Per què hauria estat mala idea fer servir una pistola elèctrica amb l'home mort a Cunit?
El Síndic de Greuges, el Consell d'Europa i especialistes forenses alerten del perill de fer servir Tasers contra gent amb problemes de cor però el Sindicat de Mossos d'Esquadra les reclama per a aquests casos
BarcelonaEl Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME) ha aprofitat la polèmica arran de la mort dilluns d'un home a Cunit quan el reduïen cinc mossos i policies locals per reclamar en un comunicat que els agents puguin fer servir pistoles elèctriques tipus Taser. Però, què hauria passat si s'haguessin fet servir en aquest cas? Doncs, malgrat la reclamació del sindicat, segons el Síndic de Greuges aquest seria un exemple clar de cas en què no s'hauria hagut de fer servir una Taser.
L'home, que tenia una ordre de detenció i mig centenar d'antecedents policials, va morir a causa d'una arítmia cardíaca provocada per l'estrès de la situació i per les patologies que patia –hipertensió i obesitat–, segons l'autòpsia. Els agents expliquen que el van haver de reduir entre cinc perquè es va resistir i estava "molt alterat i agressiu".
Per al SME aquest és l'exemple de cas en què hauria calgut fer servir una pistola elèctrica. "La Taser et permet reduir una persona a una distància de set metres, sense contacte físic, sense ferits", diu el comunicat del sindicat arran del cas de Cunit. El SME assegura que hi ha "gent que amb problemes cardíacs consumeix alcohol o drogues i s'enfronta a la policia portant el seu cos al límit en esforç" i "lamentablement moren", però que això "es podria evitar amb la Taser".
Però els casos que cita el sindicat, els de gent que ha consumit alcohol o drogues i que a més té problemes de cor, són aquells en què, segons l'informe del Síndic de Greuges, seria més perillós fer servir una pistola elèctrica. L'informe 'Les pistoles elèctriques com a dotació policial a Catalunya: elements per al debat' del Síndic sobre les Tasers diu que "cal que no s'utilitzin" contra "persones vulnerables, incloent-hi gent gran, infants, dones embarassades i malalts del cor" i tampoc contra "persones que, pel seu estat d'alienació, no puguin entendre les ordres que els adrecen els agents".
O sigui: no s'haurien de fer servir contra gent drogada o amb problemes de cor. L'article d'especialistes forenses 'Armas eléctricas: ¿qué sabemos? ¿qué ignoramos?' diu que una cardiopatia és un "factor de risc" que "pot posar en perill la vida de la persona que rep la descàrrega". I això és un problema per a l'ús de les Tasers, perquè segons reconeixen els autors l'agent que té la pistola elèctrica no té per què conèixer els problemes mèdics de la persona que vol immobilitzar. L'article l'han escrit tres agents de la Unitat Central d'Informàtica i Electrònica Forense dels Mossos i un metge del Servei de Patologia Forense de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya.
L'informe del Síndic també recorda que fins i tot l'empresa Taser admet que "els riscos per a la salut augmenten en persones amb patologies cardíaques". El Síndic, a més, diu que el Comitè per a la Prevenció contra la Tortura del Consell d'Europa alerta que la recerca mèdica sobre les Tasers "no és concloent" però que "el que és indiscutible" és que impliquen "riscos per a la salut", especialment si l'objectiu té problemes de cor, i que per això no s'haurien de fer servir en aquests casos.
Un debat pendent
Precisament a causa del debat que hi ha sobre si s'han de fer servir, i en quins casos, les pistoles elèctriques, el Síndic, Rafael Ribó, ha reclamat que se suspengui l'ús de les 54 pistoles Taser que ja hi ha a Catalunya i que no se'n compri cap més fins que no es faci "un debat profund" al Parlament sobre aquestes armes. Un debat que el conseller d'Interior, Jordi Jané, ja s'ha mostrat disposat a fer.
Com funciona una Taser?
La descàrrega elèctrica d’una pistola Taser és semblant a la d’un aparell de gimnàstica passiva –dels que es venen per contraure la musculatura sense haver de fer exercici– però molt més potent. Quan es dispara a distància clava dues agulles amb uns elèctrodes al cos de la víctima. Els elèctrodes, connectats a l’arma per mitjà d’uns cables, deixen anar una descàrrega elèctrica que contrau la musculatura de tot el cos de la víctima, que en perd el control. Qui controla l’arma pot decidir quant de temps durarà la descàrrega.
