Carme Méndez: “Es pensa que els gitanos estan així perquè volen, i això és literalment mentida”

BarcelonaLa Fundació Secretariat Gitano va publicar al setembre un informe demolidor que ens hauria de fer reflexionar com a societat. El 62,8% dels joves gitanos entre 16 i 24 anys no es graduen en educació secundària obligatòria. El percentatge entre la població general és només del 4%. Què falla? La directora del Secretariat Gitano a Catalunya, Carme Méndez, ens aporta una mica de llum i parla en concret del barri de Sant Roc de Badalona, on la majoria de la població és gitana, l'absentisme escolar a l'ESO arriba al 60% i que tant ha estat criminalitzat durant els últims mesos.

Per què els joves gitanos a Sant Roc no completen l'ESO si les famílies no han de pagar res per l'institut?

— No es pot atribuir a una sola causa. Cal veure quina és la situació de la família, quines són les seves pors, què s'han trobat als centres i a la vida. Com es canvia això? Amb acompanyament i referents gitanos. Nosaltres tenim el programa Promociona, amb el qual fem acompanyament i suport educatiu a nois i noies gitanes, i hi ha una confiança mútua. Aleshores les dades d'abandonament escolar es reverteixen. Pràcticament tots aquests nois i noies acaben la secundària i fan estudis postobligatoris.

Aleshores ¿bona part de l'alumnat de Sant Roc necessitaria aquest acompanyament?

— La realitat que nosaltres coneixem és que sí. Mirar cap a un altre costat i no invertir fa que les coses no canviïn.

Per començar no se sap ni quantes persones d'ètnia gitana viuen exactament a Sant Roc. ¿És millor així per evitar l'estigmatització?

— No hi ha dades exactes de la població gitana a Sant Roc ni a la major part dels territoris. El posicionament de la Fundació Secretariat Gitano, però, és que calen dades per a la inversió de pressupostos i per actuar. Si no sabem de què estem parlant, difícilment podrem treballar en la millora de la qualitat de vida d'una població en situació d'exclusió.

Del que no hi ha dubte, però, és que la majoria de la població de Sant Roc és gitana. ¿Tanta concentració és contraproduent?

— La segregació sempre és contraproduent i més encara quan es tracta d'aglutinar en un mateix territori situacions de pobresa i de desigualtat. Un dels temes que s'han reproduït molt en el poble gitano és que el mateix prejudici els culpabilitza a ells i a elles. Es considera que són els falsos pobres. Estan així perquè volen. I això és literalment mentida. La gent vol una situació d'equitat. La gent vol oportunitats. Si sempre que has intentat entrar en el sistema t'han tancat les portes o t'han expulsat a la que hi ha una crisi, perds la confiança. Cal treballar amb aquestes persones, donar acompanyament i referents de gitanos i gitanes, i la necessitat imperiosa d'inversió.

Existeix la creença que els gitanos s'han acostumat a viure d'ajudes.

— Això es desmantella molt fàcilment. No tenim dades oficials, però les dades que tenim demostren que la població gitana està sobrerepresentada en la pobresa. Estem parlant d'un 72% en una situació d'exclusió, i un 54% de pobresa greu. Així ho constata el nostre darrer informe d'ocupació en l'àmbit estatal, i ho corrobora l'informe Foessa. En canvi, quan parlem d'ajuts que van a parar a les famílies gitanes, encara que no hi ha una dada fidedigna, l'estimació que tenim és d'un 11%.

Molts veïns de Sant Roc es queixen que les empreses, si han d'escollir entre contractar un paio o un gitano, sempre es decanten per un paio. És cert?

— Es tracta d'un factor múltiple. Hem de tenir en compte la situació de desigualtat de les persones gitanes i els prejudicis molt majoritaris de la societat. Tenir menys oportunitats no ha facilitat la formació de les persones gitanes i, lògicament, menys formació és directament proporcional a menys oportunitats.

Però ¿tenir unes faccions clarament gitanes pot ser un inconvenient?

— Sí, tenir un determinat fenotipus que s'associa a tota mena de prejudicis pot ser un inconvenient perquè les empreses són la representació de la societat. Ens hem trobat amb persones que no semblaven gitanes físicament i han començat a treballar sense problemes, però no han passat el període de prova tan bon punt l'empresa ha descobert que són gitanes.

Aleshores ¿els catalans som racistes?

— Si estem parlant de prejudicis i de tòpics, també cauria en el prejudici i en el tòpic si digués que els catalans ho són. Que hi ha persones que tenen prejudicis, sí; que es fan generalitzacions, sí; que la població gitana és una de les que reben més aquesta generalització, aquest tòpic i aquest prejudici, també.

El que no és un tòpic, sinó una realitat, és que a Sant Roc hi ha brutícia arreu. ¿Els gitanos són bruts?

— Aquesta gent no és bruta per natura. Els entorns no són els millors. No són entorns cuidats i, quan tu no et sents ciutadà i ciutadana de ple dret i en igualtat, siguis persona gitana o no, això fa que no tinguis cura del teu propi espai. És a dir, hem de parlar de drets i deures. Si no tens drets, moltes vegades tampoc ets corresponsable amb els deures. I insisteixo molt: no és una qüestió de la població gitana. Hi ha altres territoris amb molta població gitana on l'entorn està molt cuidat i això no passa. Quan no tens unes bones condicions de vida, la degradació d'un entorn fomenta encara més la degradació.

A la nit, a Sant Roc, hi ha joves que posen música a tota castanya al carrer.

— Jo crec que el que cal a qualsevol territori és intervenir en les situacions de conflicte, cal tenir un plantejament educatiu, pedagògic i d'ofertes d'entreteniment. Si aquests joves tinguessin ofertes alternatives al seu barri que responguessin a les seves necessitats, parlaríem d'una altra situació, sent o no gitanos. El problema és trobar-te sempre al marge.

¿En general les persones gitanes se senten discriminades socialment?

— Jo no parlaria d'un sentiment, sinó d'una realitat. Gairebé un 65% de les persones gitanes han viscut situacions de discriminació, segons informes globals de discriminació que fem nosaltres. I possiblement aquest percentatge seria encara més alt, perquè hi ha situacions que les han normalitzat tant que ja no les perceben com una discriminació o tenen por de fer el pas i denunciar-les.