La perillosa vida i mort de John McAfee

BarcelonaJanice, l’última dona del creador del primer antivirus comercial, John McAfee, va publicar diumenge a Twitter un text d’homenatge al seu marit, arran dia del pare. Acusava les autoritats dels Estats Units d’estar decidides "a fer morir John a la presó per fer-ne un exemple per parlar públicament de la corrupció de les agències governamentals". La fotografia de portada del seu compte encara és una imatge del seu home, emmanillat i envoltat de mitja dotzena d’agents dels Mossos d’Esquadra. L’havien detingut el 3 d’octubre a l’aeroport del Prat, quan pretenia volar a Istanbul, i dimarts, amb 75 anys, va morir a la presó de Brians II. Les autoritats catalanes tenen clar que va ser un suïcidi –tot i que, com sempre que hi ha una mort violenta, s’ha obert una investigació que duu un jutjat de Martorell–, però el seu entorn, publicacions a les xarxes com aquesta i altres declaracions de John McAfee mateix han servit perquè la xarxa conspiranoica QAnon i fins i tot el govern rus alimentin la teoria que ell no es va matar.

La portaveu del ministeri d’Afers Exteriors rus, Maria Vladimirovna Zakhàrova, va publicar dijous al seu canal de Telegram la notícia de la mort de McAfee a Catalunya. Hi va afegir que feia uns mesos McAfee havia piulat: "Estic content, aquí. Hi tinc amics. El menjar és bo, tot està bé. Sapigueu que si em penjo, a l'estil Epstein, no serà culpa meva". Per acabar de sembrar el dubte sobre la mort de McAfee, Zakhàrova va rematar: "M’agradaria que, per una vegada, el misteri de la mort de figures públiques occidentals no es resolgués 50 anys després". No és l’única que posa en dubte que McAfee se suïcidés. Donald Trump Jr., fill de l’expresident dels EUA, va preguntar als seus seguidors de Twitter si creien que realment McAfee s’havia matat o si l’havien "epsteinitzat".

De fet, internet s’està omplint de publicacions i falses notícies que apunten o fins i tot afirmen que van matar McAfee per silenciar-lo. I bona part les impulsen personatges i webs vinculats a QAnon, una teoria de la conspiració d’extrema dreta d’origen nord-americà segons la qual Donald Trump lluita contra una societat secreta de pederastes satanistes formada per polítics demòcrates, actors de Hollywood i alts funcionaris. Només Rafael Palacios –un dels principals difusors de QAnon al món hispà, amb gairebé 130.000 seguidors a Telegram– ja ha fet una trentena de publicacions sobre John McAfee, sobretot vinculant-lo al seu moviment. Els conspiranoics afirmen, sense cap mena d’indici, que tenia 31 terabytes d’informació sensible, i que per això el van matar.

L’advocat nord-americà de McAfee, Nishay K. Sanan, en un comunicat al qual ha tingut accés l’ARA, afirma: "En John va ser i serà sempre recordat com un lluitador. Ell va intentar estimar aquest país però el govern dels EUA va fer impossible la seva existència. Van intentar esborrar-lo, però han fallat". Dimarts dia 15 McAfee va declarar a la vista de l’Audiència Nacional per la seva extradició als EUA, on el reclamaven per frau i evasió d’impostos. "He pagat desenes de milions de dòlars en impostos dels Estats Units", va afirmar per videoconferència des de Brians II, tal com es pot veure en un vídeo publicat per l’agència russa Ruptly. Va explicar als jutges que havia detectat "corrupció a l’IRS" (l’Internal Revenue Service, l’agència federal de recaptació d’impostos dels EUA), i que per això va vendre l’empresa –McAfee Associates– i va entrar en política. "Creia que només a través de l’acció política podia exposar la corrupció dins l’IRS", va afegir. Ell mateix va dir als jutges que havia intentat ser el candidat del Partit Llibertari a les eleccions dels EUA i va afegir que estava segur que, si l’extradien, "passaria la resta de la vida a la presó".

