-los per existir. A Facebook li interessa tenir moltes mercaderies en circulació, no li importa que no tinguin valor.

Tota la feina d’investigar, trepitjar carrer, parlar amb gent, desapareix. I el que es fa és produir textos diaris per ser consumits ràpidament. Sovint és Google mateix qui paga per fer sortir noves eines que ho facilitin. Crec que és una estupidesa històrica deixar el periodisme a les seves mans.

Què et fa ser optimista?

Es pot fer servir la tecnologia com una palanca enorme per avançar en una direcció democràtica. Però per això fa falta lluitar i comprendre les tecnologies com el que són: artefactes que serveixen per a interessos concrets.