Pelegrí limita la taxa de boletaire a una prova pilot de dos anys

BARCELONAEs va proposar com una de les mesures per ajudar a mantenir nets els boscos de Catalunya, que estan en una situació precària, però és una iniciativa difícil de gestionar i, de moment, només es farà com a prova pilot i durant dos anys al paratge natural de Poblet. La taxa per als boletaires, anunciada aquesta setmana pel conseller d'Agricultura i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí -juntament amb la possibilitat que els presos commutin les penes per serveis de neteja forestal-, s'instaurarà aquesta tardor només a Poblet. Un cop analitzades les conseqüències, s'estudiarà si s'amplia a altres boscos públics i, més endavant, a les zones forestals privades.

"Hem escollit aquest parc perquè és un bosc de titularitat de la Generalitat i dels ajuntaments, i és una zona on molta gent va a buscar bolets", explica a l'ARA el director general de Medi Natural i Biodiversitat, Josep Escorihuela. El principal problema, però, és que el 80% dels terrenys forestals de Catalunya són de titularitat privada i, per tant, la regulació de la taxa és complexa. "S'ha d'estudiar la mesura; amb els boscos privats serà més complicat de legislar", admet Escorihuela. De moment, la taxa de Poblet costarà uns 10 euros per temporada -els residents de la zona en quedaran exempts- i els diners s'invertiran directament en treballs de manteniment del mateix parc. "És més un tema de control d'accessos que no pas una mesura per aconseguir diners", diu el director general.

Concurrència excessiva

Alguns boscos catalans pateixen una gran concurrència de visitants durant la temporada de bolets, que perjudica el mantell forestal i fa malbé les arrels. "Alguns dels que exploten el bosc per vendre els bolets utilitzen eines que no són adequades i que aixequen la terra", apunta Escorihuela. A més, la presència excessiva de visitants al bosc malmet els camins i provoca acumulacions de deixalla. Les associacions de boletaires, a l'espera que es concreti la mesura, l'accepten, però es mostren escèptics. "Fa molts anys que diem que seria positiu regular el comerç de bolets, però no l'oci", explica Miquel Pérez de Gregorio, president de l'Associació de Micologia Joaquim Codina. Assegura que aquesta mesura ja s'aplica en altres territoris de l'Estat i "no està funcionant". "Si una persona que potser només agafaria una dotzena de bolets paga, ja no es conformarà amb això i n'agafarà més", apunta.

Miquel Fortuny, de la Societat Catalana de Micologia, es mostra favorable a la taxa sempre que reverteixi directament a cuidar els boscos, els bolets i els camins. "Entenem la taxa per la massificació, però que no sigui pagar per pagar", demana. Imposar taxes per la recollida de bolets també implicaria, segons els especialistes en micologia, un altre problema. "A Europa la micologia és una ciència que tira endavant gràcies als amateurs, perquè no dóna rendiments; si es regula, ens posaran al mateix sac? Ens agradaria que, com en altres països, es diferenciés la recol·lecció científica", diu Pérez de Gregorio.

Treure rendiment al bosc

"El problema real dels incendis és que hi ha un abandonament del bosc i s'ha de trobar una solució per treure'n rendiment", apunta el president de l'ADF del Penedès i el Garraf, Jordi Canals, que es mostra escèptic amb la taxa. "Quina despesa suposaria per als propietaris? Com es podria controlar?", es pregunta Canals, que considera que la via de treball per netejar boscos i prevenir incendis implica treure rendiment a la fusta, recuperar les pastures i trencar continuïtats.