La pèrdua d’efectius afebleix el cos de bombers voluntaris
Crisis com la del Pont de Suert s’afegeixen al repte de llimar tensions amb els seus companys funcionaris
BarcelonaEn l’extinció d’un incendi hi participen molts equips humans, i els voluntaris en són un d’important a Catalunya. Aquest model és gairebé únic a l’estat espanyol. De fet, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) són un exemple pioner a Europa. Però la relació entre bombers funcionaris i bombers voluntaris -que rebutgen la nomenclatura que distingeix entre voluntaris i professionals perquè “de professionals ho són tots”- no és fàcil, cosa que a vegades provoca tensions. Per això, una de les assignatures pendents dels Bombers de la Generalitat és “endreçar” aquesta estructura, formada per milers de persones, perquè sigui més coherent.
La figura dels bombers voluntaris va tornar a sortir a la llum fa escassament una setmana, en l’incendi de Portugal. Allà el 90% dels bombers són voluntaris i només alguns cobren 1,88 euros l’hora. A Catalunya la situació és bastant diferent. D’entrada, els voluntaris representen el 46,8% del total, ja que actualment hi ha 2.043 bombers voluntaris i 2.316 funcionaris. A més, els voluntaris cobren 8,66 euros l’hora quan han de fer un servei. Les hores de guàrdia no es paguen. Aquests bombers no funcionaris s’encarreguen de gestionar els 76 parcs de voluntaris de Catalunya, una estructura que complementa els 73 parcs de funcionaris.
Els bombers voluntaris s’han de preparar un temari i han de superar una prova física per poder ingressar al cos. A part, han de fer una formació intensiva de 55 dies concentrada els caps de setmana. Però abans de tot aquest procés cal que la Generalitat convoqui les places per optar a ser bomber voluntari. En aquests moments, està en marxa una convocatòria per sumar 350 voluntaris, tot i que no es preveu que s’incorporin fins l’any vinent. Això ha generat conflictes i al parc de bombers voluntaris del Pont de Suert la situació ha arribat al límit.
Principi d’acord ‘in extremis’
La falta de voluntaris al parc pirinenc ha provocat que els efectius que hi quedaven s’hagin plantat. Van anunciar que a partir d’ahir deixarien de prestar servei. Segons el cap del parc, José Miguel Ruach, el parc té menys de 10 persones operatives per mantenir la instal·lació oberta les 24 hores dels 365 dies de l’any. “La desídia de l’administració es produeix des de fa temps”, deia Ruach, que criticava que el parc no rebi els nous voluntaris que havia reclamat. Però una reunió va canviar les coses ahir a l’últim moment: hi ha, almenys, una treva que garanteix el servei fins dilluns, dia en què hi haurà una altra reunió. El departament d’Interior parlava de “principi d’acord” en un comunicat enviat passades les deu de la nit. Ara caldrà veure què passa dilluns.
Sigui com sigui, des de la cúpula dels Bombers de la Generalitat, el cap de la regió d’emergències de l’àrea Metropolitana Sud, Joan Rovira, considera que s’ha de definir millor el paper dels bombers voluntaris i alerta que hi ha zones on la cobertura “és difícil de justificar”. De tota manera admet que el cos de voluntaris ha perdut efectius els últims anys i que el ritme per revertir la situació, amb la incorporació de noves persones, és “lent”.
La seva opinió és que fer de bomber voluntari ja no resulta tan “atractiu” perquè els valors socials “han canviat”. “Hi ha dificultats per trobar gent”, afegeix Rovira, que proposa una reflexió. Mentre que el cos de voluntaris es troba amb aquest entrebanc, les ADF no el pateixen. Just el contrari, ja que les ADF de Catalunya estan a punt d’arribar als 10.000 voluntaris. El secretari del Secretariat de les Federacions d’ADF (SFADF), Xavier Xortó, diu que l’increment ha sigut progressiu i que “no ha sigut desmesurat”. Les ADF són una altra tipologia de voluntaris, i encara cal comptar-hi els de Protecció Civil.
Quan els voluntaris entren a formar part d’una de les 318 ADF catalanes, primer se’ls atorga un carnet verd, que encara no permet entrar a una àrea de foc, sinó només treballar en la prevenció. Passat un any i després de superar una formació més intensa, s’obté un carnet groc, que ja permet treballar en un foc. Les ADF actuen seguint les ordres dels bombers, que són els que dirigeixen el dispositiu. Fa un parell de dècades, aquesta distribució de competències havia provocat estires-i-arronses, però ara, segons Rovira, s’ha millorat la coordinació.
Tensions pels recursos
Una altra de les tensions dels últims anys ha sorgit per les diferències de recursos entre bombers i ADFs. El cas és que el cos dels Bombers de la Generalitat ha perdut “musculatura” i el col·lectiu d’ADFs s’ha “enfortit”, segons Rovira. En canvi, Xortó afirma que les subvencions que reben les ADF s’han reduït fins a un 70% els últims cinc anys. Més enllà dels conflictes interns, els voluntaris dels bombers i les ADF asseguren que fan aquesta feina per “protegir i conservar” el seu territori. El coordinador de l’associació ADF de l’Alt Empordà, Adrià Illa, diu que la gent sempre es mostra predisposada a col·laborar. Així, Rovira aposta per “marcar el rumb” del model actual per evitar que es “desencaixi” aquest valor “tan important”.
