Pep Bou: "M'agradaria que em copiessin amb gràcia i criteri"

Arriba amb un kit de supervivència bombollística: tubs, pots i un bidó d'aigua i sabó dins d'una bossa. Improvisa per a la fotografia unes quantes bombolles que s'entesten a explotar massa ràpid. Fins i tot amb els elements en contra -sigui per un dia sec, per culpa de la calefacció o per un corrent d'aire-, Pep Bou ens regala unes quantes creacions que ens al·lucinen. Els diumenges de febrer, l'espectacle familiar Clinc! es pot veure al Poble Espanyol. El seu nou muntatge ha caigut dues vegades de la programació del Teatre Lliure per culpa de les retallades (l'estiu passat i el que ve). Li han promès que hi serà la temporada 2013-2014. Mentrestant, la seva vida és una gira contínua.

"Pep Bou és un mim excel·lent que té els braços prou llargs per assolir el blau de la llunyania".

Això ho va escriure Joan Brossa el 1982. Vaig estrenar el primer espectacle a la Fira de Teatre de Tàrrega. Ell hi era i, al final, em va abraçar i em va dir que no deixés mai les bombolles, perquè eren la imatge poètica per excel·lència.

Es pot fer poesia amb bombolles?

La bombolla és la dimensió del nostre temps, és un mirall que et mostra l'entorn. És un element físic però alhora és només una gota de sabó repartida en una esfera. Se situa en un territori irreal, i això té un encant, atrapa. Teatralment, m'agradava crear una cosa nova al davant del públic. Potser el risc del circ s'hi assembla, tot i que aquí es fa una transformació en directe. I, a més, la bombolla és efímera, esclata.

I et pot arruïnar el muntatge.

Però amb això hi has de jugar, si no ja pots plegar! A l'assaig et pot sortir tot bé, però a l'escenari sempre és un imprevist: el públic respira, consumeix oxigen i hi ha més anhídric carbònic a l'ambient, qualsevol olor especial afecta, els corrents d'aire també... i fins i tot el temps que fa! Si fa tramuntana o mestral, el dia serà sec i les bombolles duraran 10 o 20 segons. Si és humit, un minut i mig.

Això fa cada espectacle diferent.

La gent em diu: ¿encara fas bombolles? És com demanar a un arquitecte: encara fas edificis? El que passa és que la bombolla és una cosa vinculada als nens, sembla de poc valor. Però en canvi en té molt a nivell poètic i de bellesa.

Brossa no tenia prejudicis. Considerava el circ, la màgia i les bombolles al nivell de l'alta cultura.

Al principi jo tenia els meus dubtes, els companys de teatre veien les bombolles com un gènere menor. Però vaig apostar per això, i quan vaig veure que els teatres s'omplien i se segueixen omplint, allà on sigui, em vaig adonar que la gent vol veure aquest somni. A aquestes disciplines els falta ser més presents. Quan un espai no programa certes coses perquè el director no vol, les censura, fa un trist favor a la societat, perquè no mostres tot el ventall de les arts escèniques, la gent no en pot gaudir i els qui hi treballen passen a ser una indústria amb unes dificultats enormes. Però en aquest país hi ha molts directors que programen amb criteris tendenciosos i amiguistes.

Per això ha sortit tant a fora?

Ara hem fet un espectacle més assequible, també pel que fa a caixet, per poder girar per Catalunya. Però he estat molts anys treballant el 90% a fora i el 10% aquí. I no perquè el mercat sigui petit: és una qüestió d'entendre la meva feina. A França em diuen: com és que no tens un teatre a Barcelona? Ells me l'han ofert. A Florència em deien el Michelangelo delle bolle di sapone . Aquí se m'aprecia, però pel que fa al circuit ha costat demostrar que la companyia hi havia de ser.

Es pot dir tot amb bombolles? Per exemple, ¿es veu fent un espectacle sobre la bombolla immobiliària?

Vaig fer col·laboracions ambel 30 minuts i el Salvados , però arriba un moment que és un llenguatge massa frívol. M'estimo més suggerir que no dir. No vull barrejar-me amb un llenguatge reivindicatiu excessivament clar i evident. Dir una cosa que no és novetat a l'escenari no té interès. Les bombolles et donen un moment d'evasió, emoció, tensió, sorpresa. Manipular, esculpir, modificar, domar un element així, no t'ho esperes. I això se t'emporta.

La pregunta imprescindible: quina és la fórmula secreta?

Sempre ho dic, no té truc: 5% de sabó, 5% de glicerina i aigua no tractada. Però fins i tot m'han arribat a robar el líquid per copiar-lo! Al principi vaig provar sabons de tot el món, i quan canviaven la fórmula per una campanya comercial em suposava un problema, perquè el resultat no era el mateix. Al final m'he quedat amb un sabó de rentar plats americà. Però més que el sabó, el que compta és el que vols fer amb la bombolla, el teu segell, i entendre la part ambiental, per què explota: l'aire, l'ambient, la meteorologia, l'aigua, el sabó...

Amb tants anys fent bombolles, al món deu tenir imitadors...

I tant! Mals imitadors! M'agradaria que algú em copiés amb gràcia i criteri. M'han copiat descaradament espectacles sencers, aquí i a la Xina. Normalment fan números curts, amb molta frivolitat, presumeixen. Moure-ho legalment és perdre el temps. És millor pensar que no em copien, em fan un homenatge.