Pena i extradició

Dimecres passat li van dir que el tribunal havia decidit enviar-lo als EUA perquè no hi havia "cap prova acreditativa" que patís persecució política, segons Europa Press. Poques hores després el van trobar mort a la seva cel·la. Fonts penitenciàries expliquen que quan va morir, McAfee estava sol. I si bé no hi ha càmeres de videovigilància dins les cel·les que no són d’aïllament, sí que n’hi ha als espais comuns i no pot ser difícil comprovar si algú hauria pogut entrar-hi. Malgrat tot, el seu advocat a Espanya, Javier Villalba, ha afirmat en declaracions a Reuters que "tenia contacte telefònic constant amb ell" i "en cap moment va mostrar cap preocupació o indicació que ens fes pensar que això [el suïcidi] podia passar". També ha demanat al jutge que es pugui fer una segona autòpsia al cos. La seva vídua, Janice, ha posat en dubte que la mort fos un suïcidi aquesta tarda mateix a la porta de Brians II, segons el 324. "Les últimes paraules que em va dir van ser: «T'estimo i et trucaré aquest vespre». Aquestes paraules no les diu algú que es vol suïcidar", ha dit. En tot cas, la investigació judicial està en marxa, i s’hi afegeix la del Síndic, Rafael Ribó, que en un comunicat afirma que demanarà a Justícia "que l'informi al més aviat possible sobre les circumstàncies que han envoltat aquests fets i de les mesures preses per investigar els cas".

El tuit on McAfee havia dit que estava "content" era de pocs dies després de la seva detenció, fa vuit mesos. A la publicació de diumenge la seva dona, Janice, donava unes altres pistes sobre la seva situació: "Aquests vuit mesos que en John ha passat a la presó a Espanya han sigut especialment durs per a la seva salut en general, física i mentalment, i també financerament, però està decidit a continuar dient la veritat al poder". Ell mateix havia fet algunes piulades on deixava clar que no passava per un bon moment. Es queixava del menjar "indistingible d’excrements de rata amb oli de motor", de la falta de llibres en anglès i definia la presó com "una guarderia on els nens es droguen, duen armes improvisades i els professors et castiguen per fer preguntes". El 10 de juny mateix piulava: "Hi ha molta pena a la presó, disfressada d’hostilitat".

Drogues, violència i tecnologia

John McAfee, nascut en una base militar nord-americana al Regne Unit el 1945, sempre ha sigut un personatge, com a mínim, controvertit. El van fer fora de la universitat estatal de Louisiana el 1968, on preparava el seu doctorat en matemàtiques, perquè tenia una relació amb una estudiant de grau amb qui es va acabar casant –es va casar tres vegades–. L’acomiadament no el va aturar. Va treballar per diferents empreses i institucions, incloent-hi la NASA, tot i que el 1974 va deixar una feina ben pagada en una asseguradora per viatjar al Katmandú. "En aquells dies el Katmandú era un paradís de les drogues", va escriure anys més tard.

Aquella aturada no li va impedir tornar a treballar i el 1986, treballant per una altra companyia, va entrar en contacte amb el que es considera el primer virus informàtic: Brain, ideat pels germans pakistanesos Amhad i Basit Farooq Alvi, que es calcula que va arribar a infectar uns 100.000 disquets, segons la revista Time. Havien ideat aquell programa com un primitiu sistema anticòpia, per evitar la pirateria, però se’ls va escapar de les mans. McAfee va ser prou visionari per veure-hi l'oportunitat: el 1987 va fundar McAfee Associates Inc. i va començar a vendre el primer antivirus comercial.

La reconeguda sèrie Halt and catch fire (que es pot veure a Filmin) s’inspira en McAfee per a la tercera temporada, centrada en el personatge Joe MacMillan, que ven el primer antivirus robant el programa a un company seu. John McAfee va fer fortuna, però es va anar distanciant de l’empresa fins que el 1994 se’n va vendre totes les participacions que li quedaven. En va renegar fins al punt que dinou anys més tard va arribar a publicar un vídeo on es parodiava a si mateix, envoltat de dones joves –sovint feia ostentació de les seves "assistents"–, droga i armes, i aconsellava que tothom es desinstal·lés l’antivirus que duia el seu nom. "No he tingut res a veure amb el software McAfee durant més de quinze anys, he tingut coses més interessants a fer", hi deia, abans de llegir tota mena de queixes sobre l’antivirus i de fer veure que disparava a un ordinador amb el programa instal·lat.

Les altres aventures empresarials no li van anar tan bé. El 2009 The New York Times va publicar que a John McAfee, que havia intentat fer negoci al mercat immobiliari, li quedaven quatre milions de dòlars, tot i que n’havia arribat a tenir un centenar. La crisi del totxo l’havia enganxat de ple mentre es dedicava a comprar i vendre mansions. També va iniciar aventures empresarials vinculades al sector farmacèutic i al de la seguretat informàtica, però on va veure una altra oportunitat va ser amb les criptomonedes, i s’hi va submergir a fons.

En aquella època va passar una bona temporada a Belize, encara que no parava de viatjar. El periodista Joshua Davis, que en va escriure un llibre per encàrrec de la revista Wired, el va definir així el 2012, just després que el comencessin a buscar a Belize per l’assassinat del seu veí: "McAfee és una persona complexa i volàtil. Puc dir que en les meves dues visites a Belize i en desenes de converses telefòniques va ser raonable i lúcid, però, en diverses ocasions, es va trencar".

McAfee va marxar del país centreamericà i mai no el van arribar a interrogar per aquell crim. El veí, Gregory Viant Faull, segons The Telegraph s’havia queixat dels gossos de McAfee. Quan el van trobar mort d’un tret disparat amb una Luger alemanya van descobrir que algú havia enverinat quatre dels animals de McAfee. El documental Gringo: the dangerous life of John McAfee tracta aquesta part de la vida del creador del primer antivirus comercial, aborda la violència que l’envoltava, insinua que podria estar implicat amb un altre assassinat i entrevista una excompanya de feina, Allison Adonizio, que explica que creu que la va drogar i violar.

Mentre tot això passava, McAfee continuava fent negocis, cada vegada més dubtosos. L’Oficina del Fiscal del districte sud de Nova York va emetre un comunicat al mes de març on explicava que, amb l’FBI, l’investigaven per conspiració per cometre frau i blanqueig a través de trames vinculades amb criptomonedes. Segons la fiscal Audrey Strauss, McAfee va utilitzar "l’entusiasme entre els inversors del mercat emergent de les criptomonedes per guanyar milions a través de mentides i enganys". Ell i el seu equip utilitzaven les xarxes socials –McAfee encara té més d’un milió de seguidors a Twitter– per publicar missatges que disparaven o feien caure criptodivises "mitjançant declaracions falses i enganyoses per ocultar els seus veritables motius interessats".

L’última etapa la va passar amagat a Catalunya, en concret, a Cambrils, on el va agafar la pandèmia del covid-19. Les autoritats dels EUA ja el buscaven i ell feia veure a les xarxes socials que anava de país en país, però publicava fotografies amb detalls que el delataven i tuitaires de la zona identificaven els llocs per on es movia. Tal com van descobrir els Mossos d’Esquadra, no havia deixat els negocis: havia muntat una mina de criptomonedes a l’Hotel Daurada Park. Des d’allà col·laborava en el procés de càlcul necessari perquè es creïn noves monedes de qualsevol criptodivisa. Una tasca que pot ser lucrativa, però que ja té poc marge si no es fa a gran escala, pel cost en maquinària i electricitat que requereix. En tot cas era un negoci lluny del tren de vida a què s’havia acostumat